0

núm. 33  |  any 2016  

El valor de les clàssiques

Un dels sis graus filològics que ofereix la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València és el grau en Filologia Clàssica, amb una formació orientada al coneixement i domini de les llengües clàssiques, de les tècniques filològiques i de les ciències auxiliars bàsiques, i a l’aprofundiment en l’estudi de l’antiguitat grecollatina i la seua pervivència en les cultures occidentals.

Ferranda Martí | Fotografies: Miguel Lorenzo
Entrevistats: Jordi Sanchis, professor del Departament de Filologia Clàssica i coordinador del grau, i Estíbaliz San Millán, graduada en Filologia Clàssica i professora d’ensenyament secundari.

La Universitat de València és una de les setze universitats on es pot estudiar el grau en Filologia Clàssica o en Estudis Clàssics.

JORDI SANCHIS. Sí, i al País Valencià som l’única universitat.

I n’oferiu 50 places, només.

JORDI. Sí, perquè la xifra està molt ajustada a la demanda professional d’aquests titulats. Som la segona universitat en nombre d’estudiants de Clàssiques a Espanya, per darrere de la Universitat Complutense de Madrid. Nosaltres cobrim totes les places.

A més de l’estudi del llatí i del grec, quina és la formació lingüística que reben els vostres estudiants?

ESTÍBALIZ SAN MILLÁN. En el meu cas, jo vaig cursar en segon l’assignatura Llengua italiana i la seua literatura i, després, els 30 crèdits d’optatives de tercer i quart els vaig fer en assignatures de grec i de llatí per especialitzar-me. Però hi ha l’opció de triar, en segon curs, alemany, anglès, àrab, basc, espanyol, francès, portuguès, rus o xinès, i posteriorment fer un minor, és a dir, cursar els 30 crèdits en tercer i quart, d’una d’aquestes llengües.

Atès que l’àmbit professional majoritari és l’ensenyament, s’ofereix la possibilitat de fer pràctiques externes en centres educatius?

ESTÍBALIZ. Sí, jo n’he fet en un centre públic tant en el grau com en el màster en educació secundària que he cursat posteriorment.

Són obligatòries, les pràctiques?

JORDI. Són optatives i es fan en centres d’ensenyament. Efectivament, l’àmbit professional majoritari és la docència, però no solament com a professors de llatí o de grec. La formació amb què ixen els titulats del grau en Filologia Clàssica dóna moltes possibilitats per a treballar fent docència en altres llengües. Tradicionalment, hem tingut un nivell d’atur zero. De fet, en un parell d’anys treballen com a interins o en un centre concertat.

ESTÍBALIZ. Jo vaig acabar el màster en 2015 i al gener de 2016 vaig començar a treballar, com la majoria dels companys de promoció. Actualment, compaginem el treball amb la preparació de les oposicions.

Quin és el perfil dels estudiants que teniu en el grau?

JORDI. En general, tots comparteixen una gran passió pel món clàssic i, en concret, cal tenir interès per la llengua i la literatura.

El professorat de secundària de les assignatures de Cultura Clàssica, de Llatí i de Grec aconsegueixen despertar l’estima per la filologia clàssica?

JORDI. Efectivament, el treball que fan en la secundària i en el batxillerat és fonamental. Hi ha entre ells i nosaltres una certa complicitat. Crec que molts dels nostres alumnes tenen un record especialment grat del professorat d’aquestes assignatures, i l’estima pel món clàssic l’han fonamentada en batxillerat.

ESTÍBALIZ. En el meu cas, el professor que vaig tenir en el batxillerat de llengües clàssiques fou una figura clau perquè jo triara aquesta titulació. Em va transmetre l’interés per aquestes llengües i l’estima per l’antiguitat.

Teniu alumnat que no ha fet el batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials?

JORDI: Hem tingut casos, i en tenim, d’alumnes que han cursat l’humanístic, però no van triar grec i han acabat el grau amb un excel·lent nivell. I també en tenim d’aquells que havien triat un altre batxillerat i amb un esforç més gran poden seguir el ritme.

Es diu que l’estudi de les llengües clàssiques desenvolupa el pensament lògic, l’analític i el creatiu però, en general, la societat percep el llatí i el grec com a sabers poc pràctics.

JORDI. La crisi de les humanitats i la consegüent pèrdua de les arrels culturals que és comuna a tot Europa, ens afecta a nosaltres de ple perquè tal vegada som el grau més humanístic.

No us heu plantejat proposar un doble grau combinat de Filologia Clàssica amb altres estudis?

JORDI. No, perquè són estudis molt específics, però sí que tenim alumnes que cursen alhora el grau en Filologia Clàssica i el grau en Història o en Filosofia. O que comencen Filologia Clàssica i després demanen el reconeixement de la formació bàsica i fan simultàniament aquest grau i un altre dels 5 graus filològics que tenim a la nostra facultat, perquè l’estructura actual dels d’estudis permet que l’estudiant puga obtenir el títol de dos graus filològics amb un esforç suplementari, ja que aquests comparteixen 60 crèdits de la branca pròpia en matèries de formació bàsica.

L’entusiasme de què parlàveu i amb què arriba l’alumnat a primer curs, té una repercussió en el fet que la taxa d’abandó siga baixa?

JORDI. Alguns ho deixen en primer curs. Cal tenir en compte que el grau té dificultat perquè partim d’un coneixement bàsic de llatí i de grec, i cal arribar a tenir-ne un coneixement en profunditat. En aquest sentit, Filologia Clàssica és una mica diferent de les altres filologies. Si bé al principi t’he reconegut que rebem estudiants molt entusiasmats, i això és important, en alguns casos es té una visió una mica desajustada i poden arribar a pensar que la filologia clàssica té molt de l’estudi dels aspectes més populars del món clàssic, com ara la mitologia, quan hi ha també una exigència, fonamental, com en totes les filologies, pel coneixement lingüístic. Aquesta exigència, els que acaben, la valoren molt positivament perquè els ha fet desenvolupar habilitats i competències que els van molt bé per al seu desenvolupament professional i per a continuar amb altres estudis. El grau en Filologia Clàssica demana un treball diari i constant, perquè nosaltres assegurem una bona formació que va més enllà, fins i tot, de la filologia clàssica, ja que facilitem les eines per a abordar estudis en altres àmbits formatius. A més, cal tenir en compte que el pla d’estudis assegura una bona formació en filologia hispànica, en filologia catalana i en matèries filològiques comunes. I el mateix estudi de la filologia clàssica, que com hem dit és de caire humanístic, t’endinsa, mitjançant els textos, en la història i els pensaments antics. En definitiva, combinem l’especificitat amb un abast més ampli que arriba fins a un gran ventall de disciplines humanístiques.

 

Grau en Filologia Clàssica
S’imparteix a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València.
Pertany a la branca d’Arts i Humanitats.
Té 240 crèdits.
El pla d’estudis està estructurat en 4 cursos.
Hi ha la possibilitat de fer pràctiques externes.
Hi ha 50 places per a primer curs.
La nota de tall del curs 2016-2017 en la quota general ha estat un 8,962.
Tenen conveni amb 10 universitats europees perquè els estudiants hi facen una estada Erasmus estudis; cada curs, 23 estudiants poden triar entre quatre universitats italianes, dues universitats alemanyes, dues de franceses, una de polonesa i una del Regne Unit.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 13 6 ?
 
FireStats icon Powered by FireStats