núm. 33  |  any 2016  

Col·lectivitat amb cos i ànima

Una dotzena de centres de secundària valencians, en col·laboració amb la Universitat de València, han dut endavant un projecte expositiu itinerant, complementat amb conferències, actuacions artístiques i concerts, que culminà en una mostra final al Centre Cultural La Nau. L’impulsor d’aquesta iniciativa per a reivindicar la transcendència de l’educació artística ha estat el professor Ricard Huerta, que ha treballat estretament amb el col·lectiu docent de secundària.

Maria Ramis

Herbert Marcuse va escriure en 1960: «El divorci de pensament i acció, de teoria i pràctica és en si mateix part d’un món sense llibertat». Aquestes paraules són la llavor d’una anàlisi profunda de diferents mètodes pedagògics que, de fet, incitarien diversos estudis posteriors en l’àmbit de la teoria de l’educació. L’educació artística ha estat, i contínua sent, una eina d’aplicació de diferents metodologies i es converteix en un clar exponent del problema conceptual sobre la pedagogia. El major obstacle és potser la realitat d’un context educatiu, social i cultural que dista de la teoria crítica.

Second round. Art i lluita als instituts valencians sorgeix arran d’una necessitat imminent de denunciar la precària situació de l’educació artística, així com també la dels seus agents. Després d’una itinerància pels instituts participants que ha estat clau per al projecte, la Sala Acadèmia del Centre Cultural La Nau, lloc gens aleatori, ha albergat un resultat final que és la prova dels fets que s’han esdevingut. L’exposició és fruit del treball d’estudiants que transmeten, per damunt del sentit estètic i de la personalitat palesa en cada peça, una col·lectivitat difícil d’observar en el món de l’art.

El recorregut expositiu s’ha configurat entorn de la multidisciplinarietat de les peces, dividides en dues parts principals, titulades L’ànima i El cos. Mentre que en L’ànima podem trobar abstracció, tipografia, cartelleria i una curiosa animalística amb tints kafkians, El cos se centra en la retratística, el realisme i fins i tot la deconstrucció d’elements corporals. La majoria d’obres donen pas a altres disciplines com l’escultura o l’actuació artística. Malgrat l’heterogeneïtat tècnica, queda patent en tot moment una forta base de dibuix, matèria quasi imperativa en els estudis artístics, i que es relaciona amb l’esforç que han realitzat els professors dels departaments de dibuix dels dotze instituts participants. L’animació, una altra disciplina més que deriva del dibuix, posseeix una significació especial en la mostra amb la pel·lícula Línies. Second Round Movie, del realitzador Emilio Martín, que ha tingut la participació dels alumnes i en la qual la frase «Ensenyar art és ajudar a tenir veu pròpia» ressalta en els primers minuts i dóna sentit a tota la mostra.

Second round. Art i lluita als instituts valencians ha estat un exemple de coordinació i d’unió d’esforços per una mateixa causa. Un projecte que demostra que acció i educació han d’anar junts, on dibuixar, crear, créixer i ensenyar (amb cos i ànima) promouen l’emancipació de pensament, aqueixa anhelada llibertat a la qual es referia Marcuse, objectiu de qualsevol traspàs de coneixement i màxima principal de la nostra capacitat individual de raciocini.