0

núm. 24  |  any 2012  

Print Friendly, PDF & Email

Llegir per triar

Miguel Teruel, coordinador del grau en Estudis Anglesos, recomana llegir la versió de l’Institut Shakespeare de Hamlet, de William Shakespeare. Editorial Cátedra, Madrid, 1992, 720 p.

«Parlar bé anglès, o parlar-lo malament»1

Well, Shakespeare, he’s in the alley
With his pointed shoes and his bells,
Speaking to some French girl
Who says she knows me well.

Bob Dylan, Stuck Inside of Mobile with the Memphis Blues Again, 1966.

 

HAMLET: Parlar bé anglès, o parlar-lo malament… Heus ací el dilema.

Què és millor per a l’ànima,
sofrir insults d’altres europeus, befes, escarnis,
o aixecar-se (aviat) en armes contra l’oceà monolingüe
i oposar-s’hi i que no cesse ningú? Morir, dormir…
Res més; i dir així que en aprendre literatura
posem fi a les nafres del cor
i a tots els mals, herència de la ignorància,
i dir: vine, oh, traducció! jo et desitge. Morir, dormir,
dormir… Somniar, per ventura! Què difícil! Doncs en el somni
de la mort (laboral), quins somnis sobrevindran
quan alliberats de corruptes
trobem la pau? Heus ací la raó
per què tan longeva arriba a ser la desgràcia.
Doncs, qui podrà suportar els retalls del Món,
la injustícia del tirà, el greuge del superb,
l’angoixa de l’amor menystingut, i la humiliació
que la virtut rep de qui és indigne,
quan un mateix té al seu abast una feina
a qualsevol altre lloc? Qui pot suportar
tant? Votar tant? Portar a la vida una càrrega
tan feixuga? Ningú, si no fóra per aquell poc més que hi ha
més enllà del títol
–aquests països per descobrir, dels confins dels quals
cap viatger no ha tornat– que confonen la voluntat
i ens fan pacients davant l’infortuni
abans de volar cap a llocs inconeguts.
La vergonya (aliena), així, fa a tots covards
i, així, la natural color de la resistència
s’esvaeix en tènues ombres de conformisme;
i així universitats d’importància, i de gran vàlua,
arriben a tòrcer el seu rumb si no les financen
per mai més tornar a merèixer el renom
assolit. Però, silenci… la bella Ofèlia. Nymph, in thy orisons
Be all my sins remembered.

OFELIA: Good my lord. How does your honour for this many a day?

HAMLET: I humbly thank you, well, well, well.

 

1Aquest text està fet en homenatge a Cinna, el poeta, i està inspirat en un fragment de l’obra recomanada.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 3 9 ?