0

núm. 23  |  any 2012  

Print Friendly, PDF & Email

Dimecres, 29 de febrer, eixia de la Facultat de Geografia i Història una marxa que aplegava estudiants universitaris i de secundària en una jornada de vaga conjunta amb un lema unitari: «Per un ensenyament públic i de qualitat». La marxa tenia el suport dels sindicats de treballadors i de la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública, com també de gran part del professorat que fa classe a ambdós col·lectius.

Redacció

Aquesta manifestació, que tingué un seguiment massiu, responia a una doble contestació: les retallades anunciades en educació, d’una banda, i la duresa de les càrregues policials a estudiants valencians que havien tingut lloc els dies anteriors, de l’altra. Les protestes començaren setmanes abans a les portes d’un dels instituts de València, el Lluís Vives, fins que el 15 de febrer l’alumnat del centre va tallar el trànsit i la policia nacional va contestar amb una violenta actuació, inclosa la detenció del primer menor. A partir d’aleshores, els fets es van succeir amb rapidesa, i a les nombroses mostres ciutadanes de rebuig (cadenes humanes, concentracions a les portes d’edificis públics, assemblees, marxes i manifestacions), les forces de seguretat van respondre novament de manera desmesurada i qüestionable. Les detencions es multiplicaren, alhora que les mostres de solidaritat s’estengueren dins i fora de València: col·lectius de mares i pares, professorat, altres centres educatius, etc. Fins i tot, el Sindicat Unificat de la Policia (SUP) qüestionà les intervencions policials, així com el ministre de l’Interior, Jorge Fernández, i la delegada del govern a València, Paula Sánchez de León, dels quals es demanava la dimissió des de diversos fronts.

Un dels moments més tensos d’aquests dies tingué lloc el dilluns 20 de febrer, jornada que va sumar 26 detencions –5 de les quals tornaven a ser protagonitzades per menors– i que es prolongà fins ben entrada la nit. La Facultat de Geografia i Història va acollir més de 300 persones, la majoria de les quals eren estudiants universitaris i de secundària, que es reuniren en assemblea per tractar els darrers esdeveniments i organitzar properes accions. L’endemà, l’equip rectoral i diversos centres de la Universitat de València emeteren comunicats de repulsa pels fets en què lamentaven «la resposta desmesurada davant les protestes estudiantils». A la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació es constituí una assemblea d’estudiants, personal d’administració i serveis i personal docent i investigador per «manifestar el seu rebuig a la repressió de les protestes, la seua solidaritat i la confiança que la comunicat educativa en general i la universitària en particular continuaria donant mostres de civisme i de disposició al diàleg».

Arribats en aquest punt d’inflexió, els mitjans de comunicació, locals, estatals i estrangers es feren ressò dels esdeveniments, i la incomprensible conducta policial va rebre tot una allau de crítiques. El 23 de febrer, els rectors de la Universitat de València i de la Politècnica de València, Esteban Morcillo i Juan Julià, respectivament, hi feren de mitjancers i es reuniren amb la delegada del Govern, Paula Sánchez, per traslladar-li el malestar de tota la comunitat universitària arran dels fets esdevinguts i també per a demanar-li que es retiraren els càrrecs contra els estudiants.

Les mobilitzacions continuaren durant més de deu dies als carrers de la ciutat i culminaren amb la jornada de vaga i manifestació del 29 de febrer, que va transcórrer amb normalitat i sense incidents. A poc a poc, el clima s’ha anat distenent, tot i que s’ha arribat a més d’una quarantena de detinguts, alguns d’ells amb càrrecs. En tot aquest procés, les xarxes socials han facilitat el debat, l’intercanvi d’idees i també la difusió d’imatges de la ja coneguda com primavera valenciana. Finalment, el 6 de març, just abans de tancar l’edició d’aquest número de la revista, la Fiscalia de València anuncià, mitjançant una nota de premsa, que obriria diligències d’investigació respecte a les actuacions policials i les possibles irregularitats produïdes en les detencions.

Ploure sobre mullat

El malestar dels estudiants de secundària i universitaris no es pot veure, però, com un fet aïllat. Les publicacions des del final de 2011 de diversos textos legals estatals i autonòmics que anunciaven imminents retallades en la cosa pública, així com l’augment d’alguns impostos i preus públics, a més del Reial Decret Llei de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, no han fet sinó augmentar el descontentament de gran part de la ciutadania. En aquest context de crisi econòmica i social, les retallades en educació se sumaven als retards en els pagaments de la Generalitat Valenciana als centres d’ensenyament, la qual cosa ha provocat que molts d’aquests centres, incloent-hi els universitaris, estiguen en una situació límit. A mitjan gener d’enguany es va crear, a la Universitat de València, la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública (integrada per diversos sindicats de personal universitari i sindicats d’estudiants, i que després s’ha estès a l’àmbit del País Valencià) per exigir a la Generalitat Valenciana el compliment de les seues obligacions financeres i palesar «la situació de precarietat crònica que pateixen les universitats públiques valencianes». El dia 17 del mateix mes, els consells de govern de les universitats públiques valencianes comunicaren un informe conjunt on detallaven la insostenible situació deguda als impagaments de la Generalitat Valenciana i a la no-cancel·lació del deute històric, i advertien que «si es mantenia la falta d’ingrés efectiu de la subvenció ordinària de la Generalitat corresponent a cadascuna de les mensualitats per a l’exercici 2012, quedaria compromès el pagament de les obligacions i fins i tot l’abonament de la nòmina i el normal funcionament del sistema universitari públic valencià».

El conjunt de l’ensenyament públic, el mateix que hauria de garantir una educació pública i de qualitat per a tothom, es troba, doncs, davant un horitzó incert que no li ofereix garanties d’una continuïtat digna.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 13 7 ?
 
FireStats icon Powered by FireStats