0

núm. 24  |  any 2012  

Print Friendly, PDF & Email

Llegir per triar

Evelio Miñano, coordinador del grau en Llengües Modernes i les seues Literatures, recomana llegir L’Écriture ou la vie, de Jorge Semprún. Editions Gallimard, París, 1994, 318 p.

L’Écriture ou la vie* és una obra clau de Jorge Semprún (1923-2011), escriptor d’origen espanyol i, tret d’algunes excepcions, d’expressió francesa. A primera vista, es tracta d’un llibre de memòries l’eix central del qual és el període en què l’autor, capturat pels nazis quan formava part de la Resistència, va estar internat al camp de concentració de Buchenwald. Tanmateix, abraça altres vivències, ja que es va escriure anys més tard, després d’un llarg intent per a oblidar, per a sobreviure, l’amarga experiència viscuda.

L’écriture ou la vie és més que un llibre de memòries i la seua lectura s’enriqueix des de l’àmplia perspectiva de les humanitats. Recordant les atrocitats del camp de concentració, Semprún reflexiona sobre uns dels episodis més foscos de la història europea del segle XX; plantejant com es va poder engendrar aquest mal absolut ens porta al terreny del pensament, cosa explicable ja que l’autor era estudiant de filosofia quan va ser internat a Buchenwald. L’obra té, a més a més, característiques que posen de manifest que els coneixements lingüístics i literaris de diversos àmbits enriqueixen la lectura. Els meandres de la memòria, les incertes zones de transició entre memòria i ficció o les freqüents citacions de poetes, tots ells lligats a vivències de l’autor, conviden a una aproximació des de la teoria literària i la literatura comparada. El fet que Semprún optara per una expressió literària en francès però no per una pàtria francesa, suscita qüestions sobre les relacions entre llengua i identitat. També crida l’atenció la presència d’altres llengües, fruit del caràcter poliglota de l’escriptor. Així, hi són freqüents les citacions originals i comentades d’autors de llengua alemanya (Heinrich Heine, Bertolt Brecht), espanyola (César Vallejo, Rafael Alberti), anglesa (John Keats, Samuel T. Coleridge) i italiana. Ací cal destacar Primo Levi, que va viure una experiència semblant a la de Semprún.

Finalment, aquest univers de ficció té una clara dimensió traductològica, ja que l’autor utilitza diverses estratègies perquè s’entenga el que s’escriu en altres llengües, incloent-hi algun senyal de complicitat amb el lector poliglota. Qui senta interès per aquesta obra trobarà en el grau en Llengües Modernes i les seues Literatures, articulat sobre l’estudi de dues llengües i les seues literatures i una base filològica i humanística, la possibilitat de formar-se en àmbits que li permetran explorar-la en totes les seues direccions. Reaccionar positivament a aquest llibre és senyal que es connecta amb l’interès d’aquest grau per promoure, per mitjà de l’estudi de llengües i literatures, una actitud compromesa, crítica i tolerant.

*N’hi ha una edició en castellà publicada per Tusquets Editors, Barcelona, 1995.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 7 14 ?