núm. 31  |  any 2015  

L’habilitat d’ensenyar

De com educar, formar i ensenyar a infants, joves i adults tracten els estudis de Pedagogia que acaben de complir 50 anys a la Universitat de València. Si l’educació és la base de moltes coses, la pedagogia és la ciència que l’estudia i la sistematitza per a millorar-ne el rendiment al llarg del procés vital. Per això, la figura del professional de la pedagogia abasta camps molt diversos: l’ensenyament, la consulta privada, el món associatiu i les ONG o l’àmbit empresarial, entre altres. Amb Inmaculada Chiva, professora i coordinadora d’aquest grau, i amb Cristian Sanz, graduat, estudiant de màster i educador, concretarem en què consisteix aquest grau i en què treballen els qui s’hi dediquen.

Eva Llorenç | Fotografia: Miguel Lorenzo

Enguany se celebra el 50 aniversari dels estudis de Pedagogia de la Universitat de València, que continua sent la única universitat pública valenciana on es poden cursar. Cap on es dirigeix aquesta disciplina que ja té una llarga trajectòria?

INMACULADA CHIVA. La Pedagogia, ara per ara, ha de dirigir-se cap a una major visibilitat, tant si pensem en els estudis com si pensem en la necessitat de la figura del professional dins el context educatiu formal i no formal, perquè la pedagogia no sols està present en els centres educatius, sinó en associacions, empreses, ONG, etc. Amb això volem dir en qualsevol lloc on es desenvolupen processos formatius. Alhora, hem d’anar ampliant les fronteres de les nostres eixides professionals.

Les 160 places que la Universitat de València ofereix cada any es cobreixen i en els darrers cursos la nota de tall no ha variat gaire els últims cinc anys (entre 7,76 i 7,32). Semblen uns estudis amb una demanada continuada i estable. Per què creieu que els estudiants trien Pedagogia?

CRISTIAN SANZ. En el meu cas l’arribada a aquest grau va ser del tot anecdòtica i casual. Me’l va recomanar una companya de l’institut una mica més gran que jo i el vaig afegir a la preinscripció darrere d’altres opcions en les que no em van agafar. El primer dia de classe no sabia molt bé on estava ni què anava a estudiar, i com jo un bon grapat dels meus companys. En canvi, al mes d’haver iniciat els estudis, em van cridar per llista d’espera d’un altre grau que havia triat abans i no vaig voler moure’m. La pedagogia començava a interessar-me i el que veia m’agradava.

INMACULADA. En els darrers anys sí que hem assistit a una evolució en el  perfil dels estudiants. És de veres que hi ha molta gent que arriba ací una mica despistada, alguns perquè no els han admès en Magisteri o en Psicologia, però cada vegada són més els qui trien aquest grau com a primera opció: s’ha passat d’un 13% en el curs 2009-2010 a un 48% en curs 2013-2014.

És difícil definir que és la pedagogia?

CRISTIAN. Definir la pedagogia no és una ximpleria. Hem trobat confusions molt grosses… Jo destacaria que en aquest grau alhora que aprens competències i habilitats per poder exercir una professió, les pots aplicar a tu mateix i sumat al fet de treballar amb persones, són uns estudis que t’ajuden a créixer. I és que en cada acció quotidiana podem trobar valors educatius, l’educació està present per tot arreu i és la base de qualsevol societat.

INMACULADA. La pedagogia és l’art d’acompanyar a la persona en el seu camí educatiu al llarg de la vida. I per extensió, els professionals que s’hi dediquen ens ajuden a reflexionar i ens assessoren en eixe procés utilitzant les competències que han aprés en la seua formació: l’escolta activa, el treball en grup i multidisciplinari, i les capacitats d’autonomia, de crítica i de reflexió, fonamentalment.

Si ens preguntem pels àmbits professionals sembla que tot siga més abstracte. Podríeu ajudar a concretar-los?

INMACULADA. En general, es pot parlar de tres grans àrees: els contextos educatiu, social i empresarial. El context educatiu, amb la figura de l’orientador, és el més natural i el més conegut però no és l’únic; també està la vessant educativa no formal on trobaríem ONG i associacions. La part més social inclouria la feina de mediació familiar, amb menors, etc. I cada vegada més, estem entrant en el món empresarial, tant en recursos humans com en el disseny de formació i d’orientació ocupacional. Si pensem però en figures noves podem parlar del peritatge judicial i del coaching educatiu.

CRISTIAN. A banda dels centres educatius i dels gabinets psicopedagògics privats, molts dels meus companys del grau s’interessaven per l’àmbit social i pels departaments de recursos humans de les empreses. Jo, per exemple treballe a un centre de menors, fet que fa uns anys no era habitual tot i que la nostra formació ens capacita per a intervenir en eixos contextos.

Els estudiants fan pràctiques obligatòries (31 crèdits) en segon i en quart cursos. En què consisteixen? En quins llocs les fan?

INMACULADA. En segon curs les pràctiques estan basades en l’observació dels professionals del sector mentre que en quart curs ja fan intervenció educativa. Estem parlant de 400 hores de pràctiques. Pel que fa a llocs concrets on els estudiants fan el pràcticum, hi ha una mica de tot: centres de primària, secundària i batxillerat, tant públics com privats, ajuntaments, centres ocupacionals, centres de dones, empreses com ara la Ford o Alcampo, clubs esportius com el Llevant, ONG com Save the children i Amnistia Internacional, el Col·lectiu LAMBDA, etc.

CRISTIAN. Les primeres pràctiques, les de segon curs, les vaig fer en un col·legi de primària i em vaig adonar que no era el que jo volia. Llavors, per a les pràctiques de quart vaig buscar altres opcions i així vaig arribar a un programa de mesures judicials en medi obert dins la Fundació Diagrama, sense saber ben bé què era allò. Llavors vaig descobrir la vessant social de la pedagogia i vaig començar a trobar el meu lloc. Després, amb les pràctiques del màster vaig insistir en eixa línia.

Ara treballes en la Fundació Diagrama, la mateixa en la que vas fer les pràctiques. Com ha sigut eixe pas al món professional. Quines tasques duus a terme?

CRISTIAN. En acabar el grau tenia clar que volia fer el màster en Acció Social i Educativa de la Universitat de València i vaig aprofitar les pràctiques del màster per a conèixer millor la Fundació Diagrama i la tasca que feien amb els menors. Desprès de les pràctiques vaig estar de voluntari un temps i tot aquest procés ha derivat en un lloc de treball. Diguem que la transició ha estat molt fàcil perquè gràcies als períodes previs de pràctiques i de voluntariat, el meu primer dia de feina jo ja coneixia el centre i les meues funcions i passava a assumir responsabilitats que no m’eren alienes.

Al Centre d’Acollida de Menors de Formació Especial Campanar, a València, treballe d’educador. És un centre d’acollida on alguns dels menors passen dia i nit i conviuen, llavors es fa un treball d’acompanyament en les rutines diàries (menjars, estudi, higiene, etc.) i també d’assessorament tant en les seues preocupacions personals com en l’àmbit de la formació i la inserció laboral. A més, preparem tallers complementaris que es puguen dur a terme en el centre i que faciliten als xavals el trànsit del centre al món exterior (habilitats socials, mindfulness, etc ). El director del centre, una de les coordinadores i una educadora són pedagogs, però l’equip de treball és interdisciplinari i això enriqueix l’atenció que donem. Hi ha psicòlegs, educadors socials i treballadors socials.

El grau en Pedagogia comparteix amb el d’Educació Social dos cursos (120 crèdits). En què s’assemblen i en què es diferencien?

INMACULADA. El camp educatiu és molt ampli i té cabuda per a totes dues professions, la d’educador i la de pedagog. De fet són dos perfils molt pròxims però no incideixen en el mateix punt: dins l’àmbit educatiu, la pedagogia se centra més en les funcions de mediació, acompanyament, assessorament i orientació; mentre que l’educació social es decanta cap a l’animació sociocultural, l’activació social i l’educació de persones adultes o amb necessitats especials. D’altra banda, tot i que els continguts d’eixos dos cursos són comuns, la perspectiva des de la qual es treballen les assignatures no és la mateixa i en molts casos el professorat tampoc.

Si us preguntara per un pedagog famós quin triaríeu? Donant a conèixer la vida i l’obra de figures de prestigi es podria arribar a transmetre millor qui és i què fa un professional d’aquest camp?

CRISTIAN. Si he de triar una figura reeixida em quede, sens dubte, amb Maria Montessori. De tota manera, jo crec que els pedagogs famosos sols ho són per a la gent relacionada amb el món de l’educació però no per a un públic ampli.

INMACULADA. En els estudis de grau intentem divulgar els pedagogs més importants des de primer curs (John Dewey, Célestin Freinet, Paulo Freire, Maria Montessori, etc.). Però pot ser no hem sabut transmetre a d’altres sectors la importància que té la pedagogia per al bon funcionament no sols de l’educació si nó del conjunt de la societat. Des de la Facultat i també des del Col·legi Oficial de Pedagogs i Psicopedagogs es fan tasques de divulgació i s’intenta donar a conèixer la pedagogia a altres públics no necessariament universitaris ni estrictament relacionats amb l’àmbit educatiu.

Darrerament escoltem parlar molt de neuroeducació (l’educació científicament fonamentada amb estudis sobre el cervell humà). Ja està arribant aquesta nova disciplina a les pràctiques pedagògiques? Què en penseu?

INMACULADA. Els plans d’estudi no s’adapten cada any i canviar els continguts és un procés. La neuroeducació o el neurocognitivisme encara no ha començat a permear dins els sistema reglat; ara bé, cada vegada hi ha més jornades o congressos que inclouen aquesta nova branca i forma part de la nostra tasca, la del professorat universitari, estar al dia de les novetats en divulgació i en investigació i difondre-les entre l’estudiantat.

Inmaculada Chiva és professora del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació i coordinadora del grau en Pedagogia de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació.

Cristian Sanz és graduat en Pedagogia per la Universitat de València l’any 2014 (2a promoció del grau) i estudiant del màster en Acció Social i Educativa de la UV (1a edició). Actualment, treballa com a educador al Centre d’Acollida de Menors de Formació Especial Campanar, a València.

Grau en Pedagogia

S’imparteix a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València.

Pertany a la branca de Ciències Socials i Jurídiques.

Té 240 crèdits.

El pla d’estudis està estructurat en 4 cursos.

S’han de cursar 31 crèdits en pràctiques externes.

Hi ha 160 places per a primer curs.

La nota de tall del curs 2015-2016 fou un 7,372 en la quota general, un 5 en la de majors de 25 anys i un 6,81 en la de titulats.