0

núm. 34  |  any 2017  

Marina Elias Andreu | Departament de Sociologia. Universitat de Barcelona.

La decisió d’anar a la universitat. Processos d’orientació universitària i transicions educatives en temps d’incertesa és un volum, coordinat per Alícia Villar, professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, que recull els resultats d’una recerca duta a terme a dos instituts valencians, un de públic i un de concertat, i que té com a objectiu esbrinar les trajectòries formatives i biogràfiques dels joves. En el llibre es reflecteix com els joves construeixen les decisions educatives en la transició formativa entre l’ensenyament secundari i l’ensenyament superior. Aquest canvi es fa en termes de linealitat per part d’alguns estudiants i amb més indecisions i dubtes per part d’altres. Una de les aportacions més destacades de l’estudi és que les dades són de caire longitudinal, és a dir, que s’ha entrevistat més de 50 joves que cursen segon de batxillerat, a principi de curs, a mitjan curs i a final de curs.

El llibre consta de set capítols elaborats pels diferents autors que han participat en el projecte. En aquest sentit, comparteixen un marc referencial, però parteixen de principis analítics i disciplines diferenciades. És un dels punts interessants de l’obra, el seu caràcter transversal, interdisciplinari i multianalític. El context històric i els seus efectes sobre el món de la joventut i les transicions educatives hi són clars: major incertesa, transformacions del capitalisme, noves demandes del mercat laboral d’un jove més flexible, adaptable i emprenedor, i finalment constriccions presents que redueixen el ventall d’oportunitats segons la situació socioeconòmica i personal de cada un dels estudiants.

El primer capítol, elaborat per Alícia Villar, emmarca el projecte i el llibre. L’autora fa un repàs dels canvis esdevinguts els darrers anys en el marc universitari, que s’han traduït en un augment de l’heterogeneïtat de diversos perfils a la universitat sustentat per un discurs on l’entrada a la universitat és una aspiració majoritària entre el jovent. A més, en un context de crisi econòmica i de fort augment de l’atur, especialment juvenil, la universitat sembla un flotador contra l’atur, «el camí més cert en un moment envoltat d’incerteses». El marc d’anàlisi que proposa l’autora se centra en el concepte de biograficitat (encunyat per Bettina Dausien), segons el qual biografia i ensenyament s’entremesclen i els processos de decisió educativa prefiguren i configuren la biografia dels joves.

A partir de les aportacions de les entrevistes, l’autora constata que aquestes decisions preses pels estudiants són decidides, ja anticipades anteriorment. També constata com la formació professional és considerada de menys prestigi que el batxillerat i com l’orientació als instituts és discreta i força burocratitzada. Els estudiants, a més, tenen grans expectatives sobre la universitat i, a més, consideren la possibilitat de ressituar-se acadèmicament si veuen que han errat amb la seua decisió inicial.

El segon capítol, de Francesc J. Hernández, segueix l’estela del capítol anterior i entrelliga la noció de biograficitat amb el marc explicatiu de la lògica difusa, ja que s’argumenta que els estudiants es troben amb processos d’orientació difusa que representen les seues decisions educatives. L’autor para especial atenció en les situacions d’orientació no intencional exògena, els mitjans de comunicació per exemple, que tenen un destacable pes per tal com creen representacions difuses de la realitat que influeixen en les decisions dels joves.

Quan s’arriba al tercer capítol, del qual són autors Vicent Horcas i Elena Giménez, es realça el paper del professorat en el procés de presa de decisions. Tal com conclouen els autors, segons les entrevistes realitzades no sembla que els «professionals en l’orientació tinguen una influència determinant en les seues decisions». En aquest cas el procés de presa de decisions també s’emmarca en un procés vital i biogràfic que va configurant l’itinerari dels estudiants, així com el procés d’orientació, si fóra més a llarg termini, personalitzat i d’acompanyament, podria tenir un paper destacable en les decisions dels joves. En aquest punt, i a partir de les entrevistes, cal destacar els dubtes dels estudiants, les possibilitats constrenyides per les oportunitats, com els recursos i la nota de tall, i el factor de mobilitat.

I en el capítol quart és on la família pren un paper fonamental. Sandra Obiol conclou, a partir de les entrevistes, que des del punt de vista dels estudiants les decisions que prenen són conseqüències de les seues preferències i desitjos, que estan per sobre d’altres qüestions. Així, l’exaltació de la individualitat per part dels estudiants sembla que no estiga constrenyida per factors externs, d’oportunitats o d’influència d’altres persones. Tanmateix, l’autora troba una forta influència del nivell educatiu dels pares en els itineraris educatius dels seus fills, tot i que la universitat es considera una prioritat per a tots els estrats socials. Detecten com, en la tria de titulacions i en la  configuració de preferències, les famílies hi són una peça clau, que a més els proveeixen de benestar i suport. Tot i que tots els pares els fan costat i els encoratgen, hi ha una diferència fonamental que es troba en la informació de qualitat i la capacitat d’interpretar-la, de la qual uns gaudeixen i els altres no.

Els capítols cinquè i sisè, escrits per Joan Carles Bernad i Ignacio Martínez, reforcen el marc conceptual de les diferents formes del capitalisme per contextualitzar les decisions dels estudiants. En el cinquè, es fa un repàs teòric i històric de les diferents fases del capitalisme. Es contextualitza l’actualitat en el tercer esperit del capitalisme, que es caracteritza per les noves tecnologies, la flexibilitat i la mundialització que té un impacte important en la visió del jove com a individu responsable, adaptable i arriscat. El capítol sisè plasma aquest marc conceptual per tal d’interpretar les argumentacions dels estudiants, en les quals la construcció de les subjectivitats és un producte social fruit de les constriccions culturals i els factors estructurals. S’observen tres justificacions sobre les eleccions dels estudiants: el lligam amb la vocació, el balanç dels riscos i el pes de les relacions familiars.

Una de les reflexions globals que ens aporta aquest llibre i les seues diverses mirades, referint-nos ara als diferents actors implicats (estudiants, professors, orientadors i els investigadors mateixos), és la visió estrictament individualista i expressiva que tenen els estudiants de les seues pròpies decisions i de les decisions constrenyides pel context actual o per les influències familiars que argumenten tant els investigadors al llarg dels diferents capítols com els professors i orientadors –reflectides en un darrer capítol on es transcriu una conversa amb diversos actors implicats.

 

Fitxa del llibre

Alícia Villar Aguilés (coord.).

La decisió d’anar a la universitat. Processos d’orientació i transicions educatives en temps d’incertesa.

«Colección Márgenes», Tirant Humanidades, València, 2017, 163 pàgines.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 7 3 ?
 
FireStats icon Powered by FireStats