núm. 31  |  any 2015  

Francesc J. Hernàndez. Departament de Sociologia i Antropologia Social. Universitat de València.

Vives? Lluís Vives? Lluís Vives, valencià (així signava els seus llibres). Qui va ser Vives? Un humanista. Sí, és clar. Un d’aquells escriptors del Renaixement que, amb l’estudi del món clàssic, traçaren les línies fonamentals del món modern, del món que encara habitem. Amic d’Erasme i de More. No sembla poc. Alguna cosa més? Sí. Una figura fonamental a l’Europa del segle XVI, conseller dels emperadors i dels eclesiàstics, en temps crítics de guerres i cismes. Un intel·lectual? Un filòsof? Sí, també. Amb una obra que s’avançà a les de Descartes o Hume. Un reformador social? Sí, i ben important. Un precursor de la igualtat de les dones i del paper de les institucions ciutadanes contra la pobresa. I així mateix, un gran pedagog i un bon literat… Sí, ja, però un personatge del passat. Quin interès té ara? Més que mai. Que no patim les velles i les noves formes de pobresa i exclusió? Que no continuen discriminades les dones? Que la pau no és encara una utopia? I era valencià? Sí, i fill de mercaders conversos perseguits per la Inquisició. I com arribà a ser un humanista, un intel·lectual, un reformador…? Amb estudi i voluntat, que no és poca cosa, i arriscant-se, dedicant la seua vida a la veritat. Tot un exemple que val la pena conèixer.