0

núm. 22  |  any 2012  

Print Friendly, PDF & Email

«No totes les universitats ofereixen tanta varietat lingüística»

Coordinació: M. R. Brox | Fotogafies: Miguel Lorenzo
Rosa Moya, orientadora del Col·legi Julio Verne de Torrent | Nuria Baviera, estudianta de segon de batxillerat del Col·legi Julio Verne de Torrent | Clara Carmona, estudianta de segon de batxillerat del Col·legi Julio Verne de Torrent | Carlos Hernández, president de la comissió acadèmica del títol del grau en Traducció i Mediació Interlingüística a la Universitat de València

ROSA MOYA. La carrera, en transformar-se en grau, ha canviat també de denominació?

CARLOS HERNÁNDEZ. Ho vam plantejar com una aposta clara per introduir un perfil diferenciador del títol. Fins ara les llicenciatures tenien un nom fixat pel Ministeri, però amb la reforma dels estudis es va deixar obert. A l’hora de triar la nova denominació teníem alguns referents italians i, a més, «traducció i mediació interlingüística» tracta de reflectir que el traductor o traductora, a banda de traduir tota mena de textos, fa d’intermediari i mediador entre les persones. Aquest component relacional és el que hem volgut deixar palès, incloent-hi la interpretació, que com a tècnica específica està present en dues assignatures de quart.

NURIA BAVIERA. Quines aptituds i actituds han de posseir els estudiants que vulguen cursar aquest grau?

CARLOS. Abans, la llicenciatura era de segon cicle i els estudiants havien de tenir una sèrie de coneixements de llengua previs. Ara no és així; els alumnes hi accedeixen amb una nota realment alta, però no hi ha un examen previ de coneixements d’idioma. Llavors, cal que els estudiants tinguen una certa destresa en l’aprenentatge de llengües i també, un cert nivell en la primera llengua de destinació que trien, llengua B −que pot ser l’alemany, l’anglès o el francès−. Pel que fa a les actituds, és bo tenir una ment oberta.

ROSA. A la Universitat de València, aquesta carrera ha passat de dos cursos (era un segon cicle) a quatre.

CARLOS. Evidentment, en augmentar les hores lectives i de treball, la carrera ha guanyat en continguts. En primer curs s’adquireix una formació general i després es van desenvolupant els components pràctics, a més del treball de fi de grau.

ROSA. Quines diferències hi ha entre aquest grau i altres d’aquesta facultat, com ara el de Llengües Modernes i les seues Literatures?

CARLOS. La formació en llengües també es pot adquirir en els títols d’Estudis Anglesos o de Llengües Modernes i les seues Literatures. Però aquest títol té, òbviament, uns components específics de traducció, d’interpretació i de matèries auxiliars complementàries.

CLARA CARMONA. Cal cursar les dues llengües oficials d’ací? Quina presència tenen en el pla d’estudis?

CARLOS. Les dues llengües oficials són l’espanyol i el català (llengües A). El pla d’estudis inclou dues assignatures obligatòries d’espanyol i dues de català, un total de 12 crèdits per llengua. I després, al llarg del grau, l’estudiant escull realitzar les traduccions de les llengües B (primera llengua estrangera triada) i C (segona llengua estrangera triada) a qualsevol de les llengües A. Per descomptat, la nostra realitat bilingüe queda reflectida en el pla d’estudis.

CLARA. Per exemple, si es vol estudiar traducció en anglès com a llengua B, quin nivell es recomana per seguir el primer curs sense dificultat?

CARLOS. Cal tenir present que durant el primer curs, l’estudiant ha d’assolir un nivell B1 del marc de referència europeu (MCER) en anglès i en francès, i en alemany aquest nivell s’ha d’aconseguir en segon curs. Ens referim ací a les llengües B de la titulació. Les A són l’espanyol i el català. I les llengües C poden ser l’alemany, l’anglès, el francès o l’italià, però d’aquestes només se’n demana un coneixement mitjà. Cada persona ha de triar una llengua B i una llengua C entre totes les que es proposen com a llengües de treball. A banda, hi ha un grup de llengües D que es poden emprar en assignatures optatives, però que no funcionen com a llengües de treball obligatòries (l’àrab, el portuguès, el rus i el xinès).

NURIA. Hi ha possibilitat de fer estades Erasmus?

CARLOS. Sí, i també de fer estades en altres destinacions, perquè el nostre objectiu és obrir l’espai de les relacions internacionals al màxim.

ROSA. En finalitzar el grau, s’ofereix algun màster d’especialització?

CARLOS. El grau dóna una capacitació professional. Ara bé, si diem que formem especialistes enganyem la gent, perquè és un grau d’orientació professionalitzadora en el camp de la traducció, i per especialitzar-se cal fer un màster. La Universitat de València en té un en Traducció Creativa i Humanística, que inclou components de traducció audiovisual. Juntament amb la Universitat d’Alacant i la Jaume I de Castelló, s’elaborà un mena de mapa de titulacions de postgrau perquè no hi haguera duplicitats en el sistema públic universitari valencià. Per això, nosaltres oferim aquest, Alacant imparteix un de Traducció Jurídica i la Jaume I un de Traducció Aplicada a la Biomedicina. En totes les carreres, però especialment en aquest grau, és recomanable que els estudiants s’especialitzen. Per exemple, hi ha un màster molt interessant en Interpretació de Conferències a la Universitat de La Laguna, que forma alguns dels traductors que després treballen a la Comunitat Europea.

CLARA. Quines són les característiques de les pràctiques en Traducció?

CARLOS. A diferència d’altres graus, les pràctiques no són obligatòries, encara que recomanem que es cursen. Es realitzen en quart curs en forma d’assignatura quadrimestral i serveixen per a posar en contacte els estudiants amb empreses de l’entorn. Funcionen molt bé.

ROSA. Quins punts forts té la titulació?

CARLOS. A banda dels coneixements específics, insistim molt en coneixements auxiliars, com ara la informàtica, les tecnologies aplicades a la traducció o la documentació. També atenem els àmbits professionals més sol·licitats i abordem el tema de les traduccions especialitzades per sectors empresarials, tecnològics i, fins i tot, l’emergent indústria del videojoc. I una altra de les particularitats de la titulació és la gran varietat de llengües D que oferim. No totes les universitats ofereixen tanta varietat lingüística: àrab, portuguès, rus i xinès.

ROSA. Supose que la persona que tradueix ha de tenir una certa ètica.

CARLOS. Sí, també ho incorporem en el pla d’estudis. Hi ha una assignatura de formació bàsica anomenada Ètica i pensament crític, i les qüestions de deontologia professional es tracten en altres assignatures, com per exemple en Traductologia, on les qüestions ètiques es treballen de manera transversal, perquè és una competència general que desenvolupa el títol.

«El traductor o traductora, a banda de traduir tota mena de textos, fa d’intermediari i mediador entre les persones. Aquest component relacional és el que hem volgut deixar palès, incloent-hi la interpretació»

«També atenem els àmbits professionals més sol·licitats i abordem el tema de les traduccions especialitzades per sectors empresarials, tecnològics i, fins i tot, l’emergent indústria del videojoc»

Multilingüisme, tècnica  i capacitat comunicativa

En el context social, cultural i econòmic del món actual, el coneixement especialitzat de llengües estrangeres i el desenvolupament de les competències associades a la traducció té una gran importància. Aquest grau ofereix una formació tècnica i humanística que permet donar resposta a aquestes necessitats comunicatives, no només pel que fa al treball sobre textos concrets, sinó sobretot en relació amb la capacitat de comprendre l’intercanvi cultural i fer-hi de mediador. L’objectiu fonamental del títol és formar traductors i intèrprets generalistes d’enllaç o per a contextos acadèmics i professionals, capaços de trobar, processar, avaluar, transformar i transmetre la informació lingüística i gràfica per resoldre els problemes de comunicació originats per les llengües en terceres parts, i de fer-ho en les maneres i amb els mitjans tècnics pertinents, garantint la màxima qualitat.

Grau en Traducció i Mediació Interlingüística

Els graduats i graduades en Traducció i Mediació Interlingüística poden desplegar la seua activitat en àmbits públics i privats, des del món editorial fins a la investigació, la docència o la indústria audiovisual. Per tant, el perfil és el d’una persona que tinga interès per les qüestions relacionades amb l’aprenentatge d’idiomes, la traducció i la interpretació, com també sensibilitat envers les activitats de mediació entre diferents llengües i cultures.

CENTRE: Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació

CAMPUS: Blasco Ibáñez

WEB: www.uv.es/filologia

TEL: 963 864 254

CRÈDITS: 240

CURSOS: 4

PLACES PER A PRIMER: Alemany: 25 | Anglès: 50 | Francès: 25

NOTA DE TALL: Alemany: 8,620 | Anglès: 11,430 | Francès: 10,068

MATÈRIES DE FORMACIÓ BÀSICA: 60 crèdits de la branca pròpia

MATÈRIES OBLIGATÒRIES: 138 crèdits

MATÈRIES OPTATIVES: 30 crèdits

TREBALL DE FI DE GRAU: 12 crèdits

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 14 9 ?