0

núm. 35  |  any 2018  

Print Friendly, PDF & Email

Enfront de l’heteronormativitat i l’LGTBfòbia present a les nostres aules, diverses experiències mostren com abraçar la diversitat als centres educatius valencians per mitjà del debat i la reflexió, l’expressió i la creativitat o l’acompanyament i la mediació. Són xicotets granets d’arena que s’escampen per tot arreu i que mouen muntanyes.

Sela Andreu

«En matèria d’igualtat i diversitat als centres de secundària, encara està tot per fer», comenta María José Ferriols, activista i professora de Llatí i Cultura Clàssica a l’IES Tavernes Blanques. Ferriols és coordinadora d’igualtat i convivència (d’ara endavant CIC), una nova figura que va impulsar la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana el curs passat per gestionar la convivència a les aules. Tot i que és prompte per analitzar el seu impacte, la professora assegura que el càrrec aporta legitimitat al projecte, però s’han de tindre ganes. Després d’haver realitzat un diagnòstic que inclou propostes de millora, Ferriols rebrà formació per a elaborar el Pla d’igualtat i convivència, document guia que haurà d’orientar les diferents actuacions en matèria d’igualtat i diversitat al centre.

«La diversitat es pot treballar en tutories, optatives, atenció educativa o de manera transversal a través de cada assignatura. Totes aquestes opcions són possibles i complementàries, però també comporten riscos: l’esgotament, derivat del voluntarisme, si no hi ha una clara implicació del centre», explica Rosa Sanchis, professora de valencià i figura CIC a l’IES Isabel de Villena de València. Rosa sap de què parla. Fa més de vint anys que imparteix educació afectivosexual a l’alumnat de secundària i batxillerat, i també formació per al professorat.

Inspirada en el projecte pioner «Tutoria LGBTI+H», dirigit per Joaquín Álvarez, professor de l’IES Duque de Rivas-Vaciamadrid, decideix crear en 2009 el blog «Karícies»1, que prompte es va convertir en una ferramenta pedagògica referent. A través d’aquesta plataforma, que fa servir a les seues classes de llengua i literatura valenciana, realitza un exercici de lectoescriptura amb què qüestiona els rols de gènere i el model heterosexual hegemònic, alhora que convida a reflexionar sobre la privacitat i la construcció de la nostra identitat (digital).

Per abordar l’assetjament escolar, a l’IES Isabel de Villena han creat també la figura de l’observador/a de la convivència, d’acord amb els programes de prevenció més innovadors (com el «KiVa Suècia») que intenten actuar, no tant sobre la víctima o l’assetjador, sinó sobre els observadors. L’alumnat designat rep així una mínima formació per poder identificar possibles casos de bullying i donar suport a qui ho demane. «Però això no significa que ho facen. Aquests temes són molt complexos i normalment solen viure’s en la intimitat», recorda Rosa.

La professora Sanchis, que és membre de l’equip de mediació del centre, modera també el grup motor «Stop diverfòbia», on participa professorat i estudiantat de tots els cursos, inclosa l’aula CIL, i es reuneix cada quinze dies a l’hora del pati. A més de la formació interna, realitzen accions de sensibilització com ara la ‘Vesprada diversa’, on acostumen a participar exalumnes de l’institut, col·lectius com AMPGYL o el sociòleg i activista trans Miquel Missé. «La idea és visibilitzar totes les diversitats. Del que es tracta –apunta Rosa– és de celebrar la diversitat que hi ha en cada un i cada una de nosaltres com una part de la vida i reflexionar sobre com el sistema sexe/gènere busca invisibilitzar-la».

«D’un temps ençà hem passat de la tolerància al respecte quan, en realitat, hauríem de celebrar la diversitat», convé Víctor Parral, CIC i professor de Dibuix a l’IES Marjana de Xiva. El fet que aquestes diversitats es visibilitzen a l’aula és motiu de celebració i l’educació artística és una ferramenta útil per a expressar aquesta realitat.

Des de fa més de deu anys, Víctor treballa la diversitat afectivosexual i de gènere a les seues classes a través de concursos de pintura, grafits grupals o la realització d’animacions stop motion amb l’objectiu d’ajudar l’alumnat a configurar, de forma flexible i lliure de prejudicis, la seua personalitat.

Motivat per l’alumnat de secundària que deia estar «cansat de dibuixar prínceps i princeses», va iniciar en 2013 el projecte pedagògic «Quiero ser queer-ARTecno-CREATIV@». Des d’un punt de vista crític amb el sistema sexe/gènere/sexualitat, les activitats que proposa utilitzen, dins de la pràctica artística i tecnològica, els conceptes de cíborg, pròtesi, drag queen o drag king, propis de la teoria queer. Aquests termes plantegen una producció artística innovadora, que transgredeix les normes de gènere, qüestionant a través de diferents tècniques artístiques tot allò que es considera apropiat per a cada sexe/gènere.

Introduir la diversitat en les geografies de l’art permet reflexionar i actuar sobre una realitat social i cultural encara oculta a les aules. «L’educació artística esdevé així motor de canvi», explica Ricard Huerta, artista, professor i coordinador del grup CREARI d’investigació en pedagogies culturals de la Universitat de València.

«La idea és crear un espai de seguretat i convivència, lliure de prejudicis», apunta Ismael Lozano. Membre de CREARI i professor d’educació plàstica, condueix el projecte «Fashion show» a l’IES Ausiàs March de Manises, on l’alumnat del batxillerat artístic dissenya i confecciona un vestit d’acord amb la seua identitat i amb allò que vulga expressar. Angy, estudianta trans de 17 anys, ho té clar: vol aprofitar l’ocasió per a visibilitzar la seua condició. El vestit, amb què desfilarà davant tota l’escola, serà una adaptació de la bandera de l’arc de Sant Martí.

«L’Ausiàs m’ha canviat la vida!», conta Angy, que va decidir fer el trànsit en canviar d’institut per cursar el batxillerat artístic, però sense atrevir-se a fer el pas a casa. En adonar-se del que passava, l’orientadora va convocar els pares i va iniciar així un procés d’acompanyament i mediació activant el protocol de Conselleria, que garanteix el dret a la identitat i l’expressió de gènere de la menor.

«La transsexualitat és un exemple més de la diversitat humana», defineix aquest protocol, que estableix que el procés de transició per a adaptar-se al gènere sentit ha d’acompanyar-se des de l’escola, de forma natural i sense prejudicis. «Pur sentit comú», afirma l’orientadora, Raquel Hidalgo. En detectar la situació, tot i ser la primera, es van prendre immediatament les mesures pertinents com l’adequació de la documentació administrativa o l’accés als lavabos d’acord amb la seua identitat sentida. «Tot ha estat fàcil. Potser el meu cas és excepcional, mai no he patit discriminacions a l’escola», em diu Angy, qui ara a més té l’oportunitat de retornar l’ajuda amb un altre estudiant trans que acaba d’arribar al centre.

El cas d’Angy no és, malauradament, la norma. Jorge Fuentes, professor d’educació física i CIC a l’IES Alameda d’Utiel, així ho reconeix quan afirma que l’educació física pot resultar traumàtica per a les persones trans, tant pel que fa a les taules d’avaluació (que es defineixen en funció d’un determinat sexe) com del que resulta de l’exposició pública del cos. Els vestuaris es converteixen en espais incòmodes que marginen els cossos no normatius i trobar banys segurs esdevé un problema diari per a moltes persones trans.

Jorge Fuentes coordina el projecte d’investigació i innovació educativa «Més enllà del sistema sexe/gènere: una experiència formativa i pedagògica en identitats i expressió de gènere» (2016-2018), finançat per la Conselleria d’Educació, que inclou accions pedagògiques dirigides a alumnat de secundària, professorat, AMPA i altres membres de la comunitat educativa (com ara personal de neteja i consergeria). A través de sessions formatives, el visionament de pel·lícules i l’elaboració d’un curtmetratge, treballa la diversitat sexual i de gènere, i en concret la qüestió trans, de forma transversal. Fuentes, professor associat de la Universitat de València, forma part del grup d’investigació UTPAFIDE (Unitat de Teoria i Pedagogia de l’Activitat Física i l’Esport), liderat per l’investigador José Devís, així com del grup de recerca en educació i diversitat LGTBIQ+ (en procés de constitució), que dirigeix Miquel Oltra, professor de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.

Segons Oltra, «una escola que educa és una escola que ensenya el valor de la diversitat». Els entorns d’aprenentatge han d’atendre totes les diversitats, però per a educar en diversitat és necessari encara formar-se. Conscient d’aquesta absència formativa no reflectida en els curricula, Florida Universitària de Catarroja, centre adscrit a la Universitat de València, aposta per la formació en diversitat en la preparació de futurs i futures docents.

Integrat en el projecte educatiu del centre, a Florida es treballa de forma coordinada la integració i posada en pràctica de continguts lligats a la diversitat afectivosexual i de gènere a través de diferents accions educatives, com ara l’organització de jornades internacionals de diversitat (des de 2014), la proposta de línies de recerca específiques per a treballs de fi de grau i treballs de fi de màster o la impartició de tallers i seminaris formatius en col·laboració amb el col·lectiu Lambda de València en el marc del Pla Divèrsia2.

Tallers en instituts, contacontes o la «Biblioteca de colors» són algunes de les activitats que preveu aquest pla. Les xifres de les intervencions realitzades arran de la firma del conveni amb la Diputació de València demostren el seu èxit. «Aquest acord ens ha permès actuar en quaranta centres, amb més de cinc mil alumnes i més de mil docents d’infantil, primària i secundària», afirma Fran Fernández, responsable de Divèrsia. Efectivament, encara queda molt per fer, però també molt està fent-se.

 

 

1 Bloc d’educació afectivosexual de Rosa Sanchis: https://karicies.blogspot.com.es/ El llibre Karícies.com (Edicions 96, 2011) és una selecció de posts i de comentaris d’aquest bloc, acompanyats d’una selecció d’activitats i d’una ampliació teòrica útil com a suport per a la formació del professorat.

2 El Pla Divèrsia del col·lectiu Lambda és un programa formatiu i de sensibilització dirigit a tots els agents socials que intervenen en l’educació (famílies, alumnat, docents i societat en general). Si treballes en un centre educatiu i t’interessa aquesta iniciativa, envia un correu a diversia@lambdavalencia.org.

 

Vocabulari divers

  • LGTB: sigles que es refereixen a lesbianes, gais, trans i bisexuals. És un terme cada vegada més utilitzat i acceptat en el món acadèmic, polític i social. De vegades també s’incorpora la lletra Q de «queer», teoria que rebutja la categorització de les persones segons la concepció binària tradicional dels sexes i els rols de gènere que s’atribueixen a homes i dones, o la lletra I d’«intersexualitat», condició d’aquella persona que ha desenvolupat de manera natural característiques físiques sexuals pròpies tant dels homes com de les dones.

 

  • Orientació sexual: tendència d’una persona a sentir atracció sexual per les persones del seu mateix sexe (homosexualitat), de l’altre sexe (heterosexualitat) o de tots dos sexes (bisexualitat). Altres orientacions sexuals poden considerar-se orientacions sexuals específiques o catalogar-se com a variants de les precedents, com ara la pansexualitat (atracció sexual per les persones amb independència del seu sexe) o la demisexualitat (atracció sexual per les persones amb les quals hi ha un fort vincle emocional). La asexualitat és la falta d’atracció sexual.

 

  • Trans: tota aquella persona que s’identifica o expressa amb una identitat de gènere diferent del sexe que li va ser assignat en nàixer. Emprem en aquest text l’expressió trans com un concepte paraigua més inclusiu que comprèn diferents realitats i identitats de gènere, incloses les persones transsexuals i transgènere.

 

  • Identitat de gènere: vivència interna i individual del gènere tal com cada persona la sent i autodetermina, que pot o no correspondre amb el sexe assignat en el moment del naixement. L’expressió de gènere és la manifestació de cada persona d’aquesta identitat.

 

  • Procés de transició: procés personal i únic d’autoafirmació de la pròpia identitat que persegueix l’adaptació progressiva a la identitat de gènere sentida. Correspon a cada persona decidir en quin moment inicia aquest procés.

 

  • Drag: Una drag queen és l’home que es vesteix amb roba i complements tradicionalment considerats femenins i un drag king és aquella dona que utilitza pròtesis masculines. Una pròtesi és aquell element o dispositiu que s’adhereix al cos amb un valor politicoidentitari (com el bigot o unes sabates de taló).

 

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 6 14 ?