núm. 22  |  any 2012  

Cinema i educació

DRET

Carlos Flores. Departament de Dret Constitucional i Ciència Política.Universitat de València

«Què faria Hollywood sense els advocats? En una ciutat construïda sobre els drets d’autor i la cirurgia estètica, els advocats han fet molt més que redactar la lletra menuda dels contractes dels estudis o traure en llibertat sota fiança estrelles ulleroses de camí a la desintoxicació. Des de l’incisiu Henry Drummond i el graciós Sr. Lincoln fins a l’inexpert Danny Kaffee i el regi Atticus Finch, els advocats han aportat alguns dels herois més memorables del cinema de Hollywood i algunes de les seues més honorables i reflexives pel·lícules».

Amb aquestes paraules, la revista de l’American Bar Association presentava fa un parell d’anys l’enèsim rànquing dels millors films jurídics de tots els temps, la mera enumeració dels quals –Matar un rossinyol (R. Mulligan, 1962), Dotze homes sense pietat (S. Lumet, 1957), Anatomia d’un assassinat (O. Preminger, 1959), Filadèlfia (J. Demme, 1993), Erin Brockovich (S. Soderbergh, 2000), Veredicte final (S. Lumet, 1982), Presumpte innocent (A. J. Pakula, 1990), Alguns homes bons (R. Reiner, 1992), Kramer contra Kramer (R. Benton, 1979), En el nom del pare (J. Sheridan, 1993) i un llarg etcètera– demostra sense embuts que, en efecte, els courtroom movies constitueixen en si mateixos un dels més prolífics i brillants subgèneres cinematogràfics. Per això des de fa més d’una dècada «Cinema i dret», una experiència pionera en el seu moment com assignatura de lliure elecció, de caràcter interdisciplinari i contingut flexible, ha recorregut al cinema per ajudar els futurs juristes a visualitzar en la pràctica els problemes que diàriament se’ls plantegen a l’aula. Problemes que, per descomptat, transcendeixen àmpliament l’àmbit –tan recurrent en el cinema americà– del procés penal, i entren de ple en els de la filosofi a jurídica, el dret internacional, el dret privat o el dret de l’empresa. I que a més han transcendit també l’àmbit de l’ensenyament, ja que s’han traduït en una valuosa col·lecció de llibres editada per Tirant lo Blanch que ja supera la vintena de títols.

Apunts bibliogràfics:

Benjamín Rivaya i Pablo de Cima (2004): Derecho y cine. 100 películas, València, Tirant lo Blanch.

Francisco Soto Nieto i Francisco J. Fernández (2004): Imágenes y justicia: el Derecho a través del cine, Madrid, La Ley.

Miguel Á. Presno Linera (2006): Una introducción cinematográfica al Derecho, València, Tirant lo Blanch.

Abraham Barrero Ortega i altres (2011): Derecho al cine. Una introducción cinematográfica al Derecho constitucional, València, Tirant lo Blanch.