0

núm. 22  |  any 2012  

Cinema i educació

Juan Miguel Company. Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació. Universitat de València

COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

Si el fi lm clàssic inscriu en les seues imatges una mirada en el temps, un dels avatars de la modernitat cinematogràfica ofereix la possibilitat de seguir el temps d’una mirada. Així, la petita Ana d’El espíritu de la colmena (Víctor Erice, 1973), al final del seu dolorós aprenentatge de la realitat en un poble de l’altiplà castellà pels volts de 1940, es girarà cap a nosaltres, espectadors sense remei en la foscor de la sala, per mirar-nos amb ulls sorpresos després d’invocar, des de la seua íntima convicció de la pèrdua, un fantasma que ja no apareixerà mai. Descriure l’itinerari d’aquesta mirada, que trenca la transparència de l’espill identificatori en què es fonamenta la il•lusió de realitat del cinema, equival a reflexionar sobre les operacions de sentit d’un film la inscripció dissident del qual en el si del tardofranquisme no ha fet sinó acréixer-se amb el pas del temps.

Fer que l’alumne dels estudis de Comunicació Audiovisual aprecie la singularitat de la pel•lícula implica introduir-lo en l’aprenentatge de l’anàlisi textual i, alhora, subministrar-li dades sobre les circumstàncies històriques en què la seua producció s’inscriu. En un moment en què el cinema espanyol tractava d’establir en les seues coordenades les categories del gènere fantàstic, aquesta incidència sobre el mite de Frankenstein s’edifica entorn de la projecció del fi lm de James Whale (1931) i l’impacte que l’aparició del monstre, interpretat per Boris Karloff, comporta en la xiqueta que el veu per primera vegada.

La capacitat del cinema per tornar sobre si mateix les ficcions que l’han engendrat, com a art i com a indústria, és una mostra de la seua vitalitat. I reivindicar els poders del cinema contra la generalitzada banalitat tecnocràtica de l’esfera audiovisual que ens envolta, com ho fa Víctor Erice, és una tasca formativa i política a la qual no podem ni hem de renunciar.

La petita Ana assisteix, en un poble de l’altiplà castellà pels volts de 1940, a la projecció d’El Doctor Frankenstein. El seu desig de veure materialitzar-se el monstre del film es resol en el contacte amb un fugitiu ocult en una cabana abandonada. La mort del fugitiu, a mans de la Guàrdia Civil, provoca la fugida d’Ana, la trobada nocturna, al•lucinada amb la criatura fantàstica i la seua íntima escissió entre el desig i la realitat.

El espíritu de la colmena

Direcció: Víctor Erice.
Producció: Elías Querejeta, P.C.
Argument: Víctor Erice.
Guió: Angel Fernández Santos i Víctor Erice.
Fotografi a (color): Luis Cuadrado
Música: Luis de Pablo.
Muntatge: Pablo del Amo.
Cap de producció: Primitivo Alvaro.
Intèrprets: Ana Torrent, Isabel Tellería, Fernando Fernán-Gómez, Teresa Gimpera, Laly Soldevilla, Miguel Picazo, José Villasante, Juan Margallo, Estanis González, Kety de la Cámara, Manuel de Agustino, Miguel Aguado.
Duració: 98 minuts.
Any: 1973.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 13 12 ?
 
FireStats icon Powered by FireStats