núm. 33  |  any 2016  

Inés Soler. Doctora en Sociologia per la Universitat de València i tècnica de l’Observatori de la Unitat d’Igualtat de la UV.

Estudiar a la universitat és un privilegi que encara no és a l’abast de tothom, i estudiar a l’estranger en el marc d’un programa de mobilitat europeu és un privilegi afegit. Quines persones gaudeixen d’aquests privilegis? Els mèrits acadèmics són, sens dubte, una condició indispensable per formar part d’aquest grup selecte de persones universitàries amb mobilitat internacional, però malauradament no és l’única. La classe social d’origen és un condicionament molt important que determina les possibilitats de mobilitat de l’estudiantat. La capacitat econòmica per assumir les despeses de l’estada és el primer factor en què pensem, però n’hi intervenen més.

En aquest article parlarem de les pautes de mobilitat de l’estudiantat universitari, de les estratègies individuals, de les expectatives i el seu grau d’acompliment, així com també dels obstacles percebuts com a dificultats o impediments a la mobilitat internacional, en concret dins el programa Erasmus. Per trobar respostes que expliquen el comportament de l’estudiantat i ens permeten plantejar hipòtesis sobre les relacions de causalitat i sobre el condicionament de la classe social d’origen, disposem d’una llarga trajectòria d’investigació sobre l’estudiantat universitari en el marc de l’Observatori Campus Vivendi¹, amb diverses enquestes d’ampli espectre dutes a terme. En comentarem les dades més actuals. D’una banda, les de l’enquesta Via Universitària, realitzada el 2015 a les universitats públiques de l’espai territorial de la Xarxa Vives (mostra de 20.512 enquestats), i de l’altra, alguns dels resultats més destacats de l’enquesta Moves, realitzada el 2012 a estudiants incoming i outgoing del programa Erasmus a Espanya (mostra de 9.746 enquestats).

Quin és el perfil sociodemogràfic de l’estudiantat Erasmus?

És un estudiant o una estudianta que té entre 22 i 25 anys, solter o soltera, que ha accedit a la universitat mitjançant les PAU i sense interrupcions en la seua trajectòria d’estudis, amb una probabilitat alta d’estudiar una titulació de les àrees d’Arts i Humanitats o de Ciències Socials i Jurídiques.

Les dades obtingudes en totes les enquestes analitzades són contundents respecte de la relació entre l’origen social i la participació en el programa Erasmus: com major és el capital educatiu i econòmic de les famílies, major és la probabilitat que tenen de realitzar una estada en una universitat estrangera. Això equival a dir que tenir una experiència de mobilitat Erasmus és el resultat d’una selecció social. Entre els fills i filles de mares amb un alt nivell d’estudis, el 15% ha fet una estada a l’estranger, el doble que en el cas de les mares amb baix nivell educatiu: 7,5% (gràfica 1). També la previsió de tenir aquesta experiència es multiplica a mesura que augmenta el nivell educatiu de les mares. Així, la proporció d’estudiants que no ha previst la mobilitat és de 23 punts més en el grup de mares amb menys capital educatiu respecte al grup de mares d’alt nivell.

Una altra lectura de les dades es pot fer a partir de la comparació de les mares d’estudiants de mobilitat amb les mares del conjunt d’estudiants universitaris: el 60,2% de les mares d’estudiants de mobilitat de l’enquesta Moves tenen un nivell educatiu alt, enfront del 26,6% de les mares del conjunt d’estudiants enquestats a Via Universitària. Si ja hi ha una sobrerepresentació de les famílies amb un alt nivell educatiu a la universitat, quan ens referim a l’estudiantat Erasmus la sobrerepresentació s’eleva de manera extraordinària.

Qui finança l’estada Erasmus?

La primera explicació d’aquesta selecció social la trobem quan preguntem a l’estudiantat que ha participat en un programa de mobilitat internacional, quina ha sigut la font principal de finançament (gràfica 2). La meitat respon que s’ha finançat bàsicament a partir de les contribucions dels seus progenitors, tot i que aquesta dada és molt més elevada en el cas de les famílies més acomodades. Mentre que el 63% de l’estudiantat amb mares d’ingressos alts depenen principalment dels seus progenitors, únicament un 43% de l’estudiantat amb mares d’ingressos baixos ho fa. Aquesta menor dependència s’explica en part perquè les beques tenen més pes en el finançament de les estades d’aquest grup d’estudiants, sobretot la beca pública del seu país. Però, la font de finançament que més importància guanya en el col·lectiu d’origen més humil és la dels propis ingressos, o estalvis d’un treball anterior, que passen de ser importants per al 6% a ser-ho per al 16%.

Per què participen en l’Erasmus?

Les raons per les quals l’estudiantat realitza estades a universitats estrangeres són nombroses i variades. Si es té en compte el que plantegen diversos documents relacionats amb les polítiques públiques de mobilitat, aquest tipus d’experiències proporcionen un ampli rang de resultats desitjables que van des del desenvolupament de la personalitat i la promoció de les seues capacitats lingüístiques fins a la generació d’experiències interculturals i competències professionals (European Commission, 2010; Leuven/Louvain-la-Neuve Communiqué, 2009). De manera coincident, els estudis sobre el tema assenyalen que els estudiants pretenen essencialment –tot i que no exclusivament– millorar les seues capacitats i habilitats en relació amb els idiomes, el nivell acadèmic i la seua formació amb l’objectiu d’afavorir la posterior inserció laboral. Ara bé, l’èmfasi en aquestes capacitats i habilitats no ens pot fer oblidar la importància que també donen al seu desenvolupament personal (Orr, Gwosc i Netz, 2011: 187).

En les enquestes es fa palès que les expectatives més acomplertes per als estudiants que havien realitzat alguna estada internacional van ser les que es refereixen al desenvolupament personal. El 85,9% (Via Universitària) declara que aquest aspecte ha estat bastant o totalment acomplert. En segon lloc, hi ha expectatives respecte a l’idioma que el 77,6% declara haver acomplert també en un grau bastant alt o totalment. En tercer lloc, hi ha la integració social, amb la qual el 74,2% se sent bastant o totalment satisfet. Pel que fa als aspectes més acadèmics, com la qualitat de l’educació, el nivell o el reconeixement, comença a créixer la minoria que es declara descontenta (entre el 12 i 14%).

Quins obstacles dificulten o impedeixen la mobilitat Erasmus?

Un element fonamental per analitzar les pautes de mobilitat internacional és la valoració que fan els estudiants dels diversos tipus d’obstacles que dificulten la probabilitat de fer estades a l’estranger. El principal obstacle a l’hora de plantejar-se una estada a l’estranger és de caràcter econòmic: el 53,1% el considera bastant o molt important. En qualsevol cas, no comporta la mateixa limitació econòmica si les famílies tenen uns ingressos alts que si els tenen baixos. El segon obstacle viscut és la separació de la parella, fills i filles, amics i amigues, considerat bastant o molt important pel 38,6% de la mostra enquestada. I, en tercer lloc, queda el coneixement insuficient de l’idioma, que representa un obstacle per al 33,5%.

Si comparem les respostes entre les persones que han fet estades a l’estranger i les que, per contra, no les han dut a terme, les principals diferències respecte als obstacles percebuts no tenen tant a veure amb l’aspecte econòmic, sinó amb altres motius com ara: la separació de la parella, fills o amics, la falta d’empenta personal, el coneixement insuficient de l’idioma i l’expectativa de retard en el progrés dels estudis (Llopis, Ariño, Soler, 2016). En definitiva, són determinants factors més vinculats al capital sociocultural que no al capital econòmic. Aquestes limitacions es podrien superar amb un treball de conscienciació sobre el valor de la mobilitat, per a contribuir a crear unes expectatives i una vinculació emocional amb aquesta experiència valuosa tant a nivell personal com professional.

La disposició a la mobilitat

S’ha comprovat que la disposició a la mobilitat en el marc dels estudis universitaris naix amb anterioritat a l’entrada a la universitat. Més del 70% de l’estudiantat de Moves afirma estar totalment d’acord amb l’afirmació següent: Sempre he tingut clar que volia realitzar una estada formativa en un país estranger. Tot sembla indicar que la predisposició a la mobilitat s’adquireix i s’interioritza en etapes vitals anteriors. Només al voltant d’un 9% està en desacord amb aquesta afirmació i, per tant, ha sentit l’impuls d’eixir a l’estranger en un moment més pròxim a la presa de la decisió.

El grau d’acord amb l’afirmació anterior és significativament diferent entre els fills i filles de pares i mares amb major i menor nivell d’estudis en el cas dels estudiants de mobilitat. En la gràfica 3 es mostra la tendència creixent que presenta la disposició a la mobilitat dels estudiants sortints segons que augmenta el nivell educatiu dels seus progenitors. Mentre que els fills i filles de mares amb un nivell educatiu baix valora de mitjana un 5,74 l’afirmació anterior, l’estudiantat procedent de famílies amb alt capital educatiu hi concedeix un 6,05. Amb això interpretem que la disposició a la mobilitat naix abans entre els fills i filles de les famílies més formades, cosa que els dóna un avantatge quan arriba el moment de prendre la decisió.

Els entrebancs econòmics

L’elevat cost que suposa realitzar una estada a l’estranger és el principal obstacle que addueix tant qui participa en un programa de mobilitat com qui finalment no ho fa. Les ajudes resulten insuficients i són les famílies les que han d’avançar el finançament i fer-se càrrec de les despeses.

En definitiva, la mobilitat internacional està condicionada per factors i recursos que estan desigualment distribuïts en l’estructura social. I, a més, es transforma en un nou factor generador de major desigualtat entre l’estudiantat, en el sentit de ser una via d’excel·lència i diferenciació.

Pensem que és important considerar el balanç entre costos previstos i beneficis esperats. Es pot considerar la mobilitat internacional com una inversió? L’esforç econòmic tindrà una recompensa a nivell professional en el futur? En aquest cas, parlem d’un fenomen protagonitzat per aquelles persones que busquen una plusvàlua professional. O és percebut com una despesa ociosa que l’estudiantat amb menys recursos tendeix a evitar? Una sèrie de motius adduïts per l’estudiantat estan directament vinculats amb una voluntat de desenvolupament personal (oportunitat de viure fora, conèixer gent nova…). La competència lingüística està, també, a cavall entre el vessant més instrumental i el més expressiu.

Podem concloure que, a més de tenir capital econòmic, és quasi tan necessari tenir un cert capital sociocultural que permeta considerar la inversió com a apropiada i raonable. Aquest capital sol anar associat a una sèrie de pràctiques familiars de caire formatiu que contribueixen a crear en els seus fills i filles una certa predisposició i familiaritat amb la mobilitat. L’experiència Erasmus és un fenomen creixent en un món globalitzat, motiu pel qual la taxa de mobilitat potencial és molt superior a l’actual.

En definitiva, i d’acord amb les respostes de més de 30.000 enquestats, es pot concloure que per tal d’afavorir que tothom tinga les mateixes oportunitats de gaudir d’aquesta experiència cal, en primer lloc, una aposta decidida de les polítiques públiques que garantisquen un sistema efectiu de beques, i, en paral·lel, un treball per inculcar el valor de la mobilitat a tots els col·lectius en etapes educatives prèvies a la universitat.

REFERÈNCIES:

Llopis, Ramón, Ariño, Antonio i Soler, Inés (2016) “Mobilitat internacional”, en Autors diversos (coord. Elena Sintes) Via Universitària: Ser estudiant universitari avui. Fundació Jaume Bofill, Barcelona: http://www.fbofill.cat/sites/default/files/ViaUniversitaria_doctreball_010616.pdf.

Ariño, Antonio, Soler, Inés i Llopis, Ramón (2014) “La movilidad estudiantil universitaria en España” en Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, vol. 7, núm. 1, p. 143-167.