núm. 23  |  any 2012  

La discapacitat a les aules

Amb cinc segles d’història, la Universitat de València aplega els seus estudiants i personal en tres campus i una extensió universitària a Ontinyent, a més de diversos edificis històrics. La seua magnitud fa que no siga fàcil adequar els espais segons les normatives vigents per a aquelles persones que tenen algun tipus de discapacitat. D’altra banda, la Unitat per a la Integració de Persones amb Discapacitat recull vora un miler de persones censades que requereixen una atenció específica. Tenint en compte aquests paràmetres, hem volgut preguntar a diversos responsables de la Universitat quina és la situació actual del col·lectiu de persones amb discapacitat i quines millores s’haurien de dur a terme per aconseguir la igualtat d’oportunitats i una millor integració.

Clara Martínez, vicerectora de Sostenibilitat i Infraestructures

Que cal canviar en els espais universitaris perquè els estudiants amb discapacitat  pugen viure i moure’s de manera independent pels campus?

De fa 20 anys, la Universitat de València aposta per l’accessibilitat com un mitjà de garantir que totes les persones puguen ser-ne part activa. Així,  s’ha treballat perquè les persones amb discapacitat puguen accedir a tots els espais que conformen la Universitat: campus, facultats, aules, biblioteques.

Aquest Vicerectorat actua a nivell macro, cosa que implica grans intervencions i infraestructures. En aquesta línia, la Universitat ha realitzat una gran inversió al llarg dels anys; podríem dir-ne que una gran part dels edificis són accessibles, si considerem que majoritàriament permeten l’accés a les seues instal·lacions a persones amb mobilitat reduïda. Això ha portat que, des d’un inici, siguem una de les universitats espanyoles amb una major quantitat d’estudiants amb discapacitat. Aquest fet és més significatiu quan parlem del gran nombre d’edificis que tenim que són considerats patrimoni històric, en els quals cal respectar els elements protegits.

La Universitat disposa d’un manual d’accessibilitat propi, en el qual s’indiquen els requisits que han de complir les diferents actuacions en edificis per a ser considerats accessibles.  La revisió de les diferents actuacions es planteja coordinadament entre les unitats tècniques i la unitat de discapacitat.

Des del passat curs, el projecte Campus Sostenible té un programa propi d’accessibilitat com a part de la responsabilitat social universitària. I, com una de les seues accions, hem impulsat la implantació de la Norma UNE 170001:2007 – Sistema de Gestió de l’Accessibilitat Universal. Estem pendents de passar la nostra primera auditoria a la Biblioteca d’Educació «María Moliner» i ja tenim en cartera nous edificis a certificar.

Ma. Vicenta Mestre, vicerectora d’Ordenació Acadèmica i Professorat

Com es compatibilitzen l’exigència formativa en un grau i les adaptacions que es fan als alumnes que tenen una discapacitat?

Les exigències formatives dels nous graus no han de ser necessàriament incompatibles amb la cerca d’adaptacions amb què fer possible l’accessibilitat dels estudis universitaris. A més, en el procés d’elaboració dels plans d’estudi se’n van donar moltes pautes, algunes de les quals estaven precisament adreçades a l’alumnat amb diversitat funcional.

És cert que hem de plantejar-nos si algunes metodologies poden ser especialment conflictives. Així, la major freqüència de treballs en grup pot resultar problemàtica, per exemple, per a persones amb la síndrome d’Asperger, caracteritzades per una menor competència en situacions socials, o la major quantitat de treballs que s’han de lliurar per escrit podrien potencialment incidir negativament en persones amb dificultats que afecten la seua motricitat manual… però no exigeixen mesures diferents a les que han estat utilitzades fins al moment en el desenvolupament de llicenciatures o diplomatures. També els nous graus s’acompanyen d’un ús més assidu de tecnologies de la informació i la comunicació que aporten molts avantatges a tot l’alumnat, però que hem de vigilar perquè també siguen accessibles a persones amb discapacitats sensorials. Tampoc no és, però, un problema nou en el qual abans no haguem treballat.

En qualsevol cas, des de fa quasi vint anys, la nostra universitat dóna suport a través de la Unitat per a la Integració de Persones amb Discapacitat (UPD) tant als estudiants com al professorat que té a les seues aules estudiants amb diversitat funcional. El suport és diferent en funció de cadascun dels estudiants, les seues característiques, i segons l’assignatura, el grau, la facultat… Actualment, hem de pensar en quines competències cal assolir i intentar veure com pot aconseguir-les cada estudiant concret d’acord amb les seues característiques i necessitats. Aquesta tasca, la desenvolupen les tècniques de la UPD en avaluar les necessitats de l’alumnat amb discapacitat i elaborar informes psicoeducatius al professorat que s’assessora sobre el tipus d’adaptació més adequada a cada cas. L’objectiu és que, amb el suport i l’orientació des d’una atenció a la diversitat, tots els estudiants de la nostra universitat aprofiten i desenvolupen de la millor manera les capacitats que tenen.

Antonio Ariño, vicerector de Cultura, Igualtat i Planificació

Què penseu de l’ús del terme «diversitat funcional» per substituir el de «persones amb discapacitat», tal com defensa el Moviment de Vida Independent?

Tant l’experiència personal com l’anàlisi sociològica m’han permès constatar que el llenguatge és un fenomen viu, en canvi constant. Un dels factors d’aquest canvi deriva de les transformacions que generen els moviments socials. En concret, el moviment internacional de les persones que pateixen algun tipus de discapacitat ha realitzat una tasca fonamental per a defensar la dignitat de totes les persones i la seua autonomia personal. En aquest marc, la crítica al llenguatge imperant, carregat de prejudicis i inductor de pràctiques segregadores, ha constituït una tasca fonamental.

Durant els últims quaranta anys, el vocabulari ha canviat perquè les conquestes del moviment han anat mostrant la inadequació dels termes utilitzats –subnormal, minusvàlid, etc.– i la necessitat de trobar un vocabulari més adequat a les realitats emergents i que faça justícia a les expectatives legítimes de les persones.

Diversitat funcional és l’última expressió que s’ha incorporat al nostre lèxic, proposada en aquest cas pel Moviment per a una Vida Independent. El més important és la finalitat que persegueix, sabent que mai no hi haurà una adequació satisfactòria entre les expectatives personals i les paraules que les anomenen. Per això mateix, no s’han de sacralitzar les paraules. Només les persones són sagrades. Diversitat funcional serà útil mentre complirà aquest objectiu: anomenar i destacar el valor i els drets que tenen (o han de tenir) totes les persones.

Isabel Vázquez, vicerectora d’Estudis i Política Lingüística

Quines són les mesures i el protocol que aplica la Universitat de València per a la realització de pràctiques externes d’estudiants amb discapacitat?

No hi ha en l’actualitat, per a la realització de pràctiques d’estudiants amb discapacitat, cap protocol específic. Per a cada cas particular es busca la solució que permeta oferir a l’estudiantat una pràctica ajustada a les seues necessitats, per a la qual cosa els gestors de les pràctiques tenen la col·laboració de la Unitat per a la Integració de Persones amb Discapacitat.

La realització de pràctiques externes s’ha generalitzat en la nostra universitat amb la implantació de les noves titulacions i, a hores d’ara, es treballa per adequar la normativa que les regula. En aquesta, s’hi fa esment explícitament al dret dels estudiants amb discapacitat de realitzar una pràctica en condicions d’acord amb la situació personal que se’n deriva, i també el dret dels tutors acadèmics i de l’entitat col·laboradora a rebre la informació i el suport per tutelar aquests estudiants.

Això no obstant, és important tenir presents altres circumstàncies i possibles restriccions que poden afectar els estudiants amb discapacitat que accedeixen a una pràctica externa. Si bé els estudiants en pràctiques no estan, en cap cas, vinculats laboralment a les institucions en què desenvolupen les pràctiques, un aspecte important d’aquestes és la integració de l’estudiantat en un entorn semblant a aquell que serà el seu medi professional. En aquest sentit, la legislació nacional i autonòmica fa referència a la necessitat que els treballadors tinguen les capacitats i les aptituds que siguen necessàries per a l’exercici de les seues funcions, i fa esment explícit a la necessitat, en les persones amb discapacitat, de compatibilitzar la seua discapacitat amb l’exercici de les tasques i funcions que hi són consubstancials.

Daniel González, delegat del  rector per a Estudiants

L’Estatut de l’estudiant universitari, recentment publicat, recull un conjunt de mesures per la igualtat i la no discriminació dels estudiants amb discapacitat. Quines accions penseu que són prioritàries?

El 31 de desembre de 2010 es va publicar en el BOE l’Estatut de l’estudiant universitari, després de més de dos anys de debat sobre el seu contingut amb les diferents associacions de representació estudiantil a escala estatal i amb altres òrgans universitaris, s’aprovava per a totes les universitats, per a tots els universitaris, una carta de drets i deures que garanteix la igualtat de tracte de qualsevol universitari.

Quan parlem d’igualtat no solament ens referim a estudiants de diferents universitats, parlem també d’igualtat d’oportunitats entre estudiants de la mateixa universitat. Al llarg de l’Estatut es fa un esment especial i continuat a estudiants amb discapacitat, i es promulga la necessitat que s’establisquen els recursos i les adaptacions necessàries perquè cap estudiant o estudianta amb discapacitat patisca cap discriminació.

Qüestions com l’accés a les infraestructures, l’admissió d’estudiants amb discapacitat, l’adaptació de programes de mobilitat internacional, les tutories per a estudiants amb discapacitat, les pràctiques externes adaptades, les proves, la publicació i la revisió de les avaluacions, la participació en òrgans de representació i en associacionisme, la participació en activitats físiques i esportives, els serveis d’atenció especialitzada, els serveis d’allotjament i un llarg etcètera, són entre d’altres les qüestions que aborda de manera especialitzada l’Estatut de l’estudiant universitari en matèria de discapacitat.

En la nostra Universitat treballem contínuament per garantir tots els drets inclosos en l’Estatut, un norma necessària per als estudiants i, en concret, una important eina per a la defensa dels drets dels estudiants amb discapacitat. Disposem dels serveis universitaris necessaris i s’estan duent a terme els treballs pertinents que ens permeten ser, sens dubte, la universitat de tots i totes, sense distinció.