núm. 22  |  any 2012  

Cinema i educació

TALLER D’AUDIOVISUALS (TAU)

Miquel Francés. Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació. Universitat de València

Del roig al blau és un documental de gran format, produït per la Universitat de València a través del seu Taller d’Audiovisuals. El relat ens endinsa en la peculiar transició valenciana a través de l’anomenada Batalla de València, el conflicte social, polític i cultural que va condicionar i enrarir els primers anys de la recuperació de la democràcia a les terres valencianes. Una guerra de símbols–els colors de la bandera, la denominació de la llengua i del territori, etc.– que amagava dues concepcions ben diferents d’entendre l’autogovern i, fins i tot, la mateixa democràcia. La Batalla, que molts dels entrevistats en el documental consideren senzillament un passeig triomfal d’un dels dos bàndols, va adquirir una gran violència, amb bombes contra llibreries i contra intel·lectuals, amb agressions als carrers i amb crema de banderes. Fins i tot un jove nacionalista d’Alacant, Miquel Grau, va morir per l’agressió d’un militant de l’extrema dreta. Llorenç Soler, director amb una llarga experiència, va posar davant la càmera els principals personatges, com ara els dos presidents preautonòmics (Josep Lluís Albinyana i Enrique Monsonís) i el primer president de la Generalitat, Joan Lerma. Pel documental desfilen molts dels consellers dels primers governs valencians, líders de tots els partits, representants del món cívic i cultural, periodistes i personatges anònims del carrer.

El procés de documentació recupera imatges de manifestacions històriques, de reunions del Plenari de Parlamentaris, portades dels diaris de l’època, fotografies, adhesius… I amb tot el material i un guió consistent s’ha bastit un documental d’una excel·lent qualitat tècnica i un acurat equilibri entre les diferents visions ideològiques. Els protagonistes, molts d’ells vinculats a la Universitat de València d’aleshores i d’ara, expliquen els primers intents d’organitzar partits i sindicats a finals de la dècada dels seixanta. També valoren l’aportació intel·lectual de Joan Fuster, qui, a partir de la publicació de Nosaltres els valencians (1962), va nodrir d’arguments nacionalistes les plataformes polítiques que lluitaven contra la dictadura. Periodistes com ara Juan José Pérez Benlloch, María Consuelo Reyna i Rosa Solbes; creadors com Joan Genovés i Manuel Molins; músics com Lluís Miquel; i polítics com Ricard Pérez Casado, Xavier Marí, Vicent Soler, Josep Guia, Vicent Álvarez, Eliseu Climent, Javier Aguirre de la Hoz, Pasqual Martín Villalba, Ignacio Carrau, Pere Mayor, Manuel Girona, Miquel Ramon Izquierdo o Francesc de Paula Burguera, són alguns dels entrevistats.

Del roig al blau. La transició valenciana