0

núm. 33  |  any 2016  

David Muñoz Rodríguez. Departament de Sociologia i Antropologia Social. Universitat de València.

El sistema públic universitari s’ha vist recentment afectat per una reforma important. L’anomenat procés de Bolonya, mitjançant el qual s’articula l’espai europeu d’ensenyament superior, ha comportat una modificació important de l’estructura dels estudis universitaris i de la seua dinàmica (introducció de noves competències, preferència per l’avaluació continuada, etc.). Aquesta reforma ha estat seguida per una de les pitjors crisis econòmiques de la història, la qual ha servit d’excusa per al retall de beques i pressupostos educatius en general. De manera sorprenent, aquestes reformes i retalls han tingut lloc amb una notable absència d’estudis i dades sobre l’alumnat universitari. A hores d’ara, les universitats públiques coneixen més aviat molt poc sobre la composició, l’origen i les trajectòries dels estudiants i estudiantes universitaris. Com afirmen Antonio Ariño i Elena Sintes, la recerca sobre l’estudiantat universitari és una necessitat inajornable.

Les i els professionals docents de les etapes preuniversitàries coneixen bé la tensió i fins i tot l’angoixa amb què l’estudiantat afronta l’elecció d’estudis i l’accés a la universitat. Actualment hi ha, tanmateix, una mancança de dades sòlides sobre els factors que intervenen en aquest procés i, especialment, és destacable el forat negre estadístic que hi ha en relació amb les trajectòries de l’alumnat dins de la universitat. En aquest sentit, el llibre Via universitària: Ser estudiant universitari avui, publicat per la Fundació Bofill, és una gran aportació per a l’estudi d’una realitat tan important per a la nostra societat.

Antonio Ariño i Elena Sintes són sociòlegs i són els autors del llibre. Via universitària recull els resultats d’un projecte d’investigació adreçat a incrementar el coneixement que tenim sobre l’estudiantat universitari. Les dades que s’analitzen al llibre provenen d’una enquesta, que van respondre més de vint mil estudiants de dinou universitats de la Xarxa Vives d’Universitats. El llibre, a més de presentar i analitzar les dades de l’enquesta, ofereix tot un seguit de recomanacions en cadascuna de les dimensions que són considerades. Aquestes recomanacions no van adreçades solament a les universitats, sinó que n’hi ha un bon grapat que impliquen també l’articulació de mesures en els nivells preuniversitaris i que, per tant, han de ser de gran interès per la comunitat educativa dels centres de secundària, batxillerat i cicles formatius. Així, tot plegat, dades i recomanacions, fan d’aquest llibre una eina molt útil per repensar tot allò que hi ha implicat en l’accés a la universitat i les trajectòries al seu si.

Un dels eixos fonamentals del llibre és l’anàlisi de les desigualtats. Factors com la situació econòmica de les famílies i el capital educatiu dels progenitors, especialment el de les mares, poden tenir una considerable influència en el resultat del procés d’incorporació als estudis superiors (i condicionar la tria d’una titulació determinada), i també poden resultar influents en les trajectòries formatives ja incorporats a la universitat (limitant, per exemple, l’accés als programes de mobilitat internacional). Com afirmen Ariño i Sintes, els resultats de Via universitària apunten que caminem cap a l’equitat, però que queda molt de camí encara per arribar a la igualtat: malgrat tenir un sistema universitari com més va més inclusiu, els factors relatius a la classe social segueixen introduint asimetries en les trajectòries al si de la universitat. Dit amb unes altres paraules: queda desigualtat a les portes de les universitats? Sembla que som encara lluny de poder respondre negativament a aquesta qüestió.

Un altre eix del treball d’Ariño i Sintes és el que té a veure amb la trajectòria de l’estudiantat al llarg dels seus estudis universitaris. Darrere d’aquest eix d’anàlisi rau l’interès indubtable de saber què passa al si de les universitats i com són actualment les trajectòries formatives de l’estudiantat. Segons Ariño i Sintes, cal aprofundir en qüestions com ara “què els passa als estudiants que tracten de fer compatible la carrera acadèmica amb diferents modalitats d’implicació laboral? Com hi responen les universitats? S’imposa un model d’estudiant presencial a temps complet?” (p. 29). Aquesta perspectiva és imprescindible per, si més no, dos motius: en primer lloc, per fer real el plantejament de la centralitat de l’alumnat en la planificació dels estudis i, en segon lloc, perquè a hores d’ara la diversitat de les trajectòries deixa inservibles els dissenys institucionals basats en una única trajectòria típica.

En aquest sentit, la diversificació en les vies d’accés obliga a repensar la tasca d’orientació en les etapes preuniversitàries: el que fa pocs anys era considerat “fracàs” (per exemple, passar de secundària a cicles formatius), ara pot ser una trajectòria indirecta d’accés a la universitat. D’altra banda, els diferents itineraris poden estar relacionats amb factors com la classe social, cosa que obliga a tenir-los en compte en la intervenció educativa (Ariño i Sintes posen l’exemple dels joves d’origen social baix, els quals tenen més interrupcions dels estudis al llarg de la seua trajectòria). Entre les recomanacions dels autors del llibre hi ha la importància d’implementar programes per informar els estudiants de manera més eficient sobre el contingut i les eixides professionals de la carrera quan encara són a la secundària.

Uns altres dos eixos d’anàlisi de l’estudi d’Ariño i Sintes es refereixen a la diversitat de l’alumnat universitari i a la seua capacitat d’autonomia, tant respecte de la família com d’altres institucions. Tot plegat configura Via universitària com un treball fonamental per tal de conèixer millor l’estudiantat universitari. Aquest coneixement, junt amb les propostes que se’n deriven, són els elements imprescindibles d’una tasca que de forma conjunta han de fer les universitats, els centres de secundària i la resta d’administracions públiques implicades en el sistema educatiu superior.

Antonio Ariño Villarroya i Elena Sintes Pascual, Via universitària: Ser estudiant universitari avui. Informes breus #62, Fundació Jaume Bofill, 2016, 122 p.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 12 11 ?
 
FireStats icon Powered by FireStats