0

núm. 36  |  any 2019  

Print Friendly, PDF & Email
Josep Montesinos i Martínez | Departament d’Història de l’Art. Degà de la Facultat de Geografia i Història. Universitat de València

Aquests últims temps assistim, des d’alguns sectors de la nostra societat, a una infravaloració de les humanitats. Fins i tot en el sistema educatiu hi ha hagut intents de suprimir assignatures d’aquest perfil. S’argumenta, entre altres explicacions, que aquests sabers ja no són pràctics en el nostre tecnificat món. És això així? Tenen sentit les humanitats en el món contemporani? Val per a alguna cosa estudiar-les? La resposta òbviament és sí. En les línies següents exposarem algunes de les raons.

La universitat, històricament, ha acollit al seu si els ensenyaments de les diverses disciplines humanístiques, en el sentit de globalitat. Així, l’antropologia, les arts, el dret, l’economia, l’ètica, la filosofia, la física, la geografia, la gramàtica, la història, les llengües clàssiques i modernes, la lògica, la literatura, la música, la pedagogia, la sociologia, la poesia, la política, la psicologia, la retòrica, el teatre, la teologia, la traducció…

I les universitats (i la Universitat de València la primera) continuen ensenyant-les, defensant-les i promovent-les. Des de la universitat hem de reivindicar les aportacions de les humanitats a la nostra realitat contemporània, especialment en la creació de valors que doten de sentit l’existència humana, els seus sabers, la seua experiència vital. És per això que l’humanisme, la visió humanística com a concepte vital, defensa la llibertat de pensament, la formació, la ciència, saber pensar, saber fer, raonar, informar-se, formar-se, respectar, buscar solucions, dialogar…, tot allò necessari per a tots i cada un dels altres sabers, tot allò necessari per a qualsevol persona, per a qualsevol professió, en última instància per saber ser.

Recentment, nombroses universitats, entitats i persones de més de vint països han signat una carta-declaració per la defensa de les humanitats, un compromís per al manteniment i la difusió d’aquests sabers: la Magna Charta Humanitatum. La signatura i proclamació d’aquesta carta va tenir lloc al Paranimf de la Universitat de Salamanca el dia 28 de novembre de 2018, i hi van ser presents entre els signants representants de l’equip rectoral i dels deganats de les facultats d’humanitats de la nostra Universitat. Són diverses les línies sobre les quals insisteix la Magna Charta Humanitatum. En primer lloc, es defensa que la universitat ha de garantir la presència de les humanitats en tots els àmbits de la seua funció. En segon, que ha de vetlar perquè els principis de les humanitats siguen presents en tot l’ensenyament universitari. En tercer lloc, que ha de fomentar la reunificació dels sabers i les pràctiques, així com les relacions de transversalitat entre si. I, a l’últim, que l’influx de les humanitats ha d’abastar també la recuperació de criteris personals i dotar de sentit i d’escala humana l’ús massiu i global de les tecnologies, perquè se supere així el fred mercantilisme burocràtic que vol convertir en clients els estudiants.

Una de les branques que a hores d’ara pren més força és la del patrimoni cultural, des del punt de vista de la identificació, de l’anàlisi, de l’ensenyament, de la gestió i de la investigació. Però, especialment quant a la seua projecció a la societat i al món del treball. Efectivament, el patrimoni cultural necessita ser avaluat i gestionat, i el seu camp de professionalització abasta tant l’administració com les empreses privades. Es necessiten professionals, tècnics, que òmpliguen tot el ventall de perspectives del patrimoni: la recerca, la conservació, la restauració, els museus i centres d’interpretació, les galeries d’art, la difusió… El patrimoni tangible (edificis, objectes, obres d’art, eines, documents…) i el patrimoni intangible (costums, mites, músiques, cançons, balls, refranys, festes, tradicions…). Patrimoni cultural present en l’educació, els museus, els arxius, la ciutat, el poble, la comarca, i aprofitable també, evidentment, per al gaudi a través de la visita i el turisme cultural. Cal, doncs, professionals preparats en aquests camps, professionals especialment provinents de les humanitats. I no és un camí curt, sinó veritablement en alça.

Temes com l’art, el patrimoni cultural, la seua identificació, gestió i difusió, el turisme cultural, els museus, la lectura de l’entorn, les biblioteques, els centres de documentació, la didàctica als centres culturals, la mediació en aquests centres, l’ensenyament, la recerca, la gestió del medi, la memòria mateixa de cada societat, la seua història, la seua producció artística, literària, musical, els seus mites… requereixen homes i dones formats en graus humanístics com els que ofereix la Universitat de València. Però, a més, en aquest moment la gran importància que està adquirint la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental requereix professionals formats en la versatilitat que aporten les humanitats. Uns perfils també, fins i tot, demandats per als líders empresarials.

Els diversos graus d’humanitats de la Universitat de València ofereixen al nostre alumnat una formació específica amb una optativitat diversificada, i laboratoris docents i científics, amb la possibilitat de pràctiques externes en empreses i institucions i una àmplia oferta de jornades, conferències o congressos que amplien i completen la seua formació. Amb posterioritat, s’ofereix una formació més específica i diversificada en els postgraus, dels quals la UV té una àmplia i interessant oferta. És una formació individual, per a la formació de la persona, però les conseqüències, la incidència en la col·lectivitat, és de la màxima importància. Per això les humanitats tenen una clara transcendència social. Ens permeten entendre com s’ha format una societat, la seua cultura. Permeten i possibiliten el pensament crític. Fomenten el treball en favor de la comunitat, la curiositat i el desig d’aprenentatge. És la formació integral com a persona, que pensa, analitza, creu, participa i comparteix. És la nostra herència i la nostra aportació a la societat, a una ciutadania formada, amb drets, amb possibilitats de buscar informació, amb capacitat d’estendre la seua formació contínua. Un ésser humà en la seua pròpia dignitat i identitat, amb exigències i aspiracions cap a una societat més justa, més lliure, més feliç.

Referències:

http://magnachartahumanitatum.com

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 5 4 ?