0

núm. 23  |  any 2012  

Print Friendly, PDF & Email

La discapacitat a les aules

Esperanza Rocabert. Professora del Departament de Psicologia Educativa i de l’Educació. Universitat de València

Darrerament, al nostre país, s’ha produït un gran avanç en la formació de les persones amb alguna mena de discapacitat. L’accés, en nombre com més va més gran, d’aquest tipus d’estudiants universitaris a les nostres aules és un signe d’integració, fruit de la important feina feta pels diferents professionals de l’educació. El fet d’aconseguir que una persona amb discapacitat pense seriosament a exercir una professió és resultat de la intervenció amb caires d’inclusió que la societat espanyola en conjunt ha anat imposant. L’accés a la universitat permet adquirir una formació en competències professionals que facilita la possibilitat d’assolir altes aspiracions laborals. El repte en aquests moments rau no solament a assolir la formació, sinó a possibilitar, amb els suports necessaris, la plena inserció laboral en igualtat de condicions.

En temps de crisi com els que vivim, es fa més imprescindible que mai procurar que les desigualtats no s’incrementen en un col·lectiu de població com aquest. La universitat, si vol adquirir el segell de servei públic d’excel·lència, ha de preveure quines barreres o obstacles condicionen la inserció de l’alumnat amb alguna discapacitat i anticipar-s’hi per eliminar o, si més no, minorar les dificultats que aquest tipus d’egressats solen tenir en el seu trànsit a la vida laboral. Què pot fer, però, una institució com la universitat per assolir-ho? Són diversos els fronts que cal tenir en compte. Si observem el diagrama dels factors que afecten a l’hora d’obtenir una feina, comprovem com la majoria són comuns a qualsevol persona, encara que ineludiblement cal considerar la influència que la discapacitat pot tenir sobre l’exercici professional. Si l’assessorament vocacional al llarg de l’ensenyament secundari s’ha fet adequadament, molts dels factors de tipus intrínsec hauran estat ja considerats. En aquest sentit, els diferents serveis que posseeix la Universitat de València: Unitat per a la Integració de Persones amb Discapacitat (UPD), Observatori d’Inserció Professional i Assessorament Laboral (OPAL), Servei d’Informació i Dinamització (SeDi), etc., s’haurien de centrar especialment en els factors extrínsecs i institucionals.

Es fa necessària una planificació de la inserció laboral d’aquests universitaris al més aviat possible. Els experts indiquen que una bona inserció comença amb la tria d’un pràcticum adequat. Així, recomanen un assessorament en aquesta tria que ajude a escollir una formació pràctica coherent en empreses, serveis o altres organismes. Això implica treballar no solament el camp dels interessos professionals de l’estudiantat, sinó també una anàlisi detallada de quines són les seues potencialitats i limitacions, incloses les que aporta la seua discapacitat, per poder escollir amb maduresa el pràcticum i l’especialització professional més d’acord amb les seues característiques. Els serveis d’assessorament haurien de treballar paral·lelament amb les empreses en la difusió del que comporta cada tipus de discapacitat i les possibles adaptacions que es requereixen en el lloc de treball perquè els estudiants puguen posar en marxa les seues competències professionals en aquest període de formació més pràctica. Escollir un bon pràcticum suposa assolir un doble objectiu: desenvolupar competències professionals en un àmbit laboral de preferència i difondre en el món laboral els beneficis que comporta la contractació i les possibilitats que aporten aquest tipus d’estudiants, i no solament les seues limitacions.

En aquest sentit, ens sembla una bona iniciativa la signatura de convenis amb l’objectiu d’assolir la inserció professional de les persones amb discapacitat en diferents sectors, a través de pràctiques formatives que faciliten posteriorment la seua incorporació al món laboral, com la que va realitzar la Fundación Antena 3 i la Universitat Politècnica de Catalunya en l’àmbit audiovisual. Atesa la importància de la formació especialitzada, s’han de destacar les estratègies que la Fundación ONCE i FSC Inserta, entitat per a la formació i l’ocupació de la Fundación ONCE, duen a terme en facilitar l’accés a formació de postgrau d’universitaris amb discapacitat, formació que requereix una inversió econòmica no sempre a l’abast de tothom. Així, s’hi destinen els recursos necessaris, dipositant la confiança en escoles i centres de reconegut prestigi que, a més de respondre a les expectatives acadèmiques, col·laboren a facilitar pràctiques i a la recerca d’ocupació.

D’altra banda, intervencions específiques d’assessorament professional, dirigides a la millora de l’ocupabilitat d’estudiants amb algun tipus de discapacitat, com la que du a terme la Universitat de Valencia en impulsar la signatura d’un conveni amb la Fundación ADECCO i Bancaixa, és un exemple clar de per on poden anar les línies de millora de la inserció laboral. El resultat és la posada en marxa d’un Servei d’Orientació i Intermediació Laboral per a Universitaris amb Discapacitat (SOILD), servei realitzat en col·laboració amb la Unitat per a la Integració de Persones amb Discapacitat (UPD) de la Universitat. Entre les tasques que ofereix aquest servei als usuaris hi ha les següents: entrevistes personals adequades a cada tipus de discapacitat, orientació laboral, entrevista de selecció per competències, avaluació, gestió d’ofertes, visites a empreses susceptibles de contractació, anàlisis de llocs de treball, elaboració d’informes individuals i seguiment per garantir l’adequació entre el lloc de treball i la persona que el deté. Aquest servei, present des del 2009, ha facilitat a joves egressats amb discapacitat, tant entrevistes de feina i la seua posterior inserció laboral, com l’accés a beques de formació per millorar les seues competències.

Són d’interès especial les actuacions encaminades a preparar i facilitar projectes empresarials i autoocupació promogudes per persones amb discapacitat, com la que ha impulsat l’acord entre MicroBank i l’ONCE, que finança amb microcrèdits de fins a 25.000 euros aquesta mena de projectes.

En definitiva, la universitat, a més de preparar en competències que milloren l’ocupabilitat, ha de garantir la igualtat d’oportunitats, adoptant, quan s’escaiga, mesures de discriminació positiva per aconseguir la inclusió d’aquestes persones en el món laboral, i fent conèixer a la societat quina és la veritable realitat d’aquests estudiants.

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 9 6 ?