núm. 34  |  any 2017  

«Apostar per R+D és una manera de destacar»

El grau en Enginyeria Química és un dels sis graus en enginyeria que s’imparteixen a la Universitat de València. Encara que aquesta disciplina té una llarga trajectòria a la Universitat –s’introduí dins la llicenciatura en Química a mitjans del segle passat amb una càtedra de química tècnica, primer, i com a especialitat dins la llicenciatura en Química, desprès–, no fou fins a l’any 1993 que s’implantà l’enginyeria com a títol diferenciat. Deu anys més tard, al 2003, les titulacions tecnològiques s’organitzaren en l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE), creada per a reunir i potenciar els estudis i les investigacions en el camp científicotècnic.

Tiermes Vega | Fotografies: Miguel Lorenzo

Entrevistats: Vicent Orchillés, director del Departament d’Enginyeria Química | Sonia Loras, coordinadora del grau en Enginyeria Química | Ricardo Machado, graduat en Enginyeria Química i consultor en Biconsulting

Hi ha alguns coneixements previs que siguen claus per a una millor entrada al grau en Enginyeria Química?

SONIA LORAS. Sí, el batxiller científic és el més recomanable. És important que els estudiants tinguen una bona base en matemàtiques, física i química.

RICARDO MACHADO. En el meu cas, vaig fer el batxiller cientificotècnic, i em vaig centrar sobretot en la química, que era el que aprofitaria més a la universitat.

Molts alumnes no tenen clares les diferències entre el grau en Enginyeria Química i el grau en Química. Ens ho podríeu explicar?

VICENT ORCHILLÉS. Bé, pot ser amb un exemple s’entenga millor: imaginem que la Unitat de Recerca i Desenvolupament (R+D) d’una empresa ha estudiat una reacció química, sap les condicions, sap els productes que ha de mesclar, té els reactius i troba la manera de fer aquesta reacció. El problema químic s’ha acabat en aquest punt, després ve la tasca d’enginyeria, que passa per resoldre una sèrie de problemes pràctics. L’enginyer/a químic/a intervé quan és necessari produir una quantitat determinada per a eixir al mercat. S’han de tenir en compte molts aspectes: controlar tant les variables com els nivells, la temperatura, les pressions, etc. Per tot això, cal tenir una formació que conjugue tots els factors del procés.

SONIA. Un tret diferencial dels enginyers és el seu coneixement en economia per a optimitzar el procés de producció. S’ha de fer una anàlisi econòmica del procés per a comprovar que el disseny és rendible.

RICARDO. A la consultoria on jo treballe, de projectes de R+D, a la secció industrial seguim aquest procediment; la investigació bàsica és la química i en el desenvolupament experimental es determinen la resta de condicions. Per exemple, fem proves de laboratori destinades a la creació d’un prototip rendible per produir-lo a gran escala.

SONIA. A més a més, l’escala a què treballa un/a químic/a en un laboratori genera una quantitat de residus mínima, mentre que la quantitat de residus que es generen en la producció industrial és molt més elevada i, per tant, els enginyers han de mesurar l’impacte ambiental i saber gestionar-lo.

Quin és el perfil de l’estudiantat que accedeix a aquesta enginyeria?

SONIA. No és habitual que vinguen d’un cicle formatiu. En aquest grau, quasi tot el món ve del batxiller, principalment del científic o del de la salut –i en aquest cas s’han de posar les piles amb matemàtiques i física als primers cursos.

VICENT. Per a aquests casos tenim els anomenats cursos de nivell, en els quals el professorat de la universitat reforça, a qui ho necessite, en matemàtiques o en química.

RICARDO. Jo vaig fer la doble via, com que tenia moltes assignatures, no em vaig trobar amb cap dificultat.

Quines són les assignatures més complicades, al vostre parer, que es troben al llarg de la carrera?

SONIA. Parlar d’assignatures complicades és molt relatiu, si ens basem en el rendiment acadèmic i en la dificultat que els alumnes troben, crec que les més difícils es concentren en tercer curs. Al segon quadrimestre, les assignatures d’Operacions bàsiques (I i III) són les que més costen de superar, que és on s’estudien els processos de separació.

RICARDO. Ens trobem amb coses noves que mai no havíem vist. De vegades els conceptes són abstractes i els professors ens ajuden a comprendre’ls.

VICENT. Són assignatures molt sistemàtiques. Si segueixes uns procediments, estandarditzats, una vegada que adquireixes l’habilitat, les coses funcionen. Però, evidentment, al principi impacten.

RICARDO. Encara que hi haja moments durs, amb treball i esforç s’aconsegueix. I si tens ganes i t’agrada el que estudies, el que ara et pot semblar una muntanya, més tard, quan ho mires amb perspectiva, et fa sentir-te’n orgullós.

Moltes assignatures del grau tenen una part pràctica. Quin tipus de pràctiques es fan als laboratoris?

SONIA. La majoria de les matèries tenen una part pràctica: per exemple en Mecànica de fluids s’ha de veure com circula l’aigua, com funcionen les bombes o com canvia la temperatura en un corrent, etc. Quan treballem amb reactors no sols s’han de conèixer les equacions amb què funcionen, sinó que han de tocar un reactor i saber com funciona més enllà de la part teòrica. Un altra pràctica molt habitual és la separació de fluids, que es duu a terme als grans tubs que tenim als laboratoris.

VICENT. Hi ha altres pràctiques que es fan mitjançant simulacions. Moltes vegades les característiques del que es fa no permeten, pel seu temps de resposta, que la pràctica es realitze en les hores lectives –podem necessitar dos o tres dies amb observació les 24 hores. Com que això és inviable des del punt de vista docent, aquest tipus de pràctiques se simulen amb models matemàtics, es fan amb ordinador i en poc de temps l’estudiantat veu el que passa. En definitiva, tenim pràctiques en dos nivells, reals i simulades.

RICARDO. El laboratori ens ajuda a comprendre els processos químics, no és el mateix veure-ho en un llibre que fer-ho un mateix. Això t’ajuda a entendre millor el que estudies, a saber el que es fa en la indústria química i petroquímica o en una determinada empresa. També visitem empreses mentre estudiem el grau.

D’altra banda, hi ha 12 crèdits obligatoris de pràctiques en empreses i institucions. On es realitzen aquestes pràctiques?

SONIA. Hi ha empreses de tots els àmbits: depuradores; sector alimentari, cosmètic, del taulell; industria química, paperera, de fertilitzants, etc. La llista de pràctiques és molt variada.

VICENT. Normalment tenim més oferta que demanda, fins i tot es queden algunes places per cobrir.

RICARDO. Jo vaig fer les pràctiques en una multinacional de fragàncies. Allà ajudava en planta als operaris de la secció de productes naturals i havíem de testar la seua qualitat, la quantitat d’extracte que podíem aprofitar per a saber si després ens convenia comprar lots més grans del producte, etc. El que feia era seguir els processos de planta al laboratori i, més tard, aplicar-los a gran escala. La multinacional venia les fragàncies a les principals marques i nosaltres els enviàvem la matèria primera perquè ells en feren la seua mescla.

El vostre grau comparteix crèdits amb altres graus de l’Escola. Per quin motiu? Què s’aconsegueix amb això?

SONIA. Amb el grau en Enginyeria Electrònica Industrial és amb el que compartim més crèdits (120), perquè els dos graus capaciten per a la professió d’enginyer/a tècnic/a industrial.

VICENT. De fet, amb aquest grau, hi ha assignatures molt semblants que les imparteix el mateix professorat. Així, si una persona vol canviar-se de grau té més facilitats. Amb els altres graus de l’Escola compartim les assignatures de formació bàsica (entre 42 i 60 crèdits).

Quines són les perspectives d’inserció laboral d’aquest grau? En què i on treballen els graduats?

VICENT. L’Observatori d’Inserció Professional i Assessorament Laboral (OPAL) diu que qui té millor taxa d’ocupabilitat són els titulats en Administració i Direcció d’Empreses i els de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria.

RICARDO. En el cas dels meus companys hi ha molts que ja treballen, altres continuen formant-se i altres, com jo, treballen i estudien. Crec que la inserció laboral és més difícil del que pareix, s’ha de fer una recerca i posar l’èmfasi a les empreses que t’agraden, has de trobar-te còmode allà on estigues. Jo treballe en una empresa que m’agrada i vull continuar estudiant, faig un màster en Planificació i Gestió de Processos Empresarials per continuar desenvolupant les meues aptituds professionals. D’altra banda, conec també casos de companys que es queden al lloc on fan les pràctiques.

Quins són els màsters relacionats amb el grau?

SONIA. L’ETSE té una bona oferta de màsters, els més afins són el màster en Enginyeria Química i el màster en Enginyeria Mediambiental. I hi ha màsters que no són tan específics per a la nostra branca, però als quals qualsevol dels nostres alumnes pot accedir, tant de la nostra com d’altres universitats.

RICARDO. El fet de ser graduat en Enginyeria Química no m’ha impedit cursar un màster d’una altra branca. Això et dóna l’oportunitat d’adquirir un altre tipus de coneixements i una perspectiva més àmplia.

Hi ha algun camp d’investigació emergent que vulgueu destacar?

VICENT. Tot allò que té a veure amb el medi ambient té més ressò, com la catàlisi (augment de la velocitat d’una reacció química) o l’eliminació de residus tòxics.

RICARDO. Actualment, dins el camp de R+D, les empreses estan provant moltes coses tant per a tenir cura del medi ambient com per a millorar l’eficiència energètica. El fet que a Europa, cada vegada hi haja més restriccions d’emissions i més productes prohibits fa que treballar en R+D estiga molt sol·licitat. En aquest camp, tenir un/a enginyer/a químic/a que puga resoldre problemes és determinant. El mercat és molt competitiu i apostar per R+D és una manera de destacar per damunt de la resta d’empreses.

Grau en Enginyeria Química

S’imparteix a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE), al campus de Burjassot de la Universitat de València.

Pertany a la branca de Ciències.

240 crèdits.

4 cursos.

12 crèdits de pràctiques externes.

60 places per a primer curs.

La nota de tall del curs 2016-2017 fou un 8,232 en la quota general.