núm. 24  |  any 2012  

Llegir per triar

Yolanda Gil, professora del grau en Història de l’Art, recomana llegir Leer imágenes. Una historia privada del arte, d’Alberto Manguel. Alianza Editorial, Madrid, 2002, 389 p.

Alberto Manguel no és un historiador de l’art ni el seu llibre és un manual o assaig acadèmic. Alberto Manguel és, només, un cultíssim escriptor i el seu llibre, un divertit i alhora erudit exercici al qual ell ha subtitulat Una historia privada del arte. En la introducció, l’autor afirma que el llibre va sorgir «de la necessitat de recuperar, per als espectadors comuns, la responsabilitat i el dret de llegir aquestes imatges i aquests relats».

La curiositat de Manguel interroga objectes ben diferents, arquitectures tan dispars com l’Aleijadinho brasiler o Les Salines d’Arc-et-Senans, artistes que van des de Filoxè a Lavinia Fontana, de Caravaggio a Tina Modotti. En ocasions, els objectes li serveixen de pretext per a reflexions molt personals, fa un llarg excurs sobre la fotografia, però també sobre les representacions dels peus en la pintura. Qui ens dediquem a aquest ofici, sabem que la història de l’art no és solament la d’uns objectes, els seus artífexs o els seus promotors, és també la manera com aquests objectes han estat percebuts al llarg del temps, i la de Manguel és una percepció privilegiada.

Avui en dia qualsevol persona amb una cultura mitjana sembla que està gairebé obligada a mostrar interès pels conjunts monumentals o les grans exposicions. El llibre de Manguel fa tot el contrari, ço és, ens mostra no l’obligació ans el plaer renovat que produeix el fet d’acostar-se a les obres d’art quan comencem a aprofundir en les seues entranyes. Si això ho ha aconseguit algú que no s’hi dedica específicament, què no podrem aconseguir si convertim la història de l’art en la nostra professió.