0

núm. 32  |  any 2016  

Print Friendly, PDF & Email
Juan José Zacarés González | Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació. Universitat de València

La identitat professional és el sentit subjectiu de com es defineix un mateix en l’àmbit laboral, així com també la manera com els altres el defineixen a través de les interaccions. Reflecteix el resultat en un moment donat del mutu reconeixement entre el jove i el seu entorn social, que pot validar, infravalorar o negar les expressions de la seua identitat professional. La representació de «qui sóc jo» en el context professional inclou autoavaluacions, metes i temors, assimilació d’experiències laborals, trets de personalitat, valors i creences, junt amb una perspectiva temporal futura. Aquests aspectes es configuren com a compromisos d’identitat professional sostinguts amb major o menor força davant els altres i que poden ser revaluats amb el temps fins a modificar-los o substituir-los. Funcionalment, es constitueixen com una base per a la presa de decisions futures i de recursos motivacionals davant els obstacles. L’etapa de l’educació secundària és el moment en què emergiria la primera estructura de compromisos d’identitat professional, especialment a causa de les exigències externes plantejades a l’estudiant. El desenvolupament en altres àrees d’identitat, com ara la ideològica, és més lent però connectat al de l’àrea professional. Al llarg del període universitari es formaria una síntesi coherent de les diverses àrees. En el context actual resulta fonamental la manera com es produeix la formació de compromisos d’identitat professional. La inactivitat es relaciona amb un major desajust psicològic, mentre que la proactivitat individual s’associa a un desenvolupament més positiu. Aquells que reflexionen, exploren rols laborals possibles i planifiquen d’una manera més activa i conscient estan en millors condicions de realitzar una transició a l’adultesa més adaptativa. L’educació secundària té un doble paper: a) crear un context d’exploració activa en el grup que plantege reptes significatius i, alhora, oferisca seguretat i suport ajustat; b) fomentar el desenvolupament de capacitats proactives associat a característiques com ara autoeficàcia, adopció de perspectives, pensament crític, tolerància a l’ambigüitat, locus de control intern i propòsit en la vida.

 

 

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 6 14 ?