0

núm. 32  |  any 2016  

Esperanza Rocabert | Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació. Universitat de València

El terme vocació, l’origen llatí del qual és crida, és complicat de definir en un espai breu, atès que pot tenir implicacions molt diverses en els processos d’assessorament. En si mateix, des d’un punt de vista professional, és l’indicador a priori amb el qual és aconsellable basar les nostres decisions. Tanmateix, el seu significat sol ser habitualment molt restrictiu i s’aplica solament quan estem parlant de professions molt concretes: medicina, infermeria, magisteri…, per no parlar de la vocació religiosa. Amb aquest prisma la vocació o es té ja o cal buscar-la.

El que em sembla rebutjable d’aquesta concepció és la inferència que moltes vegades comporta el fet de considerar-la com un condicionament genètic, per no parlar de determinisme. Desterrar dels processos d’assessorament aquesta concepció es fa necessari, perquè a més de ser errònia l’única cosa que provoca és angoixa, ansietat, demora en les decisions o deixar que siguen altres els que assumisquen la responsabilitat de les pròpies decisions (amics, familiars, tutors o orientadors).

Una altra creença, bastant generalitzada és la que porta a pensar que existeix una única professió ideal per a cadascú de nosaltres i que per tant cal trobar-la. Tanmateix, aquesta obstinació a assolir la professió ideal, això que alguns diuen la vocació, figura en més d’una taxonomia com un dels típics problemes vocacionals que cal solucionar. Per això, cal eliminar aquesta fal·làcia, especialment en moments en què el món laboral demana professionals diferents alhora que, en molts casos, trobem que persones amb formacions diferents exerceixen les mateixes ocupacions. En una societat postmoderna, caracteritzada per un món laboral altament canviant i impredictible i per la presència de carreres professionals molt diverses, la psicologia vocacional i molts dels seus professionals reivindiquen com a substitutiu del terme vocació el concepte d’identitat vocacional, que implica un procés d’ensenyament/aprenentatge encaminat a l’exploració i el compromís.

Enfocar l’assessorament a ensenyar a prendre decisions que es basen en eleccions que van precedides d’accions que promoguen una exploració de diferents opcions tenint en compte no solament els interessos, sinó múltiples indicadors de la conducta vocacional, tant psicogenètics com sociogenètics, per a posteriorment poder comprometre’s amb la que siga més concorde amb aquesta identitat. Perquè així es facilita que l’estudiantat assolisca un estatus d’identitat reeixida o almenys una moratòria que aclarisca el seu desenvolupament de carrera. Les trajectòries de carrera professional no sempre són lineals, el que és important és tenir clara la identitat vocacional perquè les múltiples decisions que al llarg de la vida s’adopten no se n’allunyen.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 4 2 ?
 
FireStats icon Powered by FireStats