0

núm. 24  |  any 2012  

Print Friendly, PDF & Email

 Llegir per triar

Òscar Barberà, coordinador del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública, recomana llegir El príncep, de Nicolau Maquiavel. Edicions 62, Barcelona, 2009, 224 p.

Maquiavel no és un desconegut per al lector d’aquestes línies. El seu nom va sovint associat amb un ús immoral i cínic de la política. I aquesta és la impressió que pot fer una lectura superficial de la seua obra més coneguda, El príncep (1513). Però el lector s’enganyarà si es queda amb aquesta visió de l’obra. Maquiavel és en l’estudi de la política l’equivalent del que Galileu Galilei va ser per a l’astronomia. Un dels seus principals descobriments fou revelar que la política, com l’astronomia o la física, està regida per uns principis que (ens agrade o no) poc tenen a veure amb la moral o la religió. Quins són aquests principis i com funcionen? Aquestes i altres qüestions són les que, des de llavors, la ciència política ha tractat d’establir: com s’aconsegueix i es manté el poder?, perquè els individus accepten (o es revelen contra) les decisions polítiques?

Maquiavel també és rellevant per una altra raó. Fou un dels primers intel·lectuals a entendre que el marc de referència de la política seria l’estat modern. Aquells interessats en la política internacional o en les relacions internacionals (una de les subdisciplines de la ciència política) saben que la història li ha donat la raó durant més de cinc segles. Però, serà així en el futur? Serà la Unió Europea i altres projectes com aquest el nou marc de referència de la política dels propers segles? Ens calen nous Maquiavel que ens guien en aquest procés… i nous prínceps que els escolten.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 15 11 ?