núm. 35  |  any 2018  

La curiositat per saber què passa en la natura

La Universitat de València acull cada any vuitanta estudiants nous que aspiren a graduar-se en Física i desenvolupen al llarg de la seua formació la capacitat de resolució de problemes. Se’ls incita a plantejar preguntes i a cercar respostes en un context científic i se’ls demana, per la seua part, interès pels fenòmens naturals i per la tecnologia, i familiaritat amb les matemàtiques.

F. Martí | Fotografia: Miguel Lorenzo

Entrevistats: Carmen Martínez, coordinadora del grau en Física de la Universitat de València, Caterina Peris i Adelaida Huerta, ambdues estudiants de doctorat de la Facultat de Física de la Universitat de València.

Cada any augmenta la demanda dels estudis de grau en Física de la Universitat de València. La nota de tall d’aquest curs fou 12,61.

CARMEN MARTÍNEZ. Després de córrer la llista d’espera, la nota final de tall es quedà en 11,89. Nosaltres valorem molt positivament la demanda actual, perquè això significa que els estudiants que vénen volen estudiar física com a primera opció. I a més són estudiants que tenen molt bon expedient. Evidentment és molt interessant i agradable donar classe a un col·lectiu que està motivat per la física i té una bona formació prèvia.

Encara que, com dius, els estudiants que accedeixen a física tenen un bon expedient i estan motivats per la matèria, heu comptat el percentatge d’alumnes que abandonen la titulació?

CARMEN. El nombre d’estudiants que abandonen la titulació actualment és molt baix. Crec que està prop d’un 5%, que és un percentatge petit. Abans, quan alguns dels estudiants que accedien a la carrera de Física no la tenien com a primera opció, sí que hi havia més abandons, perquè, lògicament, eren alumnes que no volien fer física.

I el temps invertit per a acabar la carrera?

CARMEN. Si bé hi ha pocs estudiants que deixen la carrera, la realitat és que els anys que tarden a acabar-la són més del que ens agradaria. Normalment els hi costa cinc anys.

Com està estructurada la formació per cursos en el vostre grau?

CARMEN. Les assignatures del primer curs són bàsicament instrumentals i tot plegat es pretén que els alumnes tinguen una bona introducció a la física. El segon curs ja té menys matemàtiques i més física. En el tercer, que és el més difícil, s’ensenya una física d’un nivell alt. I en quart ja hi ha una certa especialització que es completa en el màster. Actualment, a la Universitat de València tenim tres màsters lligats a la física: el de física avançada, el de física mèdica i el de teledetecció.

Com valoreu l’adaptació que vau fer de segon de batxiller a primer de grau?

CATERINA PERIS. En primer cal cursar Àlgebra i geometria, Càlcul i Física general, que pretenen ser una mena d’adaptació de segon de batxiller. És evident que cal treballar molt més que en batxiller per poder aprovar. La gent sovint ensopega molt en alguna de les matemàtiques. En concret, en Càlcul. Si bé no és insalvable, sí que és cert que per a alguns sol ser una barrera.

Per què penseu que ocorre això?

CATERINA. Perquè en segon de batxiller no es dóna pràcticament res d’integrals.

A banda de física i matemàtiques, que és obvi que cal cursar en batxiller, quines altres matèries penseu que és bo haver-hi cursat a l’hora d’encarar-vos amb el grau en Física?

ADELAIDA HUERTA. En el meu cas, a l’institut on vaig estudiar em van donar la possibilitat de fer en segon de batxillerat una assignatura optativa que es deia Física aplicada, que no s’havia cursat en cap any, només quan jo hi vaig estar, perquè va haver-hi sis estudiants que la van agafar. Jo crec que va ser una opció molt interessant i que haurien de plantejar-se més instituts, perquè no es quedava simplement en la Física de batxiller, sinó que estudiàvem altres tipus de processos que després en la carrera m’han resultat molt útils.

CATERINA. Jo no vaig tenir aquesta opció i vaig cursar les assignatures que tenen tots els centres. En primer lloc, recomane fer Química, perquè ara és pràcticament obligatòria en primer i molta gent que no l’havia cursada en segon de batxiller es va trobar amb un problema. No era complicada, però era continuació de la de segon. A banda, vaig cursar Ciències de la Terra i Mediambientals, que em va servir molt per a l’assignatura de Física de l’atmosfera, de segon curs del grau. És una matèria que no agrada quasi ningú però a mi em va servir molt. Encara que jo no vaig cursar Dibuix tècnic, aquesta és una assignatura recomanable, si no es té molta visió espacial, per a poder encarar bé l’assignatura Física de l’estat sòlid, de quart de carrera, per poder imaginar-se millor les estructures que s’hi estudien.

Parlem de la part pràctica de la carrera, dels laboratoris.

CARMEN. Les nostres pràctiques tenen una característica especial respecte de les altres titulacions, perquè són una assignatura a banda. En el grau en Física hi ha, d’una banda, assignatures que tenen teoria i classes pràctiques de resolució de problemes, i, d’una altra, els laboratoris, com ara el de mecànica i el de termodinàmica, que són assignatures, perquè donem molta importància a la formació experimental dels estudiants.

Com organitzeu els grups en aquestes assignatures de laboratori?

CARMEN. Els grups són reduïts, de setze estudiants, perquè atendre l’alumnat al laboratori amb tota la instrumentació, ensenyar-los a mesurar i a calcular és complicat si són grups grans.

Segons les dades de matrícula, el curs passat estudiaren física a la Universitat de València cent-vint dones i tres-cents cinquanta-sis homes.

CARMEN. Sí, habitualment tenim un percentatge del 25 o del 30 % de dones. Quan jo vaig estudiar hi havia un percentatge semblant i anava pujant, però després va baixar molt. La raó d’aquest descens crec que rau en el fet que la física va deixar de ser obligatòria als instituts. Això va fer que les joves no entraren en contacte amb la física, però ara està recuperant-se el percentatge. També les sèries de televisió, que són les que ens fan propaganda, ens ajuden a arribar a les xiques. No cal oblidar que la base de la física és la curiositat per saber què passa en la natura, per saber com són les coses i jo crec que en aquests camps les xiques tenen molt a dir.

Penseu, doncs, que sèries com The Bing Bang Theory motiven la gent a estudiar física? Què opineu dels perfils que apareixen?

CARMEN. Aquesta ha estat la causa primera de l’augment de la demanda dels estudis de física.

ADELAIDA. Està molt bé que acosten la física a la societat, però tal vegada trobem a faltar que la hi acosten amb un perfil femení.

CATERINA. Sí, va eixir Leslie Winkle, però com a personatge secundari. I jo crec que la lluita entre teòrics i experimentadors és real, estan molt assessorats.

CARMEN. Estaria bé que aparegueren més camps de la física, perquè apareix la física teòrica i la física experimental de partícules, però hi ha moltes més físiques.

Quina visió teníeu de la física abans d’entrar a la Facultat?

CATERINA. En el batxiller no es cobreix pràcticament res del que ve després. S’hi dóna pràcticament tot: física clàssica, electromagnetisme i un poc de física quàntica, de física moderna i dues equacions de relativitat. Tota la resta ve de sobte en la carrera.

CARMEN. El que passa és que la major part de professors de batxillerat de física imparteixen física i química, i la major part són químics. Aleshores, a l’hora d’organitzar el programa comencen per la química. I si han de retallar perquè no els dóna temps, retallen en la física.

ADELAIDA. Jo vaig tenir sort, perquè el meu professor de segon de batxillerat era físic i sí es va preocupar per donar tot el programa, fins i tot amb classes extra.

És imprescindible que a qui vulga estudiar física li agraden les matemàtiques?

CARMEN. Sí, és una eina, és el llenguatge de la física i, en general, de la ciència.

CATERINA. A mi, realment, no m’han agradat mai, però no m’han tirat enrere, perquè el que m’agradava era la física. Les matemàtiques se’m donaven bé, però no han estat una passió.

Què us agradava de la física per a decidir-vos a cursar la carrera?

CATERINA. Veia que era una aplicació real, no abstracta de la natura.

CARMEN. El físic és curiós, sobretot. Vol saber com funcionen les coses. I una vegada que sap com funcionen utilitza aquests coneixements per a fer previsions i altres experiments i per a construir instruments.

Veieu el vostre itinerari professional dedicat a la docència i a la investigació o heu pensat en altres opcions professionals?

CATERINA. La carrera acadèmica està un poc complicada actualment. Jo, de moment, no ho tinc clar. I fins que no acabe el doctorat no ho decidiré. Hi ha companys que estan preparant l’oposició de ràdiofísic intern resident (RFIR). Diuen que són oposicions molt senzilles d’aprovar.

ADELAIDA. De tota manera aquest és el problema dels qui estem en investigació, però hi ha molta gent que ha fet el màster de secundària i es dedica a la docència i una altra gent que treballa en empreses.

CARMEN. L’avantatge dels físics, en general, és que com han rebut una formació àmplia, això els obre moltes portes. Tenim estudiants que treballen en camps diversos.

En quin sentit dóna versatilitat la carrera de física?

CARMEN. L’avantatge de les carreres generalistes, com és el cas del grau en Física, és que et proporcionen més probabilitats de trobar treball. Els titulats en Física ens hem format per abordar un problema, estructurar-lo, veure’n l’esquema i les vies de solució, independentment de si es planteja en el camp de la física, en el de l’electricitat, en el de la teledetecció o en el de les finances.

CATERINA. Hi ha graduats que es dediquen a la programació en molts diversos aspectes (empresa, banca…). Un company meu de carrera ha tret les oposicions d’inspector d’hisenda. És molt sorprenent, però la gent que fa física té molts recursos.

ADELAIDA. Jo crec que la carrera t’ajuda a desenvolupar una sèrie d’habilitats que després et serveixen en l’àmbit laboral.

 Teniu pensat proposar una doble titulació amb física?

CARMEN. Bé, el Deganat ha intentat implantar la doble titulació en Física i Matemàtiques, però al final no ho ha aconseguit. És molt complicat coordinar horaris i excloure algunes matèries, perquè les matemàtiques que s’estudien ací són molt abstractes, poc aplicades. I, per exemple, la física té una part experimental important. Per aquestes raons no s’ha arribat a un acord. Hi ha altres dobles titulacions que podrien ser possibles, com física i química, per exemple.

Grau en Física

– S’imparteix a la Facultat de Física, al campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València.

– Pertany a la branca de Ciències.

– 240 crèdits.

– 4 cursos.

– 36 crèdits de pràctiques externes optatives.

– 80 places per a primer curs.

– La nota de tall del curs 2017-2018 va ser de 12,61 en la quota general.