0

núm. 36  |  any 2019  

Print Friendly, PDF & Email

«Parar i pensar, aquest és l’ofici del sociòleg»

Sela Andreu | Fotografies: Miguel Lorenzo

Analitzar la societat en la seua complexitat des d’una perspectiva sociològica. Fer diagnosi, planificació i avaluació dels processos, desenvolupar estratègies d’acció social i dibuixar escenaris de futur. Aquestes són algunes de les tasques del sociòleg. De la definició d’aquesta professió, per a molts encara desconeguda, de les seues eines i eixides professionals, hem parlat amb la coordinadora de la titulació, Erika Masanet, i dos sociòlegs en actiu, Yaiza Pérez i Luis Hernández.

Entrevistats: Yaiza Pérez Alonso, sociòloga, directora científica d’Eixam Estudis Sociològics i professora associada de la UV; Erika Masanet Ripoll, sociòloga especialista en migracions, coordinadora de la titulació i professora de la UV; i Luis Hernández Carreras, sociòleg, politòleg i cuiner, treballa de sociòleg a l’Ajuntament de Castelló.

Què és per a vosaltres la sociologia?

YAIZA PÉREZ. Jo pense que la sociologia és una forma de veure el món. Per a mi és una forma de viure, és la meua feina i és el que em dóna una mirada complexa del meu entorn.    

ERIKA MASANET. Des del punt de vista més científic, la sociologia és una ciència social que analitza de forma crítica diferents aspectes de la realitat mitjançant el mètode científic per poder comprendre l’estructura i el funcionament de les societats actuals. T’aporta aquesta mirada crítica per a comprendre el teu entorn, les relacions… Una mirada diferent.

LUIS HERNÁNDEZ. La sociologia és veure la complexitat dels processos i dels fets socials. Et canvia la mirada, practiques o no practiques la sociologia, hi treballes o no, aquesta mirada sempre la portes damunt i veus el món d’una altra manera, en complexitat, i és que no hi ha res senzill.

En el pla d’estudis del grau en Sociologia de la Universitat podem llegir que aquesta titulació requereix «una especial sensibilitat crítica i una disposició empàtica per a comprendre l’objecte d’estudi». Penseu que aquest és un requisit necessari per a estudiar sociologia?

ERIKA. Jo diria que sí, o almenys tindre inquietud per les qüestions socials. Entres en la carrera perquè vols comprendre millor el món o intentar millorar alguns aspectes de la societat, i has de tindre aquesta disposició, empàtica, d’escolta i de comprensió, saber posar-se al lloc de l’altre per veure per què té aquesta visió del món. I la sensibilitat crítica la vas adquirint en el grau, a poc a poc; et donen eines, com unes ulleres que et permeten veure el món d’una manera més complexa.

Per què vau triar aquest grau?

YAIZA. (riu) A veure, jo tinc dues històries paral·leles. Una, perquè quan era menuda vaig conéixer en un bar Josep Vicent Marqués, que era molt de parlar, i em va explicar dues o tres relacions que jo mai m’havia plantejat, com qüestionant-me el perquè feia les coses i explicant-me –jo devia tindre deu anys– que eren resultat d’un condicionament social, del context en què em trobava. I això em va fer ser crítica i qüestionar-me i qüestionar tot el temps tot. És a dir, no quedar-se en el que et diuen, en l’estructura, sinó preguntar-te el perquè de les coses. I la segona és que en COU –el que ara és segon de batxillerat– jo volia estudiar alguna cosa que em donara amplitud de mires per a després poder triar… No volia avorrir-me.

LUIS. Jo vaig estudiar sociologia, d’una banda, per curiositat –has de tindre aquesta inquietud– i de l’altra, perquè no tenia massa clar què volia fer, i la sociologia em donava aquest ventall d’opcions, coneixement sobre moltes coses i ja després la possibilitat d’especialitzar-me.

En el pla d’estudis hi ha moltes matèries optatives. Aquesta polivalència possibilita que treballeu en àmbits diferents com ara la investigació, la intervenció social, l’avaluació de polítiques públiques, el màrqueting i els recursos humans, etc. Però, no penseu que aquesta flexibilitat té a veure amb la indefinició del vostre treball?

ERIKA. Al contrari, jo pense que poder treballar en diferents àmbits i sectors és una potencialitat que té la sociologia perquè et dona una formació multidisciplinària, sobretot en els primers cursos (amb assignatures d’història, ciència política, psicologia, economia, estadística, etc.). Aquesta flexibilitat és positiva.

YAIZA. Hi estic d’acord; és l’aplicabilitat de les eines de la recerca social a qualsevol objecte d’estudi perquè, ara per ara, qualsevol aspecte es pot estudiar des del punt de vista sociològic. Són persones, grups socials, relacions entre persones, estructures… No és indefinició, sinó que precisament tenim les capacitats i les habilitats per a afrontar qualsevol fenomen social o objecte d’estudi.

LUIS. Sí, i a més ara que, amb els graus, després s’ha d’estudiar un màster, el grau en Sociologia ofereix eines molt bones per a més avant especialitzar-se. 

I quines són aquestes eines? En què consisteix l’ofici del sociòleg?

ERIKA. La sociologia et capacita per a poder analitzar la realitat mitjançant tècniques d’investigació social, tant quantitatives com qualitatives (tècniques d’enquesta, anàlisi de dades estadístiques, grups de discussió, entrevistes en profunditat, etc.), i a partir d’aquest diagnòstic de la realitat, poder desenvolupar estratègies d’acció social que possibiliten una millora de les condicions i qualitat de vida de les persones; que és, en definitiva, la raó per la qual moltes de nosaltres hem estudiat sociologia, per tal de millorar la societat i la realitat que ens envolta. Tenim aquesta part d’activisme.

YAIZA. A més de les tècniques, crec que un dels trets importants del sociòleg és el qüestionament: el fet d’estar sempre preguntant-se pel perquè de les coses i no donar res per suposat. La capacitat de qüestionar-se, que és el que motiva la investigació científica.

I també el procés d’allunyament i estranyament, perquè quan fem una recerca de grups socials no deixem d’estudiar una realitat que és pròxima a nosaltres. Aquesta eina és bàsica, perquè la gent es pensa que els sociòlegs som tertulians de bar, però produïm coneixement científic. La sociologia ens permet fer aquesta ruptura amb la realitat social objecte d’estudi, prendre distància i percebre-la com una realitat estranya, i així poder identificar prejudicis i estereotips.

Yaiza, tu tens una empresa d’estudis sociològics. Aquesta és la raó que et va impulsar a muntar-la?

YAIZA. Doncs sí. Ja en quart de carrera van vindre a parlar a classe d’una cooperativa d’antropologia del País Basc que es dedicava a fer recerca social aplicada i em va agradar molt el fet que, depenent del projecte, la investigació era completament diferent. I això, unit a que a mi no m’agrada estar fent sempre el mateix, em va semblar atractiu. Va ser aleshores que, amb una altra companya de la carrera, vam decidir començar amb l’itinerari formatiu en tècniques d’investigació social –jo vaig anar-me’n al CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) – i desprès ens formàrem en el funcionament d’una empresa, perquè no en teníem ni idea! I en 2011 la creàrem.

Quin és el tipus de projectes que dueu a terme i quins són els vostres clients?

YAIZA. Els projectes són molt diversos. Els clients bàsicament són entitats públiques (ajuntaments, diputacions, conselleries, etc.) i ens demanen estudis de diagnòstic de realitats socials, salut, percepcions, etc. Però també processos participatius i, darrerament, disseny de polítiques públiques. Per exemple, hem participat en el disseny del pla de migració de la ciutat de València, en el pla de joventut, en el de ciutadania, etc.

A la universitat hem fet investigació parcial i integral. Al principi ens contractaven únicament per al treball de camp (transcripcions, captació de grups de discussió, etc.) i hem acabat integrant els equips de recerca com a investigadors. I en el sector privat hem fet estudis de tot tipus, tant per a empreses com per a partits polítics, sindicats o fundacions, així com també formació específica. I projectes, hem fet de tot: estudis de percepcions per a hotels «només adults», sobre pilota valenciana, sobre consum d’esteroides d’ús recreatiu, etc. I és que clar, depén de qui et contracte, l’estudi va sobre una cosa o una altra…

Luis, tu que treballes en un ajuntament, què penses que pot aportar un sociòleg com a professional dins l’equip de psicòlegs, treballadores socials, educadors, etc.?

LUIS. El sociòleg és una figura fonamental dins l’administració. Està bé poder externalitzar aquest treball, però tindre la mirada del sociòleg dins de la mateixa organització et permet poder fer seguiment de l’aplicació de l’estudi. Si, com hem dit adés, la sociologia és una ciència social transformadora, les administracions públiques són el seu habitat idoni perquè és on es dissenyen les polítiques públiques i des d’on es transforma la societat. A la fase de diagnosi i planificació, la nostra participació és fonamental. I a més a més ara que, des d’Europa com en l’àmbit autonòmic, per a cada subvenció o projecte, es demana un diagnòstic, una planificació, un seguiment i una avaluació. Aquesta és també una part important on sociòlegs i sociòlogues hi tenim molta cabuda perquè avaluar és generar indicadors, fer-ne el seguiment, valorar críticament el procés i els resultats, prendre decisions, etc. En aquest sentit pense que els sociòlegs serem cada vegada més rellevants a les administracions. 

Això vol dir que feu molta feina d’intervenció i execució i poca de planificació i avaluació del que es fa?

LUIS. Sí, molt poca. I també hi ha una altra cosa que és una qüestió interna del funcionament d’algunes administracions: la transversalitat de la sociologia aplicada a la transversalitat de les polítiques públiques. És a dir, quan tu fas una política de joventut, per exemple, toques cultura, oci, habitatge, ocupació, etc. I tindre un professional que unifique les actuacions dels diferents departaments, que igual estan desconnectats, és important per a coordinar i per a integrar les diferents dimensions.

YAIZA. Sí, però no únicament a l’administració pública, també a l’empresa privada. El problema és que moltes vegades als sociòlegs no ens coneixen i, damunt, no saben els beneficis que podem aportar a les organitzacions. I si no ens coneixen, no ens contracten, perquè no saben què fem… Sovint he hagut d’explicar per què m’havien de contractar. Per això, és important obrir l’acadèmia a la societat i traslladar la sociologia a l’ensenyament secundari; que als instituts comencen a veure que hi ha una disciplina que és la sociologia, què fa un sociòleg i quines són les eixides professionals.

Durant els estudis de grau es parla dels canvis radicals en la concepció del treball. En lloc d’una rutina i un treball per a tota la vida, us trobeu amb un mercat laboral flexible. Penseu que aquest grau prepara per a fer front a aquesta realitat?

ERIKA. Bé, segons les estadístiques, la taxa d’inserció laboral dels sociòlegs és positiva. Com hem dit abans, els àmbits i sectors professionals on poden treballar les sociòlogues són molt amplis per aquesta formació multidisciplinària que et dona la sociologia. Per tant, pense que el grau sí que prepara per fer front a un mercat laboral canviant. 

Societat de la informació i dades massives (big data), envelliment demogràfic, nous models familiars, canvi climàtic… Quin paper tindrà la sociologia en un futur immediat?

ERIKA. Aquests temes o reptes socials són estudiats per les sociòlogues, juntament amb altres científiques… Investiguem i proposem alternatives o solucions per als reptes actuals que ha d’afrontar la societat.

YAIZA. La sociologia ens ha de donar eines per a cavil·lar, és a dir, tothom va a un ritme frenètic, van incorporant-se noves realitats, canvis, la societat és dinàmica, però cal parar. Parar i pensar, perquè no es pot seguir la inèrcia del moviment sense reflexionar cap a on anem. Ací estem nosaltres, o hauríem d’estar, per parar un moment, baixar del tren, fer-ne una foto i veure cap a on volem anar i si realment anem en aquesta direcció. Parar i pensar, aquest és l’ofici del sociòleg.

ERIKA. I la possibilitat de definir diferents escenaris de futur…

LUIS. Sí, però no ho podem dissenyar en solitari. És important escoltar la gent que està reflexionant i recollir les seues idees. Si hi ha un biòleg que investiga sobre el canvi climàtic, un físic, un llaurador, etc., s’han de recollir els seus discursos i posar aquest coneixement en relació, des de fora, des d’una mirada sociològica.

YAIZA. (riu) De vegades em sent una mica traïdora, de veres. Jo em pregunte: en la meua vida que aporte? Si el que faig és agafar el que altres diuen, ho analitze i ho relacione.

Grau en Sociologia

  • S’imparteix a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València
  • Pertany a la branca de Ciències Socials i Jurídiques.
  • Té 240 crèdits.
  • El pla d’estudis està estructurat en 4 cursos.
  • S’han de cursar 18 crèdits de pràctiques externes.
  • Hi ha 75 places per a primer curs.
  • La nota de tall del curs 2018-2019 en la quota general fou un 7,654.
  • Hi ha la possibilitat de cursar el programa de doble titulació en Sociologia i Ciències Polítiques i de l’Administració Pública, amb un total de 321 crèdits, 40 places per a primer curs i un 11,03 de nota de tall per la quota general.

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 12 12 ?