0

núm. 24  |  any 2012  

Print Friendly, PDF & Email

Llegir per triar

Antonio Martínez Sabater, professor de la Facultat d’Infermeria i Podologia, recomana llegir Notas sobre enfermería. Qué es y qué no es, de Florence Nightingale. Editorial Masson, Barcelona, 1991, 139 p.

Elegir un llibre o obra que simbolitze una disciplina no és una tasca senzilla, més encara en el cas de la infermeria per les característiques d’aquesta professió. No obstant això, considere que aquest honor ha de correspondre a Notas de Enfermería. Qué es y qué no es, tant per l’obra en si com per la importància de la figura de l’autora: Florence Nightingale.

Nightingale és considerada la precursora de la infermeria moderna i el seu treball va representar el punt de partida dels canvis que s’han desenvolupat en la nostra disciplina en els darrers segles fins a assolir la plena professionalització. En el text, aquesta dona victoriana de classe acomodada reflexiona sobre l’experiència en l’aplicació de cures al llarg de la seua vida professional, i dóna una perspectiva global de les persones alhora que valora la importància que té l’entorn en la seua salut.

Si reflexionem sobre què és la infermeria com a disciplina, es pot considerar com un procés de professionalització de les cures; cures que tradicionalment han correspost a les dones en l’entorn familiar. Aquesta perspectiva de treball reproductiu, immers en un entorn de perspectiva de gènere, ha comportat tradicionalment una visió secundària del nostre paper enfront d’altres professions. Tanmateix, Nightingale ja indicava que el terme infermeria es limitava a l’administració de medicaments i cataplasmes, encara que hauria de significar l’ús apropiat dels elements de l’entorn (aire, llum, neteja, etc.), amb una perspectiva que al segle posterior assumirà l’Organització Mundial de la Salut en la seua definició de salut.

Amb el pas dels anys, la infermeria s’ha desenvolupat com una professió, i ha aconseguit gairebé eradicar la visió exclusiva d’ajudant del/la metge o d’altre professional de rang superior. És veritat que la pràctica assistencial encara avui és important, però dins una relació entre iguals en el si d’un equip multidisciplinari que treballa conjuntament amb la finalitat de millorar la salut, no solament de l’individu, sinó de la família i la comunitat. Aquest treball no es realitza únicament en l’atenció terapèutica exclusiva, sinó que és fonamental l’atenció preventiva, la promoció de la salut i la rehabilitació a la comunitat.

Tot i amb això, no és la funció assistencial l’única que desenvolupen els professionals de la infermeria, sinó que són fonamentals la funció docent i la investigadora. I és per les seues característiques professionals que és clau la formació superior universitària.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 2 8 ?