núm. 32  |  any 2016  

Raúl Lorente Campos. Departament de Sociologia i Antropologia Social. Universitat de València

Sens dubte, cada vegada més, es demana, que una titulació universitària tinga eixides professionals, és a dir, que presente àmbits professionals en què es puguen inserir els egressats d’aquest títol i on puguen aplicar els coneixements i les habilitats estudiats i apresos durant la carrera. Així, es materialitza una de les funcions de la universitat, la que es vincula amb l’exercici de la professió: desenvolupar una activitat útil per a la societat que permeta alhora viure-hi. La universitat s’encarrega aleshores de la formació d’aquestes persones, al mateix temps que de la certificació, mitjançant una credencial, de la aptitud d’aquests professionals davant la societat per dur a terme el seu ofici.

A partir d’ací, el títol universitari i el mercat laboral interactuen originant un conjunt de problemàtiques. La primera és que aquest interès social no té per què correspondre exactament amb l’interès d’un títol per al mercat de treball, o amb altres paraules, amb l’interès empresarial. D’açò es deriva la tendència creixent d’adaptar els títols, i el mapa de titulacions, a les demandes «del mercat».

Cal tenir present que com a eixida professional no val qualsevol lloc de treball, el concepte se cenyeix exclusivament a les ocupacions vinculades als continguts i habilitats del títol. Aquesta qüestió que sembla òbvia no ho és tant en un context de sobrequalificació d’una part important dels assalariats universitaris del nostre país. L’existència d’un entorn productiu més ric, variat i desenvolupat que permeta als universitaris la seua integració laboral com a tals, i el desenvolupament de la seua carrera professional, és un aspecte fonamental per oferir eixides professionals. Afegirem també que, des d’una perspectiva dinàmica, l’existència i la formació de professionals en determinats àmbits és una precondició per al desenvolupament d’aquestes àrees.

Per acabar, voldríem destacar la lectura social que es fa del constructe «eixides professionals» d’algunes titulacions, massa tancat, determinista i a molt curt termini, quan les potencialitats que s’hi ofereixen sovint són molt més àmplies[1].