0

núm. 30  |  any 2015  

Print Friendly, PDF & Email

 

Gestors d’informació en oficines sense papers 

La recerca, organització, emmagatzematge i distribució de la informació són tasques clau en la nostra societat i els professionals que se’n fan càrrec d’aquesta activitat es formen, entre altres centres, en la Universitat de València. En aquesta institució començaren la seua formació universitària Francisco Ricau i David Seguí on van cursar la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació que, amb la reforma dels títols, es transformà, el 2009, en el grau en Informació i Documentació. Aquesta titulació s’imparteix a la Facultat de Geografia i Història de la qual es vicedegana d’Estudis i Organització Acadèmica, la professora Nuria Tabanera. Amb tots tres hem conversat sobre els àmbits laborals i la projecció professional dels titulats en Informació i Documentació.

Ferranda Martí | Fotografies: Miguel Lorenzo

 

– Especialistes en mineria de dades, planificadors de la identitat digital i contents curators són algunes de les professions que els informes sobre tendències professionals destaquen com a ocupacions amb futur. És la vostra carrera qui forma aquests professionals?

NURIA TABANERA. A la Facultat de Geografia i Història formem documentalistes i entre els perfils professionals de més futur per a aquests graduats hi ha els que assenyales. I si bé haurien de ser els documentalistes els que, per formació, es poden orientar a aquests sectors hi ha altres professionals de diversa procedència acadèmica exercint aquestes tasques perquè és un sector nou, creixent i no del tot perfilat. Informació i Documentació és un grau que ofereix als seus estudiants les eines adequades per a inserir-se en el mercat laboral en aquests nous sectors tecnològics.

FRANCISCO RICAU. Jo m’atreviria a dir que les empreses ja no busquen tant perfils acadèmics concrets sinó persones amb unes habilitats concretes i aquestes es poden desenvolupar en un grau com és el d’Informació i Documentació.

 

– I atès aquesta previsió tan positiva, per què penseu que el grau en Informació i Documentació no figura entre els graus més demandats?

DAVID SEGUÍ. Jo crec que el desconeixement de les eixides professionals fa que no siga una titulació molt demandada. Quan vaig començar a estudiar el meu entorn desconeixia a què em dedicava fins que vaig fer les pràctiques en el departament de Documentació de Canal 9-RTVV.

NURIA. El grau en Informació i Documentació té com a antecedent la diplomatura però encara és escàs el coneixement de la titulació. El camp professional més clàssic i més conegut socialment era el treball en biblioteques, arxius i centres de documentació públics. En els darrers anys l’oferta laboral ha experimentat una aturada sense que s’haja enfastitzat suficientment que al mateix temps que ocorria eixa desacceleració en les eixides professionals més tradicionals es produïa un desplegament d’un ventall de possibilitats laborals vinculades a les noves tecnologies, els nous mitjans de comunicació i la informació en xarxa.

DAVID. Quan nosaltres vam estudiar el títol es deia Biblioteconomia i Documentació i crec que la gent es feia una idea del que era aquesta carrera, pel nom. Ara és Informació i Documentació i, tal vegada, és un nom ambigu. No sé si no hauria estat bona idea nomenar el títol com grau en Gestió de la Informació i la Documentació.

NURIA. Si, tens raó. És més real i dona millor idea del que és el grau.

FRANCISCO. La nostra no és una professió purament vocacional i tampoc no és fa visible en el món de la ficció. No hi ha referents mediàtics.

DAVID. Jo, fins i tot, he està temptat d’escriure sobre aquesta invisibilitat a les productores de les sèries per a què, en aquells àmbits on tenim una tasca clau, ens traguen en algun capítol! A la sèrie House, un doctor superespecialista en un centre d’investigació d’alt nivell de malalties rares, mai el veus consultar ni una base de dades, ni un llibre. Això és impossible i totalment irreal. El mateix passava amb la sèrie d’advocats d’Ally McBeal.

FRANCISCO. Crec que tradicionalment l’alumnat d’aquesta carrera només ha vist que hi ha tres eixides: ser funcionari d’una biblioteca, d’un arxiu o d’un centre de documentació públic. Però des de fa temps l’empresa privada requereix els serveis d’especialistes en la gestió de la informació i de la documentació.

 

– David i tu sou un exemple del que dius. Podríeu explicar-nos en què consisteix el vostre treball?

DAVID. En el meu cas jo treballe en un despatx d’advocats, i aquests venen coneixement als seus clients. Els resulta imprescindible tindre un control de tots els canvis normatius, estar al dia de les últimes sentències i assegurar-se que res no se’ls escapa. Tingues en compte que el BOE ix cada dia i porta novetats legislatives que canvien lleis anteriors. Nosaltres proporcionem la garantia que la llei que estan consultant els nostres advocats no és la primera que et trau Google. L’àrea on jo treballe dins de Broseta Advocats és el departament d’Estudis i Coneixement.

FRANCISCO. Jo treballe a l’Instituto Tecnológico de Informática (ITI), al Departament d’Intel·ligència Estratègica i Competitiva on, entre altres tasques, fem el seguiment de bases de dades d’articles científics, de patents i de tot allò que puga afectar a la presa de decisions d’una empresa. Per exemple, quan una empresa decideix posar en marxa un projecte, el primer pas és rastrejar si la idea que tenen és innovadora. A banda, he estat l’encarregat d’implantar un sistema en l’empresa per gestionar el volum de documentació que es genera fent-la més accessible. I col·labore estretament en el disseny de la web i en la gestió i dinamització de les xarxes socials.

 

– Em fa la sensació que el treball de documentalista i de gestor de la informació com el que feu vosaltres és invisible però bastant imprescindible per a l’èxit d’una empresa o d’una organització.

FRANCISCO. David et pot contar una anècdota sobre açò.

DAVID. Vaig participar junt amb altres companys del despatx d’advocats on treballe en una trobada amb estudiants de la primera promoció del doble grau en Ade-Dret de la Universitat de València. Els vaig explicar el treball que fem en documentació perquè els professionals puguen estar al dia de les bases de dades d’àmbit jurídic. Un alumne em va dir que ell considerava que com a professional podia buscar i trobar la informació molt millor que un altre. Jo li vaig explicar més extensament en què consistia el treball de documentació però el millor va ser la resposta d’un professor de Dret que li va dir: «Mira, un documentalista és com un rentaplats. Mentre no el tens no te n’adones de la seua importància. Però quan després de tenir-lo te’l lleven, és quan te n’adones del paper tan bo que et feia».

 

– Atés el treball que desenvolupen els titulats i el contingut de la carrera, quin és el perfil més adequat per a estudiar Informació i Documentació?

NURIA. No és necessari tenir unes habilitats prèvies. A un estudiant de batxillerat o de cicle formatiu que tinga curiositat i li interessen les tecnologies de la informació i la comunicació, el món 2.0, això és, el món digital, li pot resultar atractiu el grau en Informació i Documentació. Aquesta carrera té un perfil multidisciplinar i encara que dedica atenció a l’arxivística i a l’organització de la documentació física tradicional, el grau pretén que l’estudiant adquirisca capacitats i competències lligades al món digital. Com deia Lin Bin, un documentalista eminent, al professional de la documentació actual se li ha de demanar coneixement, tècnica i moralitat. L’estudiant d’Informació i Documentació té assignatures que li proporcionen coneixements diversos de dret, psicologia, estadística, economia, etc., i no sols de gestió de la informació i d’arxivística.

FRANCISCO. Encara que es puga percebre que són uns estudis universitaris que et poden conduir a treballar en empreses i organitzacions vinculades al món de la cultura i de l’àmbit de les humanitats, el nostre és un perfil tècnic molt marcat per les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

 

– Les pràctiques tenen una dedicació considerable en hores.

NURIA. En aquest grau les pràctiques tenen un gran valor perquè les eixides professionals de molts dels nostres titulats hi estan molt connectades. La presa de contacte els facilita la inserció professional posterior i el nivell de satisfacció de les pràctiques per part dels estudiants és molt alt.

 

– I on fan les pràctiques els estudiants d’aquest grau ?

NURIA. Hi ha un ventall ampli d’empreses i organitzacions com ara la seu valenciana de la prestigiosa Berklee College of Music, el bufet d’advocats Broseta, el Museu Nacional de Ceràmica González Martí, el Museu de Belles Arts, la Biblioteca Nicolau Primitiu, l’Arxiu del Regne, l’Institut Tecnològic del Plàstic-AIMPLAS i l’Institut Valencià de l’Audiovisual i de la Cinematografia (IVAC).

 

– A hores d’ara quantes promocions han eixit del nou grau en Informació i Documentació?

NURIA. Amb els que acabaran enguany tindrem tres promocions. I el que és més important remarcar és que des de la vella diplomatura de Biblioteconomia i Documentació al nou grau en Informació i Documentació s’ha deixat enrere la consideració que Ortega i Gasset tenia dels arxivers, dels que deia que eren higienistes de lectura. Ara, els estudiants que es formen ací no són, en absolut, higienistes de lectura sinó gestors d’informació en oficines sense papers, com diu Bill Gates.

 

Grau en Informació i Documentació

S’imparteix a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.

Pertany a la branca de Ciències Socials i Jurídiques.

240 crèdits.

4 cursos.

12 crèdits de pràctiques externes.

70 places per a primer curs.

La nota de tall del curs 2014-2015 fou 5 en la quota general i en majors de 25 anys, i 6’6 en la quota de titulats.

 

 

David Seguí

Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de València i llicenciat en Documentació per la Universitat Politècnica de València. Actualment, treballa de documentalista de la Direcció d’Estudis i Coneixement de BROSETA Abogados a València.

 

Francisco Ricau

Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de València i llicenciat en Documentació per la Universitat Politècnica de València. Actualment, treballa en l’Instituto Tecnológico de Informática (ITI), en el Departament de Intel·ligència Estratègica i Competitiva (SCI), com a responsable de vigilància tecnològica i gestió documental.

 

Nuria Tabanera

Professora d’Història Contemporància i vicedegana d’Estudis i Organització Acadèmica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 14 4 ?