núm. 31 | any 2015
Una proposta multidisciplinària
La Universitat de València va ser una de les primeres institucions del sistema universitari espanyol a implantar la carrera de Turisme el curs 1997-98, ara fa 18 anys. Des d’aleshores ençà el títol, que s’imparteix a la Facultat d’Economia, s’ha adaptat a l’Espai Europeu d’Educació Superior i ha passat de tenir una durada de tres cursos a esdevenir un grau estructurat en quatre amb mencions per especialitzar-se en els principals àmbits professionals. La coordinadora del grau i professora del departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València, Rosario Martínez i Rubén Arnandis, titulat en Turisme i consultor, ens ajuden a aprofundir en el coneixement del grau en Turisme i la seua projecció professional.
Ferranda Martí | Fotografies: Miguel Lorenzo
Hi ha una imatge estereotipada dels titulats en Turisme?
ROSARIO MARTÍNEZ. Certament molta gent considera que preparem l’estudiant per fer de guia turístic i això és erroni. Ens adonem que encara no hi ha una idea completa i ajustada dels perfils professionals del titulat universitari en Turisme.
RUBÉN ARNANDIS. L’escàs coneixement d’aquests perfils és compartit per diversos col·lectius. Ni els estudiants de batxillerat, ni l’empresariat, ni l’administració pública saben ben bé que és un graduat en Turisme. El motiu pel qual ocorre açò és perquè perviu una visió del turisme únicament com a activitat econòmica i empresarial que arrosseguem des que es van implantar els primers estudis de Turisme a Madrid, en els anys seixanta. Quan la universitat va decidir crear la diplomatura de Turisme, el 1997, va copiar el model de les escoles de turisme i, per això, hi ha la idea que els titulats universitaris en Turisme es dediquen només a treballar en les agències de viatge, l’hoteleria i la restauració. I aquesta visió és parcial. Cal no oblidar que l’administració planifica l’activitat turística perquè el turisme és una competència pública i per dur en davant aquesta planificació fan falta titulats universitaris en Turisme.
I quins són els àmbits professionals que cal promoure?
RUBÉN. L’alumnat universitari encara continua pensant que dedicar-se al turisme és desenvolupar un perfil professional vinculat a l’allotjament hoteler o a la gestió i organització d’events i, en menor mesura, a la intermediació turística. Però justament és l’àmbit de la planificació turística el que menys alumnes escullen.
Quina diferència hi ha entre els estudis de graduat en Turisme i els cicles formatius de grau superior?
ROSARIO. Mentre que els cicles formatius recullen els perfils professionals situats en la base professional de l’activitat turística, el grau ho fa en els llocs intermedis i especialitzats com ara cap de departament, responsable d’àrea, director d’empreses xicotetes, tècnic mitjà de l’administració pública o professor de secundària. La direcció, l’alta direcció, l’assessorament o la investigació i la docència universitària està reservat per als qui fan un màster.
Per a nomenar la ciència del turisme, s’empra el terme turismologia, i per als professionals del turisme, la paraula turismòleg. Però el seu ús està estés?
RUBÉN. És poc conegut el terme turismòleg perquè el turisme no es considera encara una disciplina acadèmica. No obstant això, altres països com Alemanya, França, Colòmbia o Argentina sí fan un ús més habitual; o el cas de Brasil, on des de 2012 i per llei , reconeixen la professió de turismòleg i la disciplina del seu exercici. El que cal entendre és que el turisme, a hores d’ara, es nodreix d’altres disciplines. Les institucions acadèmiques reconeixen, per exemple, que l’economia és una ciència o que ho és la psicologia, i que el màrqueting és una disciplina, però no el turisme. Com s’argumenta que no té un cos teòric, cal explicar-ho des d’altres àrees de coneixement com la geografia, l’economia, el dret, o la psicologia. Açò fa que els estudiants de Turisme tinguen una diversitat molt àmplia de matèries.
Però això és un fet negatiu?
RUBÉN. No, fins a un punt. Evidentment, els estudis de Turisme actuals donen una visió molt àmplia de la realitat turística però també ocorre que segons la facultat que en cada universitat haja implantat el grau en turisme pesen més unes matèries o unes altres, o es promoguen uns perfils o uns altres, si bé són els de caràcter empresarial els majoritaris. A la Universitat d’Alacant, a la Universitat de València i a la Universitat Politècnica de València les assignatures de tipus econòmic i empresarial tenen un pes important. En canvi, mentre que les dues primeres formen de manera general en la gestió empresarial, la tercera ho fa cap a una vessant més d’allotjament i intermediació.
I això no ajuda a fer singular cada grau?
ROSARIO. Jo crec que el nostre grau és molt multidisciplinari. Tenim matèries de dret, de geografia, d’economia aplicada, de màrqueting, de comptabilitat, de direcció d’empreses, de psicologia social i de llengües, i aquesta diversitat és enriquidora. A més, el grau que impartim proporciona en quart curs una especialització en tres àmbits de treball: es pot triar cursar la menció de Direcció d’Empreses Turístiques, la de Planificació de Destinacions Turístiques o la de Turisme Urbà. Això fa que els actuals graduats reben més formació que els antics diplomats en Turisme.
RUBÉN. Quan parlem de turisme és com si parlàrem de sanitat o d’educació o de justícia. I en el sistema universitari no hi ha un grau en sanitat, ni en educació, ni en justícia perquè el que trobem són perfils professionals i estudis dins d’aquests àmbits. Aleshores perquè en el cas del turisme només es projecta un àmbit? Per exemple, jo treballe de consultor i com que la meua especialització és la planificació i la gestió pública del turisme no tinc res a veure amb la direcció d’hotel, però tots hem passat pels mateixos estudis. Per tant, estaria bé que s’harmonitzaren les matèries bàsiques de tots els graus en Turisme del sistema universitari a Espanya, i deixar que cada grau tinga només una part singular que permetera l’especialització com va fer, per exemple, Andalusia. Així evitaríem que els que estudien el grau en Turisme al campus de Gandia de la Politècnica hagen de cursar obligatòriament dues assignatures de matemàtiques, que a la Universitat de València en primer curs la majoria de matèries siguen introduccions a les disciplines d’economia, de geografia, de sociologia i de dret, o que a la Universitat Jaume I tinguen una assignatura obligatòria d’informàtica.
Quin és el perfil d’estudiants que més s’ajusta als estudis de Turisme?
ROSARIO. Han de ser estudiants que els interesse el màrqueting, l’estadística, la geografia i els idiomes. Busquem alumnes que realment sàpiguen que van a cursar assignatures diverses i que tinguen un perfil vocacional per aquests estudis. I el nostre repte es fer créixer l’interès dels de primer curs pel que realment és el turisme.
RUBÉN. El perfil de l’alumnat està marcat pels estudis dels quals provenen. Els que venen d’un cicle formatiu de grau superior tenen clar què és el turisme i el que volen és un títol universitari per millorar les possibilitats laborals en el sector privat, fonamentalment. En canvi, els de batxillerat han cursat la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials però alguns no han triat les assignatures de Matemàtiques i d’Economia de l’empresa. Conseqüentment, quan es troben amb matèries com estadística, comptabilitat, economia o direcció d’operacions, es queden bocabadats.També és cert, però, que en els darrers 4 o 5 anys he comprovat que les coses estan canviant. Com soc professor associat a la Universitat de València, a les classes sempre els pregunte el motiu pel qual s’han matriculat en Turisme. Abans em deien que el seu objectiu era treballar d’hostesses, de recepcionistes, de guies i, fins i tot, algun despistat em deia, que volia ser pilot d’avió. Ara, la resposta és una altra i més ajustada a la realitat. Expliquen que han escollit Turisme perquè volen treballar en intermediació, per ser tècnics de l’administració o optar a la direcció d’un hotel.
ROSARIO. Encara que hem avançat molt necessitem que l’orientació cap a aquests estudis siga més clara.
RUBÉN. Trobe inadmissible que algú considere, encara, que els estudiants universitaris de turisme estan formant-se per a guies, recepcionistes o cambrers, amb tots els respectes cap a aquestes professions.
En el 2014 la nota de tall fou de 7,13 i en el 2015 ha pujat a 7,74 i ha hagut una llista d’espera de 400 persones.
ROSARIO. Sí i no cal oblidar que la doble titulació de Turisme i Administració i Direcció d’Empreses, que oferim des de 2014, ha despertat molt d’interés perquè combina els estudis de Turisme amb els de gestió empresarial i management.
Turisme és una carrera molt feminitzada?
ROSARIO. A la Universitat de València trobe que la proporció és aproximadament d’un 60% de dones i un 40% d’homes.
RUBÉN. Cada vegada, però, venen més xics. Per a explicar la feminització d’aquests estudis hem de tornar al passat, quan en els anys setanta i vuitanta eren una alternativa per a les xiques que no accedien la universitat però volien continuar estudiant. I com els estudis estaven, malauradament, enfocats a fer d’hostessa, a servir, encaixaven en el que estava ben vist per a les dones.
En els tres primer cursos del grau en Turisme hi ha les assignatures Comunicació en llengua anglesa i Comunicació en una segona llengua i als futurs universitaris els interessa saber quin és el nivell recomanable per a cursar amb garanties aquestes matèries?
ROSARIO. Per a l’assignatura de segona llengua comencen des de zero i pel que fa a l’anglès els estudiants han de venir amb els coneixement d’un A2, que és el nivell que han assolit en acabar el batxiller.
Rosario Martínez és professora del Departament d’Economia Aplicada i coordinadora del grau en Turisme, a la Universitat de València.
Rubén Arnandis es va diplomar en Turisme a la Universitat Jaume I de Castelló i continuà la seua formació a la Universitat de València on féu el Màster en Direcció i Planificació del Turisme i el Màster en Tècniques per a la Gestió del Medi Ambient i del Territori. Actualment, treballa de consultor en l’empresa Solumed S.L. i és professor associat de Departament de Geografia de la Universitat de València
Grau en Turisme
– S’imparteix a la Facultat d’Economia de la Universitat de València.
– Pertany a la branca de Ciències Socials i Jurídiques.
– Té 240 crèdits.
– El pla d’estudis està estructurat en 4 cursos.
– S’han de cursar 18 crèdits en pràctiques externes.
– Hi ha una oferta de 210 places per a primer curs.
– La nota de tall del curs 2015-2016 fou un 7,74 en la quota general, un 5,23 en la de majors de 25 anys i un 6,26 en la dels titulats universitaris.
Leave a Reply