núm. 30  |  any 2015  

«Les TIC han arribat per a quedar-se»

Dissenyar una plataforma digital a partir d’un llibre o reptar els alumnes a una lectura en 24 hores són algunes de les nou propostes que suggereix Com triomfar amb les TIC a la promoció lectora, publicat per Andana Editorial. Com ens explica Maite Monar, professora de secundària, especialista en promoció lectora i coordinadora del volum, en plena digitalització de la societat, les TIC són un instrument poderós per involucrar els alumnes en la lectura i superar les cotilles i els badalls de les classes magistrals. I, també, per fer front a les preocupants estadístiques sobre els hàbits lectors que afecten el nostre país.

Manel Marí | Fotografia: Miguel Lorenzo

Per què ha de preocupar-se el professorat per la promoció lectora?

L’educació, evidentment, implica una educació literària canònica, amb uns currículums establits i amb unes pautes a seguir, però implica alguna cosa més, com fer gaudir els alumnes de la lectura, que és el que entenem per promoció lectora. Moltes vegades no hi ha prou amb analitzar textos sota la guia dels professors, perquè els alumnes no els entenen i no arriben a enriquir-se amb ells. En canvi, la promoció lectora pretén que els alumnes llegisquen literatura, o una guia de viatges, o un àlbum il·lustrat, però que els agrade. No fer odiar la lectura. A banda, recordem que els estudiants que llegeixen tenen un rendiment escolar i un nivell de cultura més alts.

Com vegeu el panorama de la lectura a dia d’avui?

La lectura ha passat de ser un dels principals hobbies entre els estudiants a ser un rotllo, perquè demana un esforç que el cinema, o les sèries de televisió o el Whatsapp no necessiten. En aquest sentit, és oportuna la promoció lectora perquè els alumnes, molt sovint, no han descobert encara que els agrada la lectura. Als xiquets els agrada que els conten contes, que els canten… Però després, a l’adolescència, tot això s’arracona. Ara, gràcies a la tecnologia, hi poden tornar, perquè és un altre tema que tenen per a compartir.

I amb una educació tradicional no és prou?

A veure, està molt bé que hi haja una lectura obligatòria d’un Tirant o d’un Quixot. Però, a banda de la lectura, es poden intentar les representacions teatrals, el visionat de pel·lícules… O proposar que es faça una crítica del Tirant en 140 caràcters i piular-la! Moltes vegades l’escenari és un professor donant una lliçó magistral i tota una classe badallant. El que falla sovint en l’educació tradicional és que no permet involucrar els alumnes i, en aquest sentit, les TIC poden jugar un paper important. Cal un canvi que ha de consistir a agafar allò que ens convé de l’educació tradicional i portar-ho a una de nova, sense por.

En aquest sentit, per què trobeu que aquest llibre pot ser útil?

El llibre és un recull d’experiències que explora diferents possibilitats d’aplicació de les TIC en la promoció lectora, i que vol ajudar a perdre-hi la por. La societat està digitalitzada i, vulguem o no, les TIC han arribat per a quedar-se. Els alumnes tenen mòbil, Twitter, Whatsapp, Facebook… Una vegada s’ha assumit que ells es motiven amb això, nosaltres els donem les eines per aprofitar-ho. Serveix per qui ja controla l’ús de les TIC en l’ensenyament i vol ampliar els seus coneixements i també va adreçat als docents que tenen més problemes, ja que se’ls explica, pas a pas, el procediment que han de seguir.

Van entrant les TIC als centres educatius?

S’estan fent coses. Ho sabem pels blogs de professors, d’instituts o de biblioteques escolars. Però queda molt per fer, perquè la gent encara no s’ho creu, perquè hi ha una postura còmoda d’educació tradicional, d’agafar un llibre de text i fer classe a partir d’aquí. Un llibre de text és sols un instrument, com pot ser-ho una pissarra. En una societat digital no podem pensar d’utilitzar sols els llibres… Això potser funcionava fa vint anys, quan anàvem a la biblioteca i agafàvem l’Enciclopèdia Salvat per consultar els dubtes. Avui els alumnes tiren mà d’Internet, i el que cal és ensenyar-los a buscar bé i a llegir bé. No dic que la memorització no siga positiva, però basar-se en exàmens de memòria quan els alumnes, a les dues setmanes, no recorden res…  Cal un canvi de metodologia i cal un canvi de currículum.

Es nota encara una fractura digital a la docència?

Sí que es nota. Fins i tot hi ha professors joves que mantenen la idea de la classe magistral i que fan por, perquè són ja, direm, de la generació google. Al mateix temps hi ha professors a punt de jubilar-se que es creen un perfil de Facebook i s’hi enganxen. No sempre depèn de l’edat, depèn de l’actitud i de la mentalitat. Cal aquest canvi de mentalitat i un canvi del model de relació amb els alumnes. S’ha d’«alumnejar» més, perquè és l’única manera que pots conèixer-los i donar-los allò que els puga agradar.

El to del llibre és netament pedagògic, i hi inclou fins i tot criteris d’avaluació.

Al llibre està tot molt mastegat. Com ja he dit, els procediments estan detallats pas a pas. També els criteris avaluadors, perquè és complicat posar una nota numèrica individual en aquestes activitats. El que proposem són unes rúbriques, a partir de les quals es poden avaluar aquestes competències. Els nous currículums diuen que s’ha d’avaluar a partir de les competències bàsiques, i això no es fa. Continuem posant en les programacions el mateix que posava la LOGSE: continguts, procediments i actituds. Evidentment, les competències més importants per a un professor de llengua són les competències oral i escrita, però això no lleva que les altres també hi puguen ser presents. De fet, la llei ens obliga, i en el llibre proposem una manera de fer-ho.

Totes les tècniques parteixen del treball col·laboratiu entre els alumnes. És la millor manera de promocionar la lectura?

Sí, si partim de la base de què treballar la lectura vol dir compartir lectures. El treball en grup és la millor eina per als estudiants. Això no significa que siga només col·lectiu. Però, per a la promoció sí que és la millor, perquè moltes vegades, en treballar un aspecte de la lectura, ells mateixos van dient-se, es recomanen, comparteixen, es demanen ajuda… El treball col·laboratiu és molt agraït i molt motivador. I els alumnes, quan veuen que el professor és tan sols un guia, assoleixen un altíssim grau de responsabilitat.

Vostè és la coordinadora del llibre, però hi ha nou autors.

Som nou professors valencians, tots de secundària, tret de Gemma Lluch, que és professora universitària. A la meua tesi doctoral, que tracta precisament de la promoció lectora al marc educatiu, vaig analitzar la feina d’Antoni de la Torre, un professor d’un institut públic que, amb els pocs recursos que hi ha, treballa molt amb les TIC. I vam parlar de les experiències que havíem tingut cadascú. Després decidírem contactar amb altres professors per reunir i compartir les nostres experiències. Pensem que aquest llibre hauria d’estar a totes les biblioteques escolars, de primària i de secundària. I, com que en som tants i no ens hi farem rics, els beneficis derivats dels drets d’autor aniran a Escola Valenciana.

En el llibre s’afirma que la lectura ha augmentat gràcies a la xarxa. Es llegeix més, però… es llegeix millor?

Es llegeix més. Per a la promoció de la lectura això ha de ser suficient. És positiu que els alumnes llegisquen molt, tot i que és cert que hi ha una part que no els enriqueix intel·lectualment. I també escriuen molt més que no el que escrivíem nosaltres. Si escriuen, poden millorar-ho, si no escriuen, evidentment, no. Amb la lectura passa el mateix: si no llegeixen no poden modificar els hàbits lectors, independentment de si ens agrada o no la literatura que trien. Però, primer, creem l’hàbit lector, i després ja el guiarem.

Des de la perspectiva del docent, com vegeu l’estat de la literatura juvenil en valencià?

Ha millorat molt. Mor una vida es trenca un amor, de Joan Pla, és un llibre de culte, però ara ja tenim més coses, hi ha llibres molt interessants, hi ha bones traduccions… Tenim ja clàssics actuals com poden ser Gemma Pasqual o les traduccions d’Agustín Fernández Paz, que solen agradar moltíssim. I tenim també editorials noves com Sembra Llibres o Andana que estan apostant fort pel gènere.

Com triomfar amb les TIC a la promoció lectora és un títol que recorda els manuals d’autoajuda.

Evidentment! Volíem reflectir que les TIC motiven els alumnes a l’hora de llegir. I, sí, és un llibre d’ajuda als professors que volen començar o que volen continuar amb l’ús de la tecnologia a l’aula, per a professors veterans o per a futurs professors, a qui s’arrisca i a qui té por als canvis.

I, si no es triomfa, es tornen els diners del llibre?

No es preveu aquesta possibilitat.

———-

Maite Monar (coord.)

Com triomfar amb les TIC en la promoció lectora

Col·lecció «Via lliure», Andana editorial

Algemesí, 2014, 184 p.