0

núm. 35  |  any 2018  

Print Friendly, PDF & Email

«quan es tracta de produir textos formals acadèmics, resulten indefugibles els requisits d’adequació al context comunicatiu, claredat i precisió expositives i plena correcció normativa»

Miquel Nicolás | Departament de Filologia Catalana. Universitat de València

És un lloc comú referir-se a l’escassa competència redactora amb què accedeixen a la universitat una bona part dels estudiants. No és tant que ara s’escriga menys i pitjor que abans, sinó que en part han canviat les necessitats comunicatives. I aquestes ja no es resolen únicament pels canals d’escriptura que podríem anomenar canònics. Ara bé, quan es tracta de produir textos formals acadèmics, resulten indefugibles els requisits d’adequació al context comunicatiu, claredat i precisió expositives i plena correcció normativa. En la majoria de les titulacions, un altíssim percentatge del fracàs acadèmic es deu a l’incompliment d’aquestes exigències inherents a la bona escriptura acadèmica.    

Les causes d’aquesta mancança són complexes. Hi confluixen factors diversos, que tenen a veure sobretot amb els canvis culturals i tecnològics.

Fet i fet, hem d’anar al fons del fenomen, avaluar-ne els efectes i mirar de buscar solucions assequibles. I hem de renunciar a trobar-ne «responsables». Perquè no és just, i no serveix de res, culpar d’aquest estat de coses l’autoritat educativa, les famílies o els professors dels diferents nivells. Aquests últims solen carregar amb la part més dolenta en l’atribució de culpabilitat, d’acord amb un principi jeràrquic absurd.

Seguint un recurs tan fàcil com fal·laç, sovint el professor universitari atribueix el problema als docents de batxillerat i secundària, que «no entrenen prou bé els alumnes en l’expressió escrita preuniversitària». I aquests professors es justifiquen adduint que ja no es pot corregir el que no han sabut redreçar els mestres als nivells inferiors. No té sentit desviar l’atenció i mirar cap a una altra banda. Hem d’assumir de manera solidària i compartida que l’educació, inclosa l’educació escriptora, és un continuum que ens involucra a tots. S’inicia en l’alfabetització primera i adquireix consciència plena en l’educació superior. Totes les etapes són igualment meritòries i resulten interdependents quant a la didàctica de l’escriptura. Hauria d’existir una relació molt més fluida entre els docents respectius. Al capdavall tots aprenem dels altres i tots ens beneficiem examinant problemes comuns i difonent experiències compartides.

En realitat, en la vida universitària no acaba o culmina la capacitat d’escriure textos formals. L’estudiant d’un grau o un postgrau universitari no fa sinó adaptar l’expressió escrita a les necessitats de la comunicació acadèmica, sabent que no s’acaba mai d’aprendre a escriure. Sempre podem ampliar el repertori de documents escrits que som capaços de produir. Sempre podem guanyar en eficiència comunicativa, aprofundir en claredat i precisió expositives i millorar l’expressivitat i l’elegància formal dels textos que haurem de produir en els estudis a cursar.

En tot cas, com es podria millorar en educació primària i secundària la competència escriptora dels alumnes que arribaran a la universitat? Dues recomanacions elementals. En primer lloc, inculcar el principi que l’escriptura és molt més que la simple redacció o enllaç de paraules i oracions per a crear textos. És un procés cognitiu integral que comença amb la planificació i acaba amb la correcció. Cal, doncs, repartir el temps d’execució entre aquestes tres fases. En segon lloc, convé mostrar a poc a poc la diversitat de gèneres discursius. En concret, convé ajudar a entendre, per mitjà d’estratègies diverses, com ara els projectes educatius transversals, la diferència conceptual entre l’escriptura vinculada a l’estudi (repetició, transmissió) i la lligada a la recerca (novetat, ampliació del coneixement).

 

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 10 6 ?