núm. 28  |  any 2014  

LES ESTRATÈGIES BÀSIQUES

Rafael García Ros. Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació. Coordinador d’IQdocent. Universitat de València

Francisco Pérez González. Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació. Membre d’IQdocent. Universitat de València

Una vegada avaluat l’ús que els estudiants fan del temps, és el moment de considerar com ensenyar-los a emprar i seleccionar alguns procediments que els faciliten gestionar-lo de manera més efectiva. No oblidem que la utilització d’eines i tècniques per a la gestió del temps (per exemple, elaborar llistes d’activitats, constatar-ne l’acompliment, establir horaris, etc.) resulta una dimensió essencial en aquest àmbit, tant des de les perspectives teòriques com des dels resultats de la investigació.

El primer pas que considerarem en aquestes pàgines és com s’han de desenvolupar els procediments per planificar a llarg termini. Com a professors som conscients que el ritme d’activitats d’un estudiant no és sempre el mateix. En ocasions, efectuar algunes tasques acadèmiques resulta urgent (per exemple, acabar un deure per a l’endemà o estudiar per a un examen); mentre que en altres períodes tenen la sensació que no hi ha res que fer perquè no han de fer lliuraments immediats de treballs o els exàmens encara es perceben molt llunyans. Aquesta última perspectiva, però, sabem que resulta clarament errònia, atès que pot provocar que els estudiants posposen iniciar els treballs fins a moments molt pròxims a les dates d’entrega o l’estudi pràcticament en l’últim minut. I aquests comportaments dilatoris poden tenir efectes devastadors no solament sobre la qualitat de la feina i de l’aprenentatge acadèmic –així com sobre els resultats consegüents–, sinó també sobre els nivells d’estrès i de la simptomatologia associada a aquest que, al seu torn, poden afectar a la seua motivació i fomentar respostes d’evitació.

Una estratègia efectiva per preveure aquests problemes i anticipar-se als dies caòtics, és anotar en un calendari tipus pòster els objectius/tasques més importants per fer, situant-lo en una posició visible en l’aula, i/o escriure’ls en una agenda. Aquestes anotacions haurien de comprendre el període complet d’una avaluació i tornar a completar-se a l’inici de la següent. Es tracta, doncs, que aprenguen un mètode que augmente la probabilitat de no oblidar tots els quefers de l’avaluació i la preparació dels exàmens.

Una manera senzilla de fer-ho pot ser utilitzar una graella com la que presentem (figura 1) i que els estudiants poden trobar en les agendes o en els dispositius electrònics.

Aquesta planificació a llarg termini també ha de servir per revisar periòdicament com progressen els estudiants en les tasques de més durada, incloent-hi la preparació dels exàmens (elaboració d’informació i repassos), les dates límit d’acabament de treballs, les dates de les avaluacions, activitats extraescolars, etc. Els professors poden utilitzar aquesta mateixa planificació i assegurar-se que és visible a l’aula de manera que, al costat dels estudiants, anoten totes les assignacions de l’avaluació, la mantinguen actualitzada esborrant les tasques acabades i anotant les noves, etc., modelant als estudiants el registre de les assignacions i la comprovació de l’acompliment, així com també facilitant-los retroalimentació i suport quan calga.

A través de les tutories, i amb la col·laboració dels professors del grup, caldria fer un seguiment periòdic de la planificació i ajudar els estudiants a mantenir actualitzada la seua pròpia, assessorant-los en les dificultats que vagen trobant al llarg del període. A més, permetria comprovar fins a quin punt els estudiants prenen nota dels treballs pendents i de les dates de lliurament, com també de les raons per les quals, en ocasions, no els lliuren a temps tot i haver fet les anotacions correctament; o fins a quin punt poden resultar pertinents les queixes dels estudiants sobre una excessiva sobrecàrrega de treball o de no disposar de prou temps per preparar els exàmens perquè s’hi han posat a última hora.

El segon aspecte a què farem referència és la planificació setmanal. En aquest cas haurem de partir del conjunt d’activitats que realitzen els estudiants al llarg de la setmana (per exemple: classes, estudi, exercici, dormir, activitats socials, etc.). Si volem assegurar-nos que inclouen totes les activitats, sempre amb l’objectiu d’elaborar l’horari setmanal de manera senzilla, podem utilitzar una graella (figura 2) que reculla cada dia de la setmana i cada bloc horari. El suport pot ser en paper, utilitzant les pròpies agendes dels estudiants, o bé utilitzant suports electrònics que incloguen planificadors.

Una forma de facilitar l’aprenentatge del procediment és començar per distingir entre obligacions fixes: tasques que s’han de fer a una certa hora com ara classes, dormir, activitats extraescolars, esports, etc.; i obligacions flexibles: tasques que es poden fer en moments diferents com ara l’estudi, esdeveniments socials, temps utilitzat amb amics, navegar, etc. Les obligacions fixes se solen repetir cada setmana i són les que se situaran en primer lloc a la graella. Per tant, una part important de la planificació els vindrà donada per aquestes, cosa que els permetrà focalitzar l’atenció sobre el temps disponible per a l’estudi i l’oci.

A continuació, resulta útil centrar-nos en el fet que determinen els nivells d’importància de cada tasca amb l’objectiu que assignen prioritats. Les de prioritat alta es correspondran amb les importants que han de fer al moment, mentre que les baixes reflectiran les secundàries i que poden esperar fins a acabar les anteriors. D’aquesta manera, tractem d’afavorir que es posen a estudiar en arribar a casa i fins i tot preparen els exàmens (tasques de prioritat alta) en lloc de mirar la  televisió o xatejar amb amics (tasques de prioritat baixa). De fet, un dels errors més freqüents entre els adolescents és la tendència a sobreestimar la quantitat de temps disponible per complir amb les seues obligacions. D’aquesta manera, tot i disposar de prou temps poden acabar acumulant una gran sobrecàrrega de treball a última hora. En aquest sentit, els professors poden ajudar-los a fer estimacions del temps que els ocuparà aconseguir un objectiu. En definitiva, afavorir que siguen més conscients de com utilitzen el temps, quant en tenen disponible per realitzar la feina acadèmica i centrar l’atenció i l’esforç en la que és prioritària.

Una vegada determinades les prioritats, ja es tractarà d’abordar la planificació i l’organització de les sessions d’estudi. Aquest aspecte també resulta clau en la gestió del temps entre els adolescents, atès que, quan arriben a casa, sovint han de començar a decidir què fer a continuació, o fins i tot pitjor, fer qualsevol cosa que capte la seua atenció tot just en aquest moment.

A partir de les planificacions setmanals es poden discutir amb els estudiants els problemes que es troben a l’hora de seguir-les. I, entre d’altres, resultarà d’interès abordar els aspectes següents:

1)      Comprovar que prioritzen adequadament. Per exemple, han de verificar que inclouen totes les matèries i que diferencien entre les tasques en cada matèria; discutir les dificultats de les diferents assignatures, identificant les que requeriran més temps i energia; atendre els criteris d’avaluació de cada matèria per a evitar que s’utilitzen moltes hores en l’elaboració d’un treball que representa un 10% de la nota d’avaluació i poques hores per preparar un examen que val el 70%.

2)      Supervisar les planificacions perquè no incloguen un nombre exagerat de coses a fer en un període curt de temps. De vegades, els adolescents es posen a fer coses que no són importants en aquest moment i això fa que es perceben com a molt productius, encara que no hagen aconseguit escometre les tasques prioritàries i/o urgents. Pot resultar útil, a partir de les seues planificacions, focalitzar l’atenció sobre aquelles que són importants però no urgents.

3)      Comprovar amb ells que en les planificacions hi ha períodes d’estudi realistes. Sovint es posen a estudiar amb la idea de dedicar tot el temps al mateix tema (per exemple, «estudiaré quatre hores cada dia, set dies la setmana, fins al final de l’avaluació»).

4)      Discutir la necessitat d’establir breus descansos en les sessions d’estudi. Ací resulta interessant que els estudiants facen explícits quins són els seus principals distractors, i quines coses, una vegada iniciades, els costa deixar per tornar a l’estudi (per exemple, mirar la televisió, xatejar, etc.). L’important és que arriben a plantejar-se coses que poden fer en els descansos i que no els generen dificultats per reiniciar el treball.

5)      Plantejar qüestions com ara: Què fas per estar segur que no oblides les tasques que has de realitzar al llarg de la setmana? Quan estàs fent els deures o estudiant i veus que no et dóna temps d’acabar abans de l’hora de ficar-te al llit, què fas per resoldre el problema? Què fas per motivar-te tu mateix a acabar els deures en aquests casos?

Per finalitzar, cal recordar que, de forma congruent amb el model teòric de referència i amb les evidències empíriques de la investigació, les intervencions que emprenguem han de partir dels resultats dels estudiants sobre comportaments de gestió del temps: establiment d’objectius i de prioritats, eines per a la gestió del temps i organització (estructuració de l’espai i sessions de treball). A més, resulta imprescindible garantir que els estudiants comprenguen la importància i utilitat de totes les dimensions; no ho és menys la necessitat de vincular les activitats que plantegem, la retroalimentació i els suggeriments específics proporcionats a cada estudiant, a les necessitats manifestades a partir de la seua avaluació.

De forma similar, no podem oblidar que el coneixement dels procediments per a la gestió eficaç del temps –i fins i tot disposar d’eines adequades per a aquesta finalitat–, no en garanteix la utilització. Per a això cal que el professorat motive els estudiants sobre els avantatges de gestionar i planificar el temps, en supervise el procés i afavorisca la retroalimentació, proporcionant-los prou oportunitats per comprovar que els resulten útils a diari. Solament amb aquestes bases aconseguirem que l’estudiant aprenga a autoregular el seu temps per a l’aprenentatge i l’estudi.

Web del grup investigació i innovació educativa IQdocent

www.uv.es/iqdocent

Referències

Claessen, B.; van Eerde, W.; Rutte, C. G. i Roe, R. A. (2007). «A review of the time management literature». Personnel Review, 36 (2), 255-276.

García Ros, R., i Pérez González, F. (2011). «Validez predictiva e incremental de la habilidades de autorregulación sobre el éxito académico en la universidad». Revista de Psicodidáctica, 16, 231-250.

García Ros, R., i Pérez González, F. (2012). «The time management behavior questionnaire (TMBQ): spanish adaptation for University students». Spanish Journal of Psychology, 15, 1485-1494.

García Ros, R., Pérez-Blasco, J., Pérez González, F., i Natividad, L. (2012). «Evaluación del estrés académico en estudiantes de nuevo acceso a la Universidad». Revista Latinoamericana de Psicología, 44, 143-154.

Macan, T. H. (1994). «Time Management: Test of a Process Model». Journal of Applied Psychology, 79 (3), 381-391.

Pérez Blasco, J.; García Ros, R. i Pérez González, F. (2010). Guía para el manejo del estrés académico en la universidad. València: Litolema.

Pérez González, F. i García Ros, R. (2008). Gestión del tiempo para estudiantes. València: Litolema