0

núm. 24  |  any 2012  

Print Friendly, PDF & Email

Llegir per triar

José Vicente Boscà, coordinador del grau en Informació i Documentació, recomana llegir Fahrenheit 451, de Ray Bradbury. Editorial Minotauro, Barcelona, 1996, 272 p.

«Haig de llegir, haig de saber tot el que va passar en el passat». El crit desesperat de Montag encara manté tota la força. La reflexió que suscita el seu contradictori periple vital –de biblioclasta entusiasta a home llibre– no ha perdut en absolut vigència. Us invite, doncs, a revisitar un clàssic contemporani, o millor dos: Fahrenheit 451, la novel·la de Ray Bradbury, i també la suggeridora versió cinematogràfica de François Truffaut.

De forma complementària, des d’ambdós registres, aquesta història ens atrapa, per descobrir en els llibres els seus veritables protagonistes. Confiada ja la memòria a l’escriptura, Aristòtil s’hi va referir com a memorabilia. I com a tals apareixen davant els nostres ulls, per configurar un espai d’experiències compartides, que inclou la contradicció, que permet conèixer la diferència, que fa possible un diàleg virtualment infinit. Espais d’una memòria negada en la distòpica societat creada per Bradbury, on els llibres han estat proscrits, perseguits i destruïts pel foc que administra un paradoxal cos de bombers. En el revers, ens trobem davant una societat constituïda per un agregat d’individus que no són sinó peces indiferenciades d’una maquinària omnímoda, que servint-se de l’oblit ha segrestat la seua pròpia identitat. Aquesta història, que porta un senyal d’alerta, que ens convida a no estalviar esforços en la defensa d’una memòria que ens fa ser el que som, participa d’un complex sistema d’arrels d’influència, com assenyala el seu autor. En un postfaci escrit 40 anys després de l’edició de Fahrenheit 451, Bradbury confessa haver plorat quan, a nou anys, es va assabentar de la sort que va córrer la Biblioteca d’Alexandria. Un altre episodi luctuós en la història de la cultura escrita, la destrucció, l’any 1526, de la Biblioteca Corviniana després de l’entrada dels otomans a Buda i Pest va ser, per Conrad Gesner, el germen d’aquest projecte fundador constituït per la seua Bibliotheca universalis (Zuric, 1545), tronc comú del qual sorgeixen la bibliografia i la biblioteconomia. Una obra guiada per dos objectius: afirmar un compromís civil que garantisca la preservació del patrimoni cultural del passat, i satisfer el lector en la seua demanda d’informació i de documentació cultural.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 14 4 ?