0

núm. 36  |  any 2019  

Print Friendly, PDF & Email
Amparo Ricós Vidal | Departament de Filologia Espanyola. Degana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Universitat de València

En una societat com l’actual, en la qual cada vegada guanyen més espai els avanços tècnics, la comunicació virtual, l’adquisició de competències i capacitats vinculades a la competitivitat professional o la immediatesa dels èxits, en la qual l’elecció dels estudis ve marcada pel futur «benefici econòmic», sembla una necessitat peremptòria eixir a defensar les titulacions d’humanitats, entre elles les que es poden cursar en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. No obstant això, aquesta idea preconcebuda manifesta el coneixement parcial de la funció que tenen en aquesta societat canviant els nostres estudis i dels nous rumbs que han iniciat les tres branques esmentades.

Certament, assistim a una societat caracteritzada per l’excessiva parcel·lació dels sabers, el desequilibri causat per les noves formes de comunicació, les noves metodologies d’ensenyament, els canvis en les relacions personals i laborals; una societat en la qual sembla que només són vàlides les titulacions tecnològiques i científiques i el coneixement d’idiomes, en particular l’anglès; una societat que se sorprèn davant la presència d’equips interdisciplinaris que uneixen  els sabers humanístics i la tecnologia. Tot això condueix a la crisi de la societat tal com la concebem i és essencial detindre’ns per plantejar-nos com volem que siga el nou futur. I en aquest sentit és primordial reconèixer la principal funció de les nostres titulacions: formar ciutadans  crítics que s’adapten als canvis, a les exigències de la nova societat sense perdre els valors que tradicionalment es transmeten a les aules. Citant un fragment de la Carta Magna de les Humanitats, signada el mes de novembre passat a Salamanca per representants de diferents institucions universitàries: «L’influx de les humanitats ha d’arribar també a la recuperació de criteris personals i dotar de sentit i d’una escala humana l’ús massiu i global de les tecnologies». I aquest ha de ser el timó que guie els nous espais en què es desenvolupen els estudis d’humanitats, garantint valors que permeten posar de relleu la dignitat humana, la igualtat entre les persones, la interculturalitat, la lluita contra la discriminació, la unió de la tradició i la innovació, i, especialment, la transversalitat entre ciències, sabers i tècniques.

Tenint en compte aquesta perspectiva, s’obri un món nou per als estudis de filologia, traducció i comunicació. L’eixida tradicional per a un estudiant de filologia –i en la pràctica a vegades també per a traductors, intèrprets i comunicadors– sempre ha estat el món acadèmic: la investigació i l’ensenyament de les llengües oficials i dels idiomes estrangers, en les seues diverses variants (docència reglada o no reglada, pública o privada, de secundària o universitària). En els últims anys, a causa dels nous enfocaments didàctics i de la introducció dels avanços tecnològics, s’està produint un canvi metodològic a les aules, alhora que augmenta el nombre de professors que s’estableixen pel seu compte com a treballadors independents i exerceixen a través de la xarxa o cerquen millors oportunitats laborals fora d’Espanya, especialment quan es tracta de l’anglès o de l’espanyol per a estrangers. Per a això es necessita, sobretot, vocació docent, una bona formació filològica i didàctica i tenir clar des del principi el camp en el qual es desitja exercir per triar la formació que cal en cada cas. Segons l’elecció, es recorrerà un camí més o menys fàcil.

Però aquesta no és l’única opció. Amb el desenvolupament de les noves tecnologies, especialment amb la lingüística aplicada i les anomenades humanitats digitals, sorgeixen noves necessitats, noves línies d’investigació i noves eixides professionals que van més enllà del camp acadèmic i fins i tot humanístic, amb el qual s’han relacionat tradicionalment les titulacions de «lletres». Aquest fet queda evidenciat per la proliferació de disciplines que estudien la relació entre el llenguatge i la ciència i la tecnologia (i la seua incorporació als plans d’estudi), l’interès dels futurs estudiants per elles i les cada vegada majors relacions entre els nostres graus i les empreses d’aquesta índole. Amb aquesta tendència s’obri als filòlegs, traductors i comunicadors un món de possibilitats professionals en els sectors tecnològics i científics que es posa de manifest en fer una ullada a les ofertes de treball o als equips interdisciplinaris que conformen les empreses de més èxit.

El desenvolupament de la lingüística computacional, especialment en aquestes últimes dècades, crea noves expectatives en aquest camp. Amb l’objectiu de crear productes informàtics en els quals intervinga el llenguatge, l’avanç d’aquesta disciplina ve determinat també per la presència en els equips tècnics d’experts en llenguatge que han de donar les instruccions als programadors en els seus diferents aspectes (processament de textos, correcció d’errors de digitació o ortogràfics, correcció gramatical, cerca de passatges de text, traducció assistida per ordinador o traducció automàtica, reconeixement de la parla, lectura per a cecs, recuperació d’informació i de dades en bancs de dades…). A conseqüència dels avanços tecnològics, els mitjans de comunicació digitals i l’extensió de les xarxes socials, cal esmentar també la necessitat de les empreses, públiques i privades, de comptar amb especialistes en assessoria lingüística, en comunicació i, especialment en les matèries relacionades amb el món jurídic i el peritatge lingüístic. D’aquesta forma, les grans empreses compten amb gabinets de comunicació que s’encarreguen de les relacions amb els mitjans, analitzen el consum mediàtic, dissenyen i difonen els projectes digitals i multimèdia. Entre el seu personal hi ha així mateix experts en assessoria lingüística i, sobretot en les internacionals, també en traducció, per la qual cosa, cada vegada més, s’amplien els negocis que busquen titulats amb un perfil determinat, que conjumina la formació lingüística amb un bagatge cultural i una sèrie de competències i habilitats que preparen per a ocupar aquests llocs. El desenvolupament de la lingüística forense, en els seus tres àmbits: llenguatge administratiu i jurídic, llenguatge del procediment judicial i llenguatge pericial o probatori, s’introdueix lentament en els plans d’estudi, en els màsters generalment. Si bé les sèries televisives han divulgat una part d’aquest treball (l’idiolecte d’un individu pot servir per a identificar-lo i diferenciar-lo, com l’empremta dactilar o l’ADN, i, conseqüentment, s’empra per a la identificació de l’autor d’un text anònim, o d’un enregistrament, per exemple), s’aplica també en la detecció del plagi, en la interpretació de testaments, estatuts, reglaments o un altre tipus de textos, en la identificació de documents falsificats o en l’elaboració del perfil lingüístic d’una persona.

Sens dubte, d’especial rellevància és el paper dels filòlegs o del traductors en la indústria editorial, en la qual es poden desenvolupar funcions de redactor, editor, corrector de textos i estil, lector, coordinador, consultor i crític literari, principalment. Malgrat la crisi de la indústria editorial, l’auge de l’edició de llibres i materials digitals va en augment, per la qual cosa es fa evident la reestructuració del sector i conseqüentment de la preparació dels alumnes, tal com s’està plantejant en les modificacions dels plans d’estudi.

A més d’això, hi ha altres professions que permeten als estudiants de les nostres titulacions valorar el bagatge intel·lectual que han adquirit al llarg de la carrera: mediador lingüístic i intercultural entre professionals de diferents cultures o nacionalitats o entre els qui atenen estrangers o immigrants; gestor cultural en organismes públics o en poblacions en què coexisteixen persones de diferents cultures o de diverses llengües; organitzador d’esdeveniments culturals i activitats ludicoculturals dirigits a diferents grups, monitors de tallers d’escriptura i lectura en centres culturals i associacions, etc.

Per a acabar aquest succint recorregut, ens agradaria remarcar una idea de Martha Nussbaum en el seu llibre Not for Profit. Diu l’autora que les humanitats són necessàries per a pensar críticament, acostar-se als problemes globals com un «ciutadà del món» i empatitzar amb altres persones. L’educació, en suma, ha de ser i ha d’exercir-se tant «for profit», per a aconseguir béns econòmics, com «not for profit», això és, per a aconseguir béns no econòmics. I aquesta és una idea que ha d’estar sempre present en els canvis vertiginosos que afecten les nostres titulacions.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 8 6 ?