0

núm. 33  |  any 2016  

Benno Herzog. Departament de Sociologia i Antropologia Social. Universitat de València.

El programa Erasmus pot ser considerat el programa estrella de la Unió Europea. Probablement no hi ha una altra mesura de la Unió Europea que produïsca tantes associacions positives com aquest programa d’intercanvi educatiu. El seu èxit rau en haver aconseguit la quadratura del cercle en crear i fer visible un espai comunicatiu, és a dir, un espai de valors comuns i d’interacció d’una banda, i en fomentar les sensibilitats per les diferències culturals més enllà de les imatges estereotipades, de l’altra. Poc es parla del revers d’aquest programa en el qual cada vegada més joves participen. Justament per convertir-se en una opció aparentment a l’abast de tothom, el programa Erasmus crea nous mecanismes de jerarquització que amenacen de minar el valor social d’aquells que no poden o no volen participar-hi. Com que crec que tots dos aspectes, el positiu i el negatiu, estan dialècticament relacionats, començaré per descriure, des d’un punt de vista sociològic, les llums del programa Erasmus, i posteriorment em dedicaré a les seues ombres.

 

Llums…

Moltes teories sociològiques creuen que una comunitat solidària requereix algun tipus de normes (regles de comportament), valors (idees generals que guien el comportament) o cultura (forma comuna de percebre la realitat), compartides entre els seus membres. Aquestes normes, valors o visions de la realitat no existeixen de forma estàtica, sinó que són produïdes, reproduïdes i canviades pels agents socials que conformen una comunitat. Aquests agents poden ser individus, encara que, pel fet de tenir un impacte social, en la majoria dels casos es tracta de grups socials o d’institucions. I com que les normes es reprodueixen i transformen estant en contacte amb unes altres, la comunicació internacional pot fomentar la creació de perspectives comunes. En aquest sentit, el programa Erasmus aporta el seu gra d’arròs per a la creació d’un espai europeu de normes i valors compartits.

En aquest procés d’intercanvi, alhora que es reforcen valors comuns, es percep també la legitimitat de la diversitat de normes i valors. L’aprenentatge de les normes i valors d’una societat mitjançant la socialització produeix, sovint, l’efecte de percebre aquestes normes, no només com a normals, sinó també com a naturals. Pensem que les nostres formes de percebre i fer les coses són les úniques possibles o les millors. Ara bé, una estada perllongada a l’estranger ens obliga a llevar-nos les ulleres del turista o de l’observador extern i a posar-nos en la pell de l’autòcton. A diferència d’una breu visita turística amb poc o gens de contacte amb l’altra societat, la convivència perllongada canvia fonamentalment els individus. Percebre l’estada Erasmus com una important experiència en el desenvolupament personal és una constant en el discurs dels alumnes que han acabat amb èxit una temporada fora del seu país d’origen. Per això, el programa Erasmus pot ser considerat un gran motor de la desnaturalització de les nostres categories i pràctiques. Ajuda els individus i, a través d’ells, les societats a descentralitzar les seues perspectives i a relacionar-se amb els altres (persones o cultures) amb empatia, tolerància i respecte.

 

… i ombres

Però la perspectiva sociològica es caracteritza, entre altres coses, per la seua capacitat de veure conflictes on altres perceben només una històrica d’èxit, harmonia i desenvolupament personal i social. És justament aquella experiència positiva, amb les seues respectives qualitats personals adquirides durant l’estada a l’estranger, al costat del discurs dominant sobre les bondats del programa Erasmus, allò que produeix també la seua pròpia ombra. Podem comprendre el paper del programa Erasmus en la reproducció de les desigualtats socials mitjançant la reformulació del concepte de capital pel sociòleg francès Pierre Bourdieu.

La noció de capital ens fa pensar en primera instància en el capital econòmic. Capital en aquest sentit seria un procés mitjançant el qual els diners es converteixen en una altra cosa (per ex., mitjans de producció, mercaderia…), per posteriorment reconvertir-se en més diners. El capital, per tant, està relacionat amb l’acumulació de capital i, així, amb el manteniment i fins i tot l’augment de les desigualtats en les anomenades societats capitalistes, en les quals no tots tenen accés en igualtat de condicions a aquest procés de producció de capital. Ara bé, Bourdieu amplia aquesta noció de capital també a les relacions socials, en parlar de capital social, i al coneixement, l’educació o habilitats, quan parla de capital cultural.

El que és important ara és que en aquest procés el capital pot canviar de forma. La pertinença a les bones xarxes socials (capital social) fa augmentar la possibilitat de tenir una bona feina i guanyar molts diners (capital econòmic). Els diners, al seu torn, faciliten l’accés a una bona educació (capital cultural), la qual, per la seua banda, proporciona contactes socials valuosos i fa augmentar la possibilitat d’una inserció laboral reeixida. Tal com passa amb el capital econòmic, també aquest procés de valoració i acumulació de capital, en un sentit més ampli, esdevé problemàtic per tal com no tots hi tenen accés de la mateixa manera. Semblantment al que ocorre amb l’herència del capital econòmic, també el capital social i el capital cultural s’hereten. Algú naix en una certa classe social i s’hi mou de manera natural, igual que els processos d’adquisició de coneixements i habilitats estan altament influïts pels coneixements i les habilitats dels pares.

Però, què té a veure tot això amb el programa Erasmus? Doncs, perquè per raó que les capacitats personals i interculturals adquirides mitjançant una estada a l’estranger estan valorades socialment, una estada Erasmus es converteix en capital cultural. Aquells alumnes amb coneixement d’idiomes i experiències internacionals tenen més possibilitats d’èxit en el mercat laboral. I això no seria problemàtic si tots els alumnes tingueren la mateixa possibilitat real d’accedir a una experiència Erasmus. En la realitat, però, participar en el programa està relacionat amb el capital de què disposen els alumnes prèviament, i no en pocs casos com a resultat de la seua herència social. Encara que hi ha les beques Erasmus, participar en un programa d’intercanvi requereix capital econòmic. No totes les famílies poden finançar una estada d’alguns mesos en un altre país. Percebre l’Erasmus com a experiència valuosa i interessant depèn en gran manera també del capital social. Moure’s en xarxes socials on es reconeix la importància d’una experiència internacional augmenta la probabilitat de voler participar també en algun programa d’intercanvi. I finalment, el capital cultural, per exemple, en forma de coneixement d’idiomes o d’experiència internacional prèvia, fa baixar la barrera psicològica d’embarcar-se en una aventura Erasmus. En unes altres paraules: quan la participació en el programa Erasmus esdevé un bé socialment valorat, però no igualment accessible per a tothom, llavors té un paper important en la reproducció de desigualtats socials. La participació en el programa Erasmus no només és una forma de capital (capital Erasmus), sinó que també depèn del capital previ dels estudiants i de les seues famílies.

De la mateixa manera com la llum que llancem sobre un objecte produeix inevitablement l’ombra d’aquest, també les parts positives i negatives del programa Erasmus no presenten una mera enumeració d’aspectes de l’experiència internacional sinó que estan relacionats inseparablement l’un amb l’altre. El repte social i polític rau a millorar la igualtat d’accés al programa Erasmus independentment del capital social, cultural i econòmic (dels pares) dels joves.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 12 5 ?
 
FireStats icon Powered by FireStats