0

núm. 33  |  any 2016  

Print Friendly, PDF & Email
Alfons Esteve. Cap tècnic del Servei de Política Lingüística. Universitat de València.

Obrir-se pas en el món professional o laboral actual no és una tasca senzilla. Però, fins i tot amb les dificultats existents, tots els estudis conclouen que els titulats universitaris, dins del complex món laboral, són els que tenen més i millors oportunitats. I encara més si a la preparació professional han afegit una bona preparació multilingüe: aleshores les oportunitats es multipliquen de manera exponencial.

La clau, per tant, se’ns ofereix amb una nítida claredat: posseir estudis universitaris i coneixements multilingües és la millor manera d’afrontar el futur. Una bona estratègia és, per tant, proposar-se com podem assolir de manera efectiva els dos objectius. I, encara més, si és possible obtenir-los de manera simultània.

A la Universitat de València, per exemple, la idea expressada en el Pla d’Increment de la Docència en Valencià (ACGUV 129/2012, de 26 de juny) és que tots els estudiants puguen cursar la seua titulació en les dues llengües oficials (valencià i castellà) i almenys en una tercera llengua internacional.

L’opció de les classes en diverses llengües és una magnífica opció, però certament encara n’hi ha una de millor: fer una estada amb les beques Erasmus en un altre país. L’objectiu de les beques Erasmus és cursar una part dels estudis propis en una altra universitat europea diferent de la pròpia. D’aquesta manera es continua amb el currículum propi i s’adquireixen nous coneixements, i entre aquests, lògicament, els lingüístics.

Per això, la tria de la universitat de destinació és força important ja que cadascú ha d’avaluar quina és la universitat que, pels seus estudis, professorat, situació geogràfica o altres raons s’adiu més a les seues necessitats. I, una vegada feta aquesta tria, caldrà, amb temps, intentar conèixer la llengua de destinació amb la màxima competència possible per poder seguir les classes sense problemes i, potser també, aprofitar l’estada des del punt de vista professional i personal.

Les estades Erasmus solen fer-se en els darrers cursos de la titulació i, per això, la millor opció és que l’estudiant, des del moment d’accedir a la universitat −és a dir, en el primer curs− comence a preparar-se lingüísticament per a aquesta estada. Cal pensar en la universitat de destinació i el país on es troba i, d’acord amb això, començar l’estudi de llengua o millorar-ne el domini. Però també és possible fer-ho a l’inrevés: si es domina una determinada llengua internacional, podem cercar una universitat i un país que tinguen aquesta llengua. Tots dos camins són vàlids, però segurament el primer és el més adequat.

A partir d’aquest punt, convé trobar la manera més fàcil i efectiva d’obtenir els coneixements lingüístics que necessitarem en el futur. L’estratègia més productiva és seguir les classes de la pròpia titulació en la llengua de destinació, si la nostra universitat n’ofereix. Si resulta que no n’hi ha, caldrà cercar vies alternatives de formació: cursos específics d’aquesta llengua (bé siguen presencials, bé virtuals), intercanvis lingüístics amb estudiants nadius de la  llengua que volem aprendre, etc.

En aquest sentit, des del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València hem posat en marxa diferents iniciatives per facilitar als estudiants l’adquisició, si més no, dels coneixements bàsics d’un bon grapat de llengües, amb una oferta que pot aportar molt a aquesta planificació lingüística personal i de futur:

a) Els tallers de llengües i cultures. Tenen com a objectiu promoure el coneixement no sols de la llengua, sinó de la cultura que s’expressa en aquest idioma, a més de fomentar els valors del plurilingüisme i l’estatus del valencià com a llengua pròpia de l’activitat acadèmica. Les llengües de treball, doncs, són la pròpia de cada taller i el valencià. Els tallers, els dinamitzen estudiants al·loglots que, en general, tenen l’idioma en qüestió com a nadiu i que cursen estudis, totalment o parcialment, en la Universitat de València. D’aquesta manera aprofitem el capital lingüístic que aquests estudiants ens aporten i que així poden transmetre, en un context viu i dinàmic, als estudiants de la Universitat de València, per als quals pot ser ben útil, per exemple, per a una estada en una universitat d’un país on es parla aquesta llengua. En aquest sentit cal dir que el Servei de Política Lingüística ha fet, tot i que no tots de manera simultània, tallers de llengua i cultura d’alemany, anglès, armeni, búlgar, eslovac, francès, italià, polonès, romanès, rus, txec, ucraïnès o xinès.

b) Els tàndems multilingües faciliten els intercanvis de conversa de manera informal en qualsevol idioma entre dues persones on cadascuna ofereix a l’altra conversa en un idioma determinat. I això es fa d’una manera ben senzilla, mitjançant una pàgina de Facebook.

c) El Tastallengües és un activitat puntual que es realitza dues vegades al llarg del curs acadèmic. Es tracta d’un sopar on es practica l’intercanvi lingüístic i d’on poden nàixer també tàndems lingüístics.

d) Cursos de B1 i B2 d’anglès per als estudiants de la Universitat. Aquests cursos tenen una triple finalitat:

– D’una banda, facilitar a l’estudiantat de grau i postgrau de la Universitat de València l’obtenció d’unes competències lingüístiques equivalents als nivells B1 o B2 d’anglès perquè puguen cursar més assignatures impartides en aquesta llengua en totes les titulacions de grau i de postgrau.

– De l’altra, facilitar l’obtenció de beques Erasmus per a completar els estudis en països europeus i de beques per a completar estudis en universitats d’altres països.

– I, finalment, aconseguir, alhora que es cursa el grau o el postgrau, l’obtenció de coneixements lingüístics i la capacitació lingüística per a impartir docència en anglès.

Aquestes són algunes de les activitats més rellevants que creiem que poden contribuir a obtenir els coneixements lingüístics necessaris per a fer una estada Erasmus. Certament, algunes només faciliten un coneixement inicial d’una llengua, però ja impliquen uns primers passos que poden obrir un camí més llarg; d’altres, com els cursos, proporcionen coneixements més sòlids i estructurats.

La fórmula que s’ha demostrat més segura per a les eixides professionals és ben simple d’enunciar: una bona formació maridada amb un plurilingüisme competent. Cal conèixer-la i començar a aplicar-la des del mateix inici del recorregut universitari. I la Universitat de València posa a l’abast molts mitjans per a aconseguir una bona empenta d’eixida i un entrenament, una pràctica i una millora continuats. Aprofitem-los!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 2 5 ?