núm. 35  |  any 2018  

«és clau el reconeixement de la figura del tutor del Pràcticum com a factor de la qualitat de la formació del futur professorat d’educació secundària»

José Ignacio Madalena | Professor d’ensenyament secundari

Xosé Manuel Souto | Director del Màster en Professor/a d’Educació Secundària. Universitat de València

Una de les preocupacions bàsiques en el moment de formar persones per a desenvolupar una professió és la implicació de la formació teòrica amb la pràctica. D’una banda, hi ha el prejudici de considerar poc útil la reflexió teòrica, quan és imprescindible per al «saber fer». D’una altra, cal disposar de professionals que vulguen i sàpiguen ensenyar a altres persones sobre la seua professió. I aquesta tasca és complexa. En el cas de la professió docent, les dificultats augmenten, atesa la diversitat de situacions, cosa que fa difícil generalitzar resultats de recerques.

En el curs 2017/18 hem programat dos seminaris de formació per a la tutorització de les pràctiques de l’alumnat del Màster de formació del professorat de secundària. En un cas, la formació per als tutors externs (els professors dels instituts que acullen els alumnes del màster) i, en l’altre, la formació de tutors acadèmics de la Universitat de València. Són iniciatives exemplars en la formació inicial i creiem que cal valorar la seua incidència en el desenvolupament posterior.

En el primer cas, amb l’ajuda del Servei de Formació del Professorat de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana s’ha programat un seminari semipresencial en què s’aborden els plantejaments teòrics sobre el Pràcticum i, sobretot, l’anàlisi de la pràctica escolar en el cas de centres seleccionats. Com que és un seminari amb el suport d’una plataforma en línia, la participació ha donat lloc a nombroses intervencions, en les quals s’ha debatut sobre les característiques del professorat de secundària i sobre la manera de formar-se com a tal¹.

En el segon cas s’ha organitzat la formació amb la col·laboració del Servei de Formació Permanent de la Universitat de València, amb l’ajuda de membres de la comunitat escolar de secundària, que han explicat l’organització dels centres i la influència de la diversitat a les aules². I sobre aquests resultats realitzarem alguns comentaris per a ressaltar la importància d’analitzar la praxi, entesa com la reflexió conscient de la pràctica quotidiana.

Aquestes dues accions ens hauran de permetre conèixer amb més precisió la cultura professional que es projecta sobre l’alumnat i valorar com influeixen els resultats de les recerques en les propostes d’innovació, a més de conèixer millor les expectatives de cadascuna d’aquestes respecte a la formació inicial. No obstant això, malgrat la voluntat de millorar l’ambient professional, persisteixen els problemes institucionals que es converteixen en obstacles per a la tasca de tutorització de l’alumnat en pràctiques; així l’escàs reconeixement de la labor de tutors del Pràcticum en el concurs de trasllats o la falta de compensació d’aquest temps dins del sistema escolar³. Totes aquestes circumstàncies influeixen, sens dubte, en el moment d’afrontar les tasques encomanades respecte a la formació inicial de l’alumnat en pràctiques.

Aquest curs pioner, dirigit a la formació del professorat que serà tutor de l’alumnat del Pràcticum, ens ha proporcionat informació, a través de la plataforma virtual, sobre el que pensa aquest col·lectiu que han de ser les competències professionals dels docents, com s’adquireixen i, en relació amb això, com es pot contribuir des d’aquesta acció tutorial a la formació de l’alumnat durant el Pràcticum.

L’avaluació realitzada pel professorat participant també ens ha donat informació sobre aquest curs. En aquest sentit, es valora la combinació de sessions presencials i a distància, l’aportació tant dels ponents externs, com dels companys participants, els recursos oferts i, sobretot, l’acompanyament rebut, un factor essencial per a l’èxit d’aquesta modalitat formativa.

D’altra banda, l’avaluació qualitativa ha revelat alguns elements de la seua cultura professional. Així, un dels aspectes que destaquen és haver-se conscienciat de la importància de la reflexió sobre la pràctica com un mitjà necessari per a la millora professional i, fins i tot, com un component de la seua identitat docent, tan necessària per a obtenir el reconeixement com a tutor/a. També s’ha valorat la creació d’un context en el qual ha estat possible intercanviar perspectives sobre el que és la tasca docent, com aprenen els docents i com dissenyar activitats d’aprenentatge per al període de pràctiques professionals.

Així mateix, s’han apuntat algunes limitacions o aspectes que han de ser millorats en altres edicions del curs, com ara l’especificitat de la tutoria en àmbits com la formació professional i la necessitat d’aprofundir en els mètodes didàctics que poden utilitzar els tutors per a millorar la seua eficàcia. Els participants han manifestat, a més, la conveniència d’accedir a les experiències d’altres tutors sobre les activitats que duen a terme, com també l’interès per estar assabentats del que s’aborda en la part presencial del màster, fet que ajudaria a articular millor el Pràcticum amb la resta de matèries. Finalment, s’ha trobat oportú tenir orientacions més clares sobre el contingut i desenvolupament del període de pràctiques. Aquestes manques s’han fet evidents quan s’ha abordat la qüestió de què i com avaluar els estudiants.

En definitiva, l’avaluació, ha servit per identificar els següents factors de millora: treballar conjuntament en l’elaboració de procediments i criteris d’avaluació, disposar tant de tutors experimentats com d’alumnes que hagen realitzat el Pràcticum, establir espais i temps per a coordinar-se amb els tutors acadèmics i tenir accés a materials i protocols que faciliten el disseny d’activitats i la seua avaluació.

Per concloure, pensem que el curs ha respost a les expectatives del professorat que reclama aquest tipus de suport per desenvolupar no solament la seua tasca com a tutors, sinó també com un marc de desenvolupament professional de caràcter formatiu. Per això, és clau el reconeixement de la figura dels tutors del Pràcticum com a factor de la qualitat de la formació del futur professorat d’educació secundària. Una reivindicació que és assumida com a tal en la Conferència de Degans d’Educació de les universitats públiques.

¹ Aquest seminari va començar el dia 25 d’octubre de 2017 i s’ha desenvolupat fins al 24 de gener de 2018 amb 20 hores en línia i 10 de presencials. Per a aquest seminari, es van seleccionar 30 persones que havien de disposar d’experiència en la tasca de tutorització.

² El curs s’ha programat per als dies 16, 18, 23, 25 i 29 de gener de 2018. Els temes proposats han abordat l’organització del centre, tutoria i orientació pedagògica, els programes específics d’innovació i les relacions amb les famílies.

³ Així s’ha fet constar pel professorat assistent a aquests cursos; per exemple, que només es puntua com a 0,10 punts la tasca de 150 hores de tutorització i, en canvi, amb 2,5 punts les publicacions; l’absència de pagament per la seua tasca com a tutors de les universitats públiques i sí en el cas de les privades, la impossibilitat de comptabilitzar aquestes hores com a activitats complementàries en l’horari del centre, etc.