núm. 22  |  any 2012  

REPTES I OPORTUNITATS

Carola Carrizo i Núria Martínez

El curs 2011-2012 la comunitat universitària estrena una normativa que reconeix els drets i deures de l’alumnat en les distintes etapes de la seua formació, fins i tot, abans del seu ingrés en la universitat. Conèixer-la és una responsabilitat perquè proporciona les eines necessàries per a traure el màxim partit de l’experiència de ser estudiant.

Encara que semble una iniciativa recent, l’Estatut de l’estudiant universitari és el fruit d’un debat que es remunta a l’any 2006, i que ha tingut lloc als fòrums de representants d’estudiants com una forma de concretar les necessitats específiques d’aquest sector.

En el recorregut fins a arribar al document final, l’Estatut de l’estudiant universitari ha passat per diferents etapes fins que el 2009 el Ministeri d’Educació recull formalment les demandes estudiantils en un esborrany. Aquest es converteix en el punt de partida perquè les associacions més representatives puguen treballar i suggerir canvis sobre la proposta inicial. Finalment, en l’elaboració de l’Estatut de l’estudiant universitari han participat diverses organitzacions com la Coordinadora de Representants d’Estudiants d’Universitats Públiques (CREUP), la Federació d’Associacions d’Estudiants Progressistes d’Espanya Giner de los Ríos (FAEST), la Confederació Estatal d’Associacions d’Estudiants (CANAE), el Sindicat d’Estudiants (SE), el Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), la Conferència de Defensors Universitaris, la Xarxa Universitària d’Assumptes Estudiantils (RUNAE) i entitats representatives d’estudiants amb discapacitat, entre altres, amb l’objectiu d’elaborar un document de consens.

L’Estatut de l’estudiant universitari és una norma que recull els drets i deures dels estudiants de les universitats públiques i privades d’Espanya en qualsevol dels cicles formatius que ofereixen aquests centres. La seua importància rau en el fet que és la primera vegada que s’han definit els drets i les obligacions dels estudiants universitaris mitjançant una normativa estatal. Per tant, es converteix en una norma única per a tots els estudiants, que és la primera de la seua categoria a l’espai europeu.

Així, el text consolida un conjunt d’iniciatives que moltes universitats han anat recollint al llarg dels anys. En el cas de la Universitat de València, des del 19 d’octubre de 1993 hi havia la Carta de drets i deures dels estudiants que reconeix part del contingut de l’Estatut. Com assenyala el delegat del rector per a estudiants de la Universitat de València, Daniel González: «Per a nosaltres no és cap novetat perquè la Universitat no ha de fer molts deures per a posar-se al dia, ja que estàvem adequant-nos a tot allò que ha eixit en l’Estatut».

Una normativa com aquesta és de gran rellevància si considerem que el 90% de la comunitat universitària espanyola està constituïda pels estudiants. L’Estatut es fa ressò d’aquesta presència i emfasitza la participació dels estudiants, que són considerats com un subjecte actiu que ha de complir un paper en la seua formació més enllà de l’acadèmic. Aquest aspecte és una constant en tot el document i assoleix la màxima expressió en una de les novetats del text: la creació del Consell de l’Estudiant Universitari. Es tracta d’un òrgan suprem de deliberació, consulta i representació en el Ministeri d’Educació. Està pensat perquè la comunicació entre l’alumnat i les autoritats siga més directa, fluida i senzilla en aspectes de gran interès com ara la participació en el disseny dels programes de beques i ajudes. Són assumptes que repercuteixen en els estudiants i que requereixen la seua implicació des del primer moment de l’ingrés en la universitat.

A més també té en compte els futurs estudiants ja que garanteix que es promoguen programes d’informació i orientació especialment dedicats a l’alumnat de nou ingrés perquè s’afavorisca la transició activa a la universitat. Seguint aquesta línia, la Universitat de València ha reorganitzat els seus serveis als estudiants: «hem creat un únic servei que garanteix la visualització per als estudiants d’on està l’oferta que tenen i on els donaran informació», diu Daniel González.

Un altre dels projectes que ha ampliat la Universitat a partir de les idees essencials de l’Estatut és la figura de l’estudiant mentor. Aquesta iniciativa està especialment pensada per facilitar el primer acostament de l’estudiantat a la vida universitària. Un estudiant de curs superior fa de mentor dels estudiants de primer ingrés i es converteix en un mediador entre la institució i el nou alumne en la seua experiència universitària. La iniciativa busca la proximitat, la confiança i la identificació que es pot establir entre ells. Segons Daniel González, «serveix tant a l’estudiant que aconsegueix autonomia, com la institució per a resoldre problemes com ara l’abandonament dels estudis». Aquest programa reconeix que tant els universitaris com els preuniversitaris són una part fonamental i activa de la vida universitària.

Sabies que l’Estatut…