0

núm. 24  |  any 2012  

Print Friendly, PDF & Email

Llegir per triar

Inmaculada Chiva, coordinadora del grau en Pedagogia, recomana llegir Pedagogía del oprimido, de Paulo Freire. Editorial Siglo XXI, Madrid, 2007, 232 p.; Pedagogia sense complexos, de Xavier Besalú. Edicions del Crec, Xàtiva, 2010, 240 p., i La pedagogía contra Frankenstein y otros textos frente al desaliento educativo, de M. A. Santos Guerra. Editorial Graó, Barcelona, 2008, 192 p.

Explicar què és la pedagogia en unes poques línies resulta inabordable a causa de les característiques del fenomen que ateny, l’educació. Característiques com ara la seua universalitat, la seua diversitat, la seua necessitat al llarg de tota la vida… No obstant això, ens hi acostem des de tres idees fruit de tres llibres rellevants dins de l’àmbit de la ciència que ens ocupa; obres que miren d’aportar una visió optimista, integradora, activadora, com a motor de canvi en aquesta societat en crisi que ens ha tocat de viure i des d’una visió del/de la pedagog/a com a dinamitzador/a de la cultura i revolucionari/ària de la societat…

La pedagogia com a eina per aconseguir un ideal: «La pedagogia de l’oprimit, com a pedagogia humanista i alliberadora, té, doncs, dos moments distints, tot i que interrelacionats. El primer, en el qual els oprimits van desvelant el món de l’opressió i es van comprometent, en la praxi, amb la seua transformació i, el segon, en què una vegada transformada la realitat opressora, aquesta pedagogia deixa de ser de l’oprimit i passa a ser la pedagogia dels homes en procés de permanent alliberament.» (P. Freire)

La realitat de la pedagogia: «La pedagogia té la pretensió de ser aquesta mirada experta, matisada i rigorosa, sobre el món de l’educació. I, curiosament, sovint no és més que la convidada de pedra (això si ho ha estat de convidada) en els nombrosos debats públics que analitzant, qüestionen, proposen, resolen, pontifiquen, critiquen… els problemes de l’educació del país. Tothom s’hi veu amb cor de descriure’n els símptomes i de diagnosticar-ne les patologies; tothom es veu capaç d’oferir solucions i estratègies per redreçar la situació. I no: les solucions simples i fàcils a problemes complexos massa sovint han esdevingut pèssims i efímers pegats.» (X. Besalú)

La finalitat de la pedagogia: «No hi ha manera de millorar sense autocrítica, sense una anàlisi rigorosa del que es pensa, sense una permanent actitud interrogativa envers el que un mateix fa. Si no posem en qüestió les nostres concepcions, les nostres actituds i els nostres comportaments, estem condemnats a repetir els errors indefinidament.(…) la forma d’avaluar l’aprenentatge és clara i rigorosa?, el clima creat és bo?, la coordinació dels docents és acceptable?, els materials didàctics són atractius? Qui no es fa preguntes, és impossible que busque respostes. Qui no busca respostes, està paralitzat intel·lectualment i moralment.» (M. A. Santos Guerra)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 7 6 ?