núm. 23  |  any 2012  

En un entorn global en què la mobilitat és un fet com més va més comú, les universitats i els centres d’ensenyament en general posen més èmfasi en l’adquisició de competències lingüístiques en diversos idiomes estrangers. En l’actualitat, però, l’anglès ha esdevingut la llengua franca per excel·lència i és la més utilitzada com a mitjà de comunicació entre grups o persones que no tenen la mateixa llengua materna. La Universitat de València, en un procés de millora, ha incrementat aquests darrers anys la docència en llengua estrangera en diferents titulacions.

Redacció

Adquirir competències en almenys una o dues llengües estrangeres és, ara per ara, una necessitat de l’entorn tant acadèmic, docent, com laboral. Els intercanvis d’estudis a països d’arreu d’Europa mitjançant el programa Erasmus, o amb d’altres països extracomunitaris a través dels programes d’intercanvi internacionals propis de la Universitat de València o les pràctiques en empresa com ara Leonardo, Faro o Argo, són cada dia més utilitzats. De fet, es fa estrany trobar estudiants que no hagen passat alguns mesos a l’estranger al llarg de la seua formació universitària. Per realitzar aquests intercanvis es necessita acreditar un determinat nivell de llengua estrangera que, en la majoria dels casos, és un B2 del MCER (Marc Comú Europeu de Referència), però l’acreditació d’una determinada llengua també és necessària per accedir als grups d’alt rendiment acadèmic (ARA) dels graus, per ingressar en un màster universitari que la requerisca i, evidentment, per ampliar perspectives laborals fora de les nostres fronteres o en empreses que treballen a escala internacional.

L’idioma estranger com a objecte d’estudi

Dins l’oferta de graus de la Universitat de València hi ha, d’una banda, els graus, per als quals l’estudi d’una o més llengües estrangeres esdevé el seu objectiu principal, com és el cas d’Estudis Anglesos, Llengües Modernes i les seues Literatures i Traducció i Mediació Interlingüística. En el cas d’Estudis Anglesos, la llengua principal és l’anglès, mentre que en Llengües Modernes es pot triar com a llengua principal l’alemany, el francès o l’italià. Pel que fa a Traducció i Mediació, l’idioma estranger principal pot ser l’alemany, l’anglès o el francès. A més, en tots els graus filològics es pot cursar un Minor en una segona llengua –aquest programa consisteix en un bloc de 30 crèdits d’assignatures optatives en una segona llengua de la qual s’han cursat prèviament 12 crèdits de formació bàsica. Els minors fan servir l’alemany, l’anglès, l’àrab, el castellà, el català, el francès, l’italià, el portuguès, les llengües clàssiques o les llengües de l’Àsia Oriental. També es pot estudiar una segona llengua a triar entre alemany, anglès, àrab, basc, francès, italià, portuguès, rus o xinès.

En un altre grup hi hauria els dos graus en Mestre/a, el d’Educació Infantil i el d’Educació Primària.

Estudiar en anglès part d’un grau: els grups ARA

Hi ha graus en què l’alumnat pot cursar una part dels estudis en anglès. En aquest cas cal diferenciar entre els graus que fan ús de l’anglès mitjançant els grups d’alt rendiment acadèmic (ARA) i els que ho fan sense tenir un grup ARA en funcionament.

La sol·licitud per formar part d’un grup ARA es fa desprès d’obtenir plaça per preinscripció en el grau corresponent. La selecció té en compte l’expedient acadèmic dels sol·licitants i el coneixement acreditat de llengües d’interès científic, entre les quals ha d’haver-hi l’anglès, amb un nivell equivalent al B2 del MCER. A canvi, s’ofereix almenys un 50% de la docència en anglès. A la Universitat de València hi ha grups ARA en el graus en Administració i Direcció d’Empreses (aquest grup és transversal amb els graus en Economia, en Finances i Comptabilitat i en Turisme), Dret, Farmàcia, Medicina, Psicologia i International Business. En el curs 2011-2012 un total de 798 places han estat ocupades en aquests grups, dels quals els de Medicina i International Business són els més nombrosos amb 149 i 145 alumnes, respectivament.

D’altra banda, hi ha els graus en què es pot cursar una part dels estudis en anglès tot i que no tenen grup ARA; es tracta de les titulacions en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, International Business i Turisme. En el cas de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport s’han activat aquest curs 60 crèdits en anglès repartits en 10 assignatures al llarg dels tres primers cursos del grau i que podrien ampliar-se en un futur; enguany, 201 estudiants han fet ús d’aquesta oferta. En Turisme i en International Business sumen 356 i 133 el nombre d’alumnes matriculats en assignatures que s’imparteixen en anglès. A més, l’estudiantat d’International Business ha de fer una estada obligatòria d’un curs en una universitat estrangera. Si l’estada s’allarga fins a tres o quatre quadrimestres, es pot obtenir una doble titulació: la de la Universitat de València i la de la universitat en què s’ha fet l’estada.

Finalment, hi ha els que mantenen dins la seua oferta acadèmica, en forma d’assignatura, alguns crèdits que es coneixen com anglès per a fins específics. És el cas d’Infermeria (Anglès aplicat a les ciències de la salut), Fisioteràpia (Anglès tècnic) o Podologia (Anglès), entre altres. Les enginyeries també aconsellen assolir un bon nivell d’anglès durant el grau, ja que en totes les assignatures es treballa en material de suport amb llengua anglesa, a banda que l’assoliment d’unes competències adequades en anglès facilita la incorporació a empreses i grups de treball internacionals.

Acreditacions oficials i equivalències amb el MCER

El Vicerectorat d’Estudis i Política Lingüística de la Universitat de València va impulsar, amb la finalitat de regular el procediment d’acreditació d’idiomes, un Reglament de reconeixement de competències en llengües estrangeres (Consell de Govern de 25 d’octubre de 2011), en el qual es recullen diferents procediments d’acreditació i la relació entre els nivells de llengua previstos en el MCER i els certificats oficials expedits per diferents centres i instituts, com ara les escoles oficials d’idiomes, l’Alliance Française, el Dante Aligheri, l’Instituto Cervantes, etc.

D’altra banda, el nivell de llengua que reconeixia la Universitat als estudiants que havien superat un batxiller bilingüe era el B1, sempre que aquests no tingueren una acreditació que ho modificara. Per això, des de l’esmentat Vicerectorat es va demanar als centres bilingües valencians que indicaren si tenien convenis amb algun dels centres o instituts reconeguts per la Universitat que garantiren l’assoliment, als seus estudiants, d’un nivell superior al B1. Els centres que ho comuniquen, agiliten l’acreditació dels seus alumnes en cas que aquests vulguen formar part, per exemple, d’un grup ARA. En aquells casos que no es dispose de l’acreditació corresponent, la Universitat facilita exàmens de nivell al Centre d’Idiomes de la UV o a les facultat de Filologia, Traducció i Interpretació i de Magisteri.

Amb data de febrer de 2012 els centres bilingües que han acreditat oficialment el nivell de llengua dels seus estudiants són: