0

núm. 31  |  any 2015  

Els «Avisos per a estudiar les Arts en particular» és un text de Pere Joan Nunyes (1522/29-1602), que fou professor de llatí i grec a la Universitat de València i deixeble de Joan Lluís Vives. També va donar classes a Barcelona. El text s’ha conservat en un manuscrit del segle XVII, copiat per un deixeble seu a València o a Barcelona. Nunyes hi ofereix consells als seus estudiants de la primera Facultat d’Arts o Lletres, en què els orienta segons els estudis superiors que volien cursar (dret, medicina o teologia). En el text, els aconsella mètodes d’aprenentatge, bibliografia i com han de preparar l’estudi. És, probablement, la primera guia docent de la Universitat de València.

«Avisos per a estudiar les Arts en particular»1

Pere Joan Nunyes

Estudiar i aprendre és obra particular dels homes, i per això no pot ser perfecta sense prudència i discreció. La prudència consta de tres parts: memòria del passat, intel·ligència del que tenim present i entre mans i previsió per a l’esdevenidor.

La memòria del passat o del que hem après, amb res no es conserva tant i augmenta més que amb el fet d’ensenyar als altres el que sabeu. I ensenyar als altres pot ser de tres maneres: a qui sap menys que nosaltres, a qui és igual que nosaltres o en presència de qui sap més que nosaltres.

A qui sap menys, li heu de mostrar tot el que sabeu per pura afició i per honra, i no per cap interès.

Davant els iguals, heu d’ensenyar de tal manera que tots siguen jutges del que direu, cosa que haureu de prendre amb paciència.

En presència de qui sap més, però, més val no ensenyar.

La comprensió del que teniu entre mans pot ser de dues maneres: podeu estudiar-ho per vosaltres mateixos o aprendre-ho d’un altre.

Estudiar per vosaltres mateixos és més útil que no aprendre-ho dels altres. Per estudiar per vosaltres mateixos, haureu de llegir sobre el tema en llibres correctes i esmenats, com són els llatins de l’editorial de Plantin o de Paulo Manuzio, o els grecs de l’editorial d’Henri Estienne.

Cal que llegiu el passatge moltes vegades i sempre amb gran atenció. Si teniu dubtes sobre la seua comprensió, acudiu a l’ordre natural de les parts de l’oració, que mostren els gramàtics, i a allò que precedeix i a allò amb què va unit, i si no hi teniu prou, acudiu als comentaris i als vocabularis. Però, sobretot, procureu assegurar-vos de la intenció que té l’autor i de l’ordre que segueix.

I pel que fa als comentaris i els bons autors que estudieu, sempre n’haureu de tenir pocs i els més antics, com ara en el curs d’Arts Teofrast, Alexandre d’Afrodísies, Temisti i d’altres.

L’altra manera d’entendre és escoltar el mestre. Si ho feu així, convé primer de res tenir afecció al mestre; però no de tal manera que la passió us destorbe l’estudi. Hi heu de parar gran atenció, i les coses que no entendreu heu de fer que les explique en vulgar i amb exemples d’altres facultats o coses de què tingueu notícia. Cal haver llegit el llibre de què us parlaran algunes vegades abans que us el llisquen, en la llengua que més el podreu entendre. Per a cada lliçó a què haureu d’assistir, aneu-hi preparats des de casa vostra, i esforceu-vos a entendre tot el que pugueu per vosaltres mateixos. I, sobretot, pareu esment en els autors que el mestre llegirà i seguirà, tot fixant-vos en els comentaris que hi fa, perquè així us prepareu més bé per a les lliçons de cada dia, de manera que vingueu ben preparats per avivar-li l’exposició.

Per a la comprensió del que teniu entre mans i de la memòria del passat, importa molt l’exercici, com és, en grec i llatí, traduir cada dia un tros d’una llengua a l’altra. I per aprendre molt de la llengua, el millor és fer-ne traduccions literals. I sobre totes aquelles traduccions que haureu fetes, consulteu amb un altre: aquesta expressió, en aquesta llengua, a què es refereix i com es tradueix en l’altra llengua?

La preparació de l’estudi es pot fer de tres maneres: preparar-se per a les facultats en què preteneu graduar-vos, conèixer si us aprofita el que feu o preparar-vos per abans del temps de la graduació.

Per a la facultat que pretenem graduar-nos, tant estudiant llengües com el curs, s’ha de tenir sempre els llibres d’aquella facultat. Així, qui pensa ser metge, ha d’estudiar grec amb un llibre de Galè o de Dioscòrides, i anant mirant en Galè allò que li valdrà per al curs; el jurista ha d’estudiar grec en unes novel·les de Justinià; i el teòleg, amb un Testament Nou.

Preparar-vos per al propòsit d’allò que estudieu és tenir sempre un llibre en el vostre poder d’un autor difícil, com unes Tusculanes de Ciceró i coses semblants, i, cada 6 o 8 dies, llegiu d’aquell llibre, amb atenció, una part i veure si enteneu més que abans. I amb això s’assegura el profit que es pren.

Preparar-vos per no perdre el temps es fa estudiant en pocs llibres i bons, i sempre la ploma en la mà, i mai anotant al marge, sinó en una carpeta on deixareu les notes. Des del primer dia heu de tenir un llibre en blanc, partit per les matèries que algun dia tindreu necessitat. I sempre heu de tenir aquell llibre al davant, i heu d’anar anotant-hi allò que us vindrà a propòsit. Així, si penseu estudiar filosofia i algun dia graduar-vos-hi, teniu partit en el llibre capítols per demanar el grau, altres per a gràcies, i altres capítols de matèries, dels cels, dels elements, dels animals, de les plantes, etc., i quan llegiu una cosa notable en un altre [llibre] que us puga servir, feu un senyal o anotació d’aquell autor.

1 Actualització feta per Ferran Fabregat i Francesc J. Hernàndez.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 9 9 ?
 
FireStats icon Powered by FireStats