núm. 24  |  any 2012  

Cinc cèntims

Fragment extret i traduït de Filosofía de la educación. Cuestiones de hoy y de siempre

María García Amilburu i Juan García Gutiérrez

Colección «Obras Básicas UNED». Narcea ediciones i Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Madrid, 2012, 211 p.

«Tenir cura de la formació pròpia –la formació inicial i la permanent− és la primera obligació ètica dels educadors. Tant l’índole moral com la relacionalitat pròpies del fenomen educatiu imposen als educadors la necessitat de reflexió sobre la pròpia pràctica professional. Aquesta reflexió no s’adreça a la formulació de criteris normatius tancats −a tall de ‘llistes’ del que ha de fer o no ha de fer un professional−, sinó a l’assumpció reflexiva de principis de procediments en què, individualment o col·lectivament, s’aborden els dilemes ètics que sorgeixen en la pràctica quotidiana. Això donarà origen a la redacció dels codis deontològics dels professionals de l’educació.»

Novetats

Interacción entre alumnos. Cuando la ayuda mutua enriquece el conocimiento

Alain Baudrit  

Colección «Educación Hoy-Estudios». Editorial Narcea, Madrid, 2012, 128 p. Traducció de Carolina Ballester.

Per què les relacions d’ajuda i cooperació entre l’alumnat a l’aula que enriqueixen el coneixement no són encara tan usades i valorades per la comunitat educativa? L’autor d’aquest llibre reconeix que modificar els costums pedagògics no és fàcil, com tampoc no ho és, en la nostra opinió, canviar la percepció que les famílies tenen de l’efectivitat de l’aprenentatge entre iguals i la tendència de l’administració educativa a dissenyar currículums vastíssims que no deixen espai per a noves dinàmiques.

Baudrit, professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Burdeus, ens acosta als casos i situacions concretes de l’aula on es produeix la interacció entre estudiants i ens presenta una anàlisi comparativa entre diverses investigacions que estudien les interaccions de l’alumnat, orientades a l’ajut mutu.

El compromiso social de un político krausista. Rafael Albiñana y la Institución para la Enseñanza de la Mujer de Valencia

Ana M^a Reig Ferrer

Edició de l’autora, València, 2012 , 160 p.

És sorprenent descobrir les idees del polític valencià Rafael Albiñana Marín (1869-1925) sobre l’educació de les dones i les persones desafavorides. Defensor dels ideals krausistes, durant el temps que va ocupar la presidència de la Diputació de València, va ser una peça clau en la Institució per a l’Ensenyament de la Dona. Aquesta entitat, dedicada a la formació de les dones i a la defensa dels seus drets va ser, com relata el llibre, un espai obert i progressista d’educació que practicava l’ensenyament integral i el mètode experimental d’observació.

L’obra trau a la llum projectes impulsats per Albiñana, com ara el de muntar, l’any 1910, un programa d’intercanvi i mobilitat dels asilats dels centres benèfics de la Diputació amb altres d’arreu Europa. Indaga, a més, en l’interès d’un grapat de professors, com ara Eduard Boscà i Eduard Soler, per fer de l’educació una eina transformadora de la societat.

Mujeres maestras. Identidades docentes en Iberoamérica

Ricard Huerta

Colección «Micro-macro referencias», núm. 37. Editorial Graó, Barcelona, 2012, 234 p.

Qualificat pel seu autor com un homenatge i un passeig literari i visual per les idees i el comportament de les dones mestres, aquest llibre ens dóna l’oportunitat d’emocionar-nos en conèixer els interessos i els anhels d’aquest col·lectiu infravalorat. Es tracta d’una obra peculiar escrita des de l’àmbit de l’educació artística que ens mostra el testimoni de mestres de Xile, Cuba, Uruguai, Espanya i Colòmbia.

Huerta, professor d’educació artística a la Universitat de València, aporta també en aquest projecte les imatges d’unes composicions gràfiques fetes per ell, a partir d’una visió particular sobre les mestres.

Simone de Beauvoir. Leyendo El segundo sexo

Teresa López Pardina, ed.

Col·lecció «Filosofia batxillerat». Publicacions de la Universitat de València, València, 2012, 107 p.

De la mà d’una especialista en l’obra de Beauvoir com és Teresa López, tenim un nou lliurament d’aquesta col·lecció que acosta una selecció de textos clàssics als estudiants de batxillerat. En aquest cas es tracta d’un assaig clau, perquè ha estat considerat el text que posa les bases del feminisme a partir de la segona meitat del segle passat i el que inaugura un nou gènere de teoria literària, el de l’anàlisi feminista de textos literaris.

López Pardina proposa, amb el desig de propiciar el debat a l’aula, una sèrie d’activitats en grup per posar en contacte els joves batxillers amb el pensament de Simone de Beauvoir i la diferència dels sexes.