0

núm. 23  |  any 2012  

Print Friendly, PDF & Email

La discapacitat a les aules

Ma. Celeste Asensi. Directora de la Unitat per a la Integració de Persones amb Discapacitat. U.  de València

Fa més de vint anys que a les aules universitàries espanyoles van començar a arribar de forma més notòria estudiants amb discapacitat, però no hi havia cap tipus de norma o llei que els emparara. La major presència d’aquests estudiants i la consideració creixent dels seus drets han desembocat en l’aparició progressiva de serveis i/o programes de suport, la prioritat del quals ha estat, i és, la normalització de la seua vida universitària.

Transcorreguts alguns anys des del sorgiment d’aquests serveis, hem arribat al moment actual en què el seu estatus s’ha regulat fins i tot en el pla legal. Per primera vegada, dins d’una norma general creada per regular el funcionament universitari, la Llei Orgànica de 12 d’abril del 2007, que modifica la Llei Orgànica d’Universitats de 21 de desembre de 2001, recull un article específic destinat a donar suport a les persones amb discapacitat. Aquesta llei incideix en la responsabilitat de les institucions universitàries com a organismes autònoms que han de retre comptes de la qualitat de l’educació i dels serveis que ofereixen, i que han d’actuar com a transmissors essencials de valors que promoguen una societat tolerant i igualitària. En aquest sentit, la disposició addicional 24 reconeix el principi de no-discriminació i d’igualtat d’oportunitats, i assenyala que les universitats han d’eliminar qualsevol forma de discriminació i, a més, establir mesures d’acció positives que asseguren la participació plena i efectiva en l’àmbit universitari de les persones amb discapacitat. Com a conseqüència d’això, moltes universitats van redactar nous estatuts que incloïen algun article sobre la igualtat d’oportunitats dels estudiants amb discapacitat o diversitat funcional. Tot i amb això, però, encara no hi ha una homogeneïtat entre els suports i les adaptacions que ofereixen les distintes universitats. Per això, seria oportú desenvolupar estàndards i guies de bones pràctiques en relació amb els diferents aspectes de la vida acadèmica que puguen conduir a eliminar situacions de desigualtat en estudiants amb discapacitat. Des del punt de vista de la igualtat, seria un avanç significatiu que aquests estàndards foren acceptats per totes les universitats, de manera que qualsevol estudiant amb diversitat funcional poguera tenir al seu abast els mateixos recursos i adaptacions, independentment de la institució en què ingresse.

El procés d’estandarditzar suports ha de respondre a un desafiament comú: les dificultats que troben els estudiants amb discapacitat una vegada arriben a la universitat són molt diverses en funció de les seues característiques personals. En tot cas, cal procurar que el suport ofert a cada estudiant, amb les seues necessitats concretes, ha de constituir un procés ben estructurat que done resposta a totes les necessitats específiques que la diversitat presenta, que en tinga sempre present l’evolució i el progrés, i que no oblide cap de les parcel·les que, dins de la Universitat, puguen comportar factors de discriminació enfront de la resta dels companys.

Per a exemplificar la disparitat de necessitats i respostes podem observar el següent: els estudiants amb discapacitat visual tenen com a principal barrera la dificultat d’utilitzar textos en tinta impresa, mentre que els que tenen una discapacitat auditiva poden trobar dificultats en qualsevol procés comunicatiu basat exclusivament en el llenguatge oral, essència de múltiples situacions d’ensenyament/aprenentatge. Per la seua part, els estudiants amb discapacitat motriu s’enfronten a les barreres derivades de les seues dificultats per a desplaçar-se i, principalment, de mobilitat manual en molts casos. Una altra categoria està constituïda per qui presenta malalties cròniques com cardiopaties severes, trastorns epilèptics, infermetat de Crohn…, que porten aparellades la necessitat de dilatats períodes d’absència per a rebre tractament mèdics, dificultant el seguiment regular de les assignatures.

L’ajuda de les tecnologies

Una de les mesures clau per promoure l’equiparació d’oportunitats passa per la incorporació de tecnologies de suport. Generalment, la majoria d’universitats espanyoles fan servir productes de suport que hi ha al mercat a fi de compensar alguna limitació funcional en el cas que l’estudiantat ho sol·licite a l’inici de cada curs. En el cas de la Universitat de València, el personal del servei de suport avalua les característiques de l’usuari i emet una recomanació que acompanya la sol·licitud de l’estudiant o la estudianta. Els productes o ajudes que s’ofereixen són: emissores de FM, enregistradores, programes de reconeixement de la parla, ordinadors, tablets PC, bolígrafs digitals, llibretes autocopiatives, etiquetes adhesives amb ampliació de caràcters per al teclat, etiquetes adhesives per a reserva de places a les primeres files, etc.

A més de l’ús d’aquests productes, cal destacar el suport personal que a través de diferents figures ofereixen algunes universitats. La Universitat de València en particular ofereix la possibilitat de disposar d’un intèrpret de llengua de signes i, fins i tot, de personal qualificat per a determinades tasques (canvis posturals, acompanyament per utilitzar el lavabo, suport en l’alimentació, etc.). En altres casos en què no es requereixen coneixements especialitzats, resulta de gran utilitat el suport que ofereix el personal voluntari (enregistrament en àudio d’apunts, adaptació de material, etc.).

Una altra mesura d’equiparació d’oportunitats, encara que de major controvèrsia, és la realització d’adaptacions curriculars. En les diferents fases de l’educació obligatòria hi ha la possibilitat que es facen adaptacions curriculars significatives (que afecten objectius i competències bàsiques), no significatives i fins i tot la possibilitat d’estar exempts d’alguna matèria, com pot ser el cas de les llengües estrangeres en persones amb sordesa. Això, però, no és possible a la universitat. Fins al moment, les adaptacions que s’han realitzat a les universitats espanyoles han consistit en adaptacions d’accés al currículum, és a dir: adaptar el temps de realització d’exàmens, permetre la utilització d’algun producte de suport, com un ordinador o un PC parlat, realitzar l’examen en Braille, etc.

Actualment, els canvis del model educatiu en la universitat espanyola propicien que els professionals ens plantegem encara més la nostra responsabilitat a l’hora d’orientar i/o assessorar estudiants amb diversitat funcional, pensant sempre si els camins empresos constituiran reptes fàcils o difícils de superar amb els suports necessaris, i valorant si facilitaran en un futur pròxim la inserció laboral i, en definitiva, una vida satisfactòria. Requerirà una anàlisi més detinguda si la major part dels canvis metodològics que es plantegen amb l’espai europeu d’educació superior (EEES) comporten conseqüències diferencials o no per als estudiants amb discapacitat.

En definitiva, tenim en el nostre entorn universitari normatives que emparen les persones amb diversitat funcional, per la qual cosa la nostra tasca professional consisteix a afavorir una igualtat d’oportunitats davant l’exigència d’adquirir les mateixes competències que s’exigeix a qualsevol altre estudiant. És un repte per a tots intentar estar a l’altura que ens demana l’espai europeu d’educació superior, no sols per al cas de qualsevol estudiant, també per a les característiques peculiars que puguen plantejar-se en relació amb els estudiants amb diversitat funcional.

Productes de suport

Braille Speak i PC Parlat

Els fan servir persones cegues. Són com un miniordinador amb memòria interna que permet escriure a través del teclat. La informació emmagatzemada pot ser recuperada en àudio, tinta o Braille. S’utilitzen principalment per a la presa d’apunts a classe i per a la realització d’exàmens.

Calculadora parlant

Emet resposta oral a totes les pulsacions del teclat i permet sentir el contingut de la visualització en qualsevol moment.

Cerne relief

Pasta utilitzada per elaborar manualment imatges, dibuixos i gràfiques en relleu.

Dymo

Escriu en Braille sobre cintes i etiquetes. És molt útil per identificar material d’estudi: cintes d’àudio, llibres, carpetes, etc.

Explorador Jaws

Producte per a accedir al sistema operatiu Microsoft Windows. Permet als usuaris cecs treballar en aquests entorns. Ofereix resposta de veu i/o en Braille.

Forns i equip per a la preparació de relleus

Equips per reproduir ràpidament còpies en relleu i en paper plastificat de qualsevol material. Els més usats són el Thermoforn Braillon duplicat i el Zy-Fuse.

Impressores Braille

Es caracteritzen perquè imprimeixen en codi Braille. Mitjançant els programes oportuns es poden convertir textos de Word en format text a Braille.

Lector òptic

Proporciona accés ràpid i senzill a textos impresos, com llibres, revistes, cartes, etc. Funciona com un escàner, verbalitzant-ne el contingut.

Línia Braille

Dispositiu que, connectat al PC, permet a la persona invident llegir la informació que ofereix la pantalla de l’ordinador a través d’una línia amb cèl·lules Braille on es transfereix el contingut de la pantalla, línia a línia.

Lupa TV

Sistema d’ampliació d’imatges a través d’un monitor. Es tracta d’un equip òptic que permet a l’estudiantat amb dèficit visual ampliar el text que vol llegir o qualsevol objecte que vol visualitzar.

Magnetòfons i reproductors

Hi ha magnetòfons que permeten l’enregistrament a quatre pistes. Els botons estan en relleu i en Braille. Són molt utilitzats també pel col·lectiu de persones amb dèficit motor que tenen dificultats a l’hora de prendre apunts. Hi ha també reproductors portàtils de llibres i lectors de discos compactes que permeten escoltar els apunts i els llibres en àudio.

Magnificador de pantalla

Permet ampliar el contingut de la pantalla de l’ordinador. Els més coneguts són el Magic i el Zoom-Text. El primer amplia la pantalla fins a setze vegades la seua mida original, i disposa a més d’una síntesi de veu que possibilita la lectura de qualsevol text que aparega en la pantalla. El segon, en la seua última versió, facilita la compatibilitat amb altres adaptacions tiflotècniques com el Jaws.

Màquina Perkins

Màquina d’escriure amb teclat en Braille. El principal inconvenient és el soroll que fa quan es pressiona el teclat.

Pac Mat

Anotador per a ús específic de cecs amb teclat en Braille. L’inconvenient d’aquest equip és que està dirigit a usuaris amb coneixements informàtics de nivell mitjà o avançat, familiaritzats amb l’entorn Windows i el revisor de pantalles Jaws.

Pissarres magnètiques

Permeten que el professorat puga enviar els esquemes i les anotacions de classe per correu electrònic. És també útil per als estudiants amb dèficit auditiu i/o motor.

Portavisor ONCE-PVO

Lupa digital de mà que permet ampliar imatges obtingudes per la seua cambra interna. Presenta la possibilitat d’augmentar les imatges en la llarga distància amb un zoom x2, per la qual cosa resulta útil per mirar la pissarra.

Emissores de freqüència modulada (FM)

Sistemes a través dels quals un emissor transmet el senyal sonor mitjançant ones d’alta freqüència a un receptor que es connecta per entrada d’àudio o per inducció magnètica a l’audiòfon en posició “T”.  És important destacar que aquest equip no substitueix l’audiòfon. La distància ideal d’ús està entre els 5 i 8 metres; així, la persona amb dèficit auditiu pot ajudar-se també de la lectura labiofacial. L’abast pot arribar als 20 metres aproximadament.

Bucles o anelles magnètiques

Permeten que la font sonora es convertisca en magnètica i així els estudiants, a través de l’opció “T” dels audiòfons, poden rebre la informació enviada. A causa del seu elevat cost, únicament és aconsellable i rendible instal·lar-les en espais col·lectius, com sales d’actes o sales de conferències.

Xat i webcam

En cas d’urgència, l’única forma de comunicació directa i momentània és per via telefònica utilitzant el servei d’intèrprets de LSE (llengua de signes espanyola). Una alternativa consisteix a contactar per SMS, però els missatges són molt curts i alenteixen la comunicació. Una possible solució seria la comunicació per xat, que pot anar acompanyat d’una webcam i que ofereix la possibilitat de comunicar-se mitjançant la LSE.

Carcasses per al teclat

Protector de teclat que serveix per evitar que l’usuari amb problemes de coordinació prema diferents tecles de l’ordinador al mateix temps sense voler.

Emuladors de ratolí

El disseny dels ratolins adaptats permeten que els usen persones amb mobilitat reduïda. Poden ser de bola, de pols o de joystick. Aquests dispositius substitueixen el ratolí convencional i destaquen per exigir poca precisió a nivell motor.

Ordinador portàtil

Els estudiants invidents o amb discapacitat motora el fan servir cada vegada més per a la realització dels exàmens.

Tablet PC

L’usen cada vegada més els estudiants amb discapacitat motriu perquè és un poc més lleuger que un ordinador portàtil i la pantalla tàctil facilita l’escriptura.

Bolígraf digital

Cada vegada es més usat per prendre apunts que posteriorment es poden editar, guardar i exportar.

Programa de reconeixement de veu

Serveix per escriure i comandar el programari de Windows amb la veu. Reemplaça totalment o parcial l’ús del teclat i del ratolí. Un dels més coneguts és el Dragon Naturally Speaking.

Reposabraços

La finalitat d’aquest instrument és que l’usuari amb distonia o ectropi espàstic puga tenir els braços en repòs i treballar així a l’ordinador més còmodament.

Llibretes autocopiatives

Mitjançant el seu sistema de calc permeten que els companys de classe dels estudiants amb dèficit visual els faciliten els apunts: anotacions de pissarra, transparències, diapositives, etc. Aquest recurs permet també facilitar els apunts als estudiants amb dèficit motor i solucionar el problema de l’atenció dividida de les persones sordes, ja que mentre un company/a pren els apunts, poden seguir les explicacions mitjançant la labiolectura o veient l’ILSE (intèrpret de llengua de signes espanyola).

Adhesius per a la reserva de les primeres files

Permeten que els estudiants amb dèficit visual puguen seure prop del professorat i aprofitar així les restes de visió que tenen. També permeten que les persones sordes facen ús de la lectura labiofacial i que els estudiants amb dèficit motor reserven taula o cadira adaptada a la seua discapacitat.

Adhesius per a la visualització del teclat de l’ordinador

Faciliten el reconeixement del teclat al col·lectiu de persones amb dèficit visual. Es presenten amb fons negre i lletres blanques o al revés.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 15 3 ?
 
FireStats icon Powered by FireStats