núm. 32  |  any 2016  

Salvador Ferrer Alemany | Educador de l’Escola de Benicolet i professor associat del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València

Els 45 alumnes de l’Escola de Benicolet, a la comarca valenciana de la Vall d’Albaida, han viscut una experiència pedagògica i artística a partir de l’obra d’Artur Heras. Els propòsits han estat fomentar la creativitat i explorar les connexions entre allò que ens proposa una obra plàstica i el món educatiu. El resultat: una mostra a manera d’instal·lació artística amb 20 obres que són una interpretació lliure del treball d’Heras.

«L’art no és una cosa que ens ve imposada, sinó quelcom que es genera com a procés»

Antoni Muntadas

Tot considerant que les escoles tenen el paper de crear espais de convivència que ens ajuden a desenvolupar-nos adequadament, vam idear una experiència pedagògica a partir d’un taller artístic, durant el curs 2014-2015, a l’Escola de Benicolet, que pertany al Col·legi Rural Agrupat (CRA) Riu Vernissa, a la Vall d’Albaida. Tot va començar l’any 2013, amb motiu de la mostra «A cent metres del centre del món», de l’artista plàstic xativí Artur Heras, a la Fundació Chirivella Soriano de València. L’exposició ens atrapà immediatament, tant per la seua bellesa estètica com per la seua gran expressivitat. Hi vam veure el gran potencial pedagògic que tenia i decidírem retre homenatge a un artista cabdal al nostre país mitjançant un taller plàstic on es repassarien obres significatives de l’autor, des dels anys seixanta fins a l’actualitat.

Cal, abans d’avançar en el relat de l’experiència, tenir en compte que l’obra d’Heras, a més d’estar significativament present en el món gràfic gràcies a la vitalitat de la imatge i a la fortalesa de la icona, posseeix una força literària que ofereix moltes possibilitats pedagògiques. En paraules d’ell mateix: «Sols on la imatge i el llenguatge s’entrellacen s’assoleix l’objectiva entitat comunicativa». En aquesta mateixa línia, Edvard Munch deixà escrit: «En general, l’art sorgeix de la necessitat d’un ésser humà de comunicar-se amb un altre ésser humà, i tots els mitjans hi són vàlids». Per tant, fem art per comunicar-nos, per encetar debats i així poder reflexionar. Aquest aspecte comunicatiu és el que busquem a l’escola, explorant les connexions entre allò que ens proposa una obra plàstica, tot el que ens sorprèn, ens sacseja i ens emociona, i el nostre món educatiu, per intentar fer de nosaltres persones amb major capacitat reflexiva i emocional.

L’aportació que fa Artur Heras al món pictòric amb tot el que fa servir als seus quadres, dibuixos i cartells no deixa indiferent. L’autor ens narra una història i aprofita recursos literaris, textos, paraules, lletres, però també, influït per Joseph Beuys i Andy Warhol, incorpora nous materials al quadre, com ara banderes, citacions històriques o fotografies, apropiant-se de l’objecte i dotant-lo d’un nou simbolisme i càrrega narrativa, d’una banda, i utilitzant-lo com a filtre de la realitat, de l’altra. Manuel Chirivella Bonet, en el catàleg de l’exposició «A cent metres del centre del món», va escriure aquest pensament amb motiu del significat de l’obra d’Heras: «Dubtar és començar a resistir», i nosaltres el vam fer lema, perquè la resistència s’ha de mantenir ferma a qualsevol intent d’imposició que no tinga en compte la nostra paraula. A dir veritat, el dubte ens permetrà prendre consciència i amb la resistència a la intolerància, a l’opressió, a la desigualtat o a la injustícia, senzillament esdevindrem més dignes.

L’actitud per enfrontar-nos a nous reptes no és una qüestió menor. En aquest sentit, recordem la vella ironia de Constantin Brâncuşi: «Les coses no són pas difícils de fer; el difícil és posar-se en disposició de fer-les». O com diu el sociòleg Anthony Giddens: «L’acció no té a veure amb les intencions de les persones en fer les coses, sinó més aviat amb la seua capacitat inicial de fer-les». Seguint aquest argument, el filòsof Manuel Cruz menciona l’actitud que cal que desenvolupe l’educador quan esdevé mediador i es fa càrrec de l’herència rebuda i la filtra, no la transmet tal qual. Els educadors, continua, han de fer exercicis de sospita aplicats al present que els ha tocat de viure. La nostra proposta serà la d’un art total, la conjugació d’art i vida, d’entendre les pràctiques pedagògiques farcides d’un component creatiu transversal a tota l’activitat educativa.

«Ser docent és la meua obra més important, la resta és un rebuig, una demostració»

Joseph Beuys

La nostra empresa beu de l’experiència de la instal·lació que ja havíem introduït al centre en cursos anteriors. El concepte d’instal·lació, expansió de l’àmbit d’actuació per envair un espai arquitectònic, ens permet interactuar, compartir, reflexionar i construir significats a través de l’observació per accedir al coneixement, a més a més d’assolir forts lligams emocionals dins de la comunitat escolar. Construïm un espai interactiu per educar, perquè les relacions humanes són la base de tot aprenentatge. Nosaltres ens decidírem per l’aproximació a la instal·lació, tot buscant aquell espai de relacions que ens duguera a viure el procés artístic i experimentar l’espai d’una manera reflexiva i emotiva. Per tant, les obres van ser exposades buscant, d’una banda, un efecte tridimensional, pel senzill fet de l’ocupació, i, d’altra banda, un muntatge estètic, que es percebera a través de la mirada.

Vam treballar al llarg del curs sobre vint obres d’Heras, algunes de les quals eren de gran format, amb la dificultat que comporta la seua preparació i execució. I vam acompanyar aquest treball d’altres activitats de manera transversal com ara –i a partir de l’exploració del món gràfic de l’obra de l’artista– la confecció d’un punt de lectura i d’una postal per celebrar el dia del llibre. L’alumnat, a més, dugué a terme la difusió del taller artístic a la premsa i a la televisió, i en preparà la inauguració. Al final del projecte, Artur Heras va visitar l’escola i vam tenir l’oportunitat de mostrar-li el treball i aprendre dels seus comentaris.

Les peces, diguem-ne clau, són quatre, a partir de les quals vertebràrem tot l’espai expositiu. La primera és la versió de Victòria-Ideals, pintada l’any 2006 i que els alumnes realitzaren amb materials reciclats, homenatjant la dona. Les grans dimensions de l’obra ens van obligar a instal·lar-la fraccionada, ajudant-nos de fil d’aram per subjectar-la a les canonades del sostre, buscant l’efecte tridimensional de la instal·lació. La segona, on apareixen tots els alumnes de la nostra escola, és una interpretació lliure del quadre d’Heras titulat Meu, pintat l’any 1965. La tercera peça de més volum fou La vida d’alguna manera, de 1988, que evoca la literatura de Joseph Conrad en un joc entre la representativitat i el relat. Es tracta d’una obra molt vitalista que nosaltres aprofitàrem per elaborar col·lectivament una història que es redactà en cadena i per grups. L’última obra del conjunt que du per títol Ramsès II o és Franco? és també de gran format i té una gran bellesa estètica i força. La figura principal, que nosaltres vam fer mòbil, pertany a la silueta d’un alumne, com tantes d’altres de la mostra, però que en aquest cas és plena d’utensilis escolars i d’estrofes d’una cançó, Estiu, del grup musical gandià Zoo, que els alumnes escolliren.

La resta d’obres, algunes de les quals són d’una originalitat plàstica sorprenent, resultaren molt adients a l’hora de fomentar la imaginació i la creativitat. Trobem des d’interpretacions de les seues conegudes figures de fusta, que Lluís Bassat anomenà «personatges amb barret que fan volar la imaginació», enllaçant amb l’aspecte irònic de l’artista valencià, a obres amb referències literàries a Miguel Hernández, que nosaltres convertírem en el símbol del dia del llibre amb el lema «Potser dubtar és començar a resistir», i a Cesare Pavese.

En el bloc crariuvernissabenicolet.blogspot.com.es es pot veure el treball sencer amb les versions dels quadres acompanyades de les obres originals de l’autor, a més d’alguns vídeos que mostren els alumnes en plena activitat artística.

Per acabar, m’agradaria subratllar la idea de representació en l’obra d’Artur Heras, que a nosaltres tant ens va servir. Heras ens fa dubtar i ens incita a la reflexió, al qüestionament de tot el que ens envolta, utilitzant la ironia i els jocs visuals amb els seus equívocs i dobles sentits. La ironia ens permet aprendre, conèixer, pensar i, per tant, transformar-nos. Tot això tindrà, evidentment, conseqüències en el nostre dia a dia escolar. L’art també ens ensenya a mirar, a contemplar el món, a emocionar-nos, a estimar, a resistir, a qüestionar, a no conformar-nos, a ser millors persones i a gaudir. Tot plegat, això és el que intentem construir a l’escola.

L’obra d’Heras de nou a la ciutat de València

La Universitat de València acollirà la mostra d’Artur Heras «No ficció. Obsolescència i permanència de la pintura» de la qual és comissari Josep Salvador. Estarà instal·lada al Centre Cultural La Nau, del 14 de juny al 25 de setembre de 2016 i s’hi podran veure obres de gran format, com les que han versionat els alumnes de Benicolet en el seu treball sobre Heras. «No ficció» és, per tant, una oportunitat perquè l’obra de l’artista xativí siga inspiradora de noves experiències pedagògiques.