0

núm. 33  |  any 2016  

Print Friendly, PDF & Email
Marta Navarro

La Universitat de València és la tercera d’Espanya i la quarta d’Europa en nombre d’estudiants d’eixida (outgoing) que participen en el programa Erasmus. El que és ara una elecció freqüent de l’estudiantat, però, va començar com una cosa molt selecta. La trucada telefònica d’un professor a casa d’un alumne donava la notícia a la família: el teu fill / la teua filla ha sigut seleccionat/ada per a viure aquesta experiència, l’Erasmus. L’any 87, quan es va encetar el projecte, només uns pocs podien gaudir l’exclusiva aventura d’estudiar fora. Han passat quasi 30 anys des que va nàixer l’Erasmus a la Universitat de València i s’ha multiplicat el nombre de persones que descobreixen món aprofitant els seus estudis. D’un reduït grup de quatre estudiants en el 87 vam arribar fins a 1.579 persones en el curs 2015-2016.

Selecció de les 10 primeres institucions d'educació superior en l'enviament d'estudiants Erasmus

Les dades d’intercanvis d’estudiants són absolutes. No tenim dades relatives a la grandària de les universitats per fer distincions entre les grans i les menudes. La Universitat de València és una institució mitjana-gran. Però segons Bernat Garcia, del Servei de Relacions Internacionals de la Universitat de València, «Així i tot, en dades relatives, la Universitat de València se situaria en la banda alta: estem per damunt de moltíssimes universitats que tenen més estudiants que nosaltres. En canvi, és possible que un grup menut d’universitats mitjanes tinguen un major flux que la Universitat de València en termes percentuals».

 

Les destinacions més populars

El curs 2015-2016 les destinacions preferides pels estudiants foren el Regne Unit, que va rebre 267 estudiants de la Universitat de València, i Itàlia, en segon lloc, on anaren 262 estudiants. La Universitat de Bolonya destaca per sobre de la resta de destinacions; potser l’ambient universitari i la cultura Erasmus que desprèn aquesta ciutat en són la clau. Té quasi el doble d’estudiants acollits (59) que la universitat que es troba en segona posició, la de Nottingham (30).

Universitats preferides pels estudiants de la UV, curs 2015-2016

Les facultats d’Economia i Filologia són les principals en l’enviament d’estudiants Erasmus. Tant si és per a aprendre anglès com per a conèixer noves cultures, la realitat Erasmus està més present cada dia, i construeix a poc a poc generacions que són conscientment europees. El programa Erasmus s’engegà com un projecte pilot de la Comissió Econòmica Europea. Els primers anys només hi participaven estudiants vinculats a titulacions de la Facultat de Filologia, que no tenien cap garantia que es reconegueren els seus estudis a l’estranger. Ara són moltes les facultats que decideixen involucrar-se en aquest programa.

La d’Economia és la que més estudiants Erasmus envia. En total van ser 323 el curs 2015-2016. És una de les facultats amb una vocació més internacional pel contingut acadèmic de les seues titulacions i per l’esforç que tradicionalment ha fet per internacionalitzar-se. Per exemple, ha sigut pionera en la implantació de les dobles titulacions internacionals. La de Filologia és la segona, per la naturalesa dels seus títols, i també perquè fomenta les relacions amb estudiants internacionals a través de l’Oficina de Relacions Exteriors de la Facultat (OREIP), les setmanes internacionals i l’organització de diverses activitats socioculturals com els grups de conversa Speed cafenets. Així, ha augmentat l’interès per anar a l’estranger i el curs 2015-2016 eixien 164 alumnes Erasmus.

Centres de la UV que més estudiants enviaren el curs 2015-2016

 

L’increment de la mobilitat

L’evolució en els últims 30 anys ha sigut espectacular, segons Carlos Pomer, cap del Servei de Relacions Internacionals i Cooperació de la Universitat de València. El programa Erasmus ha aconseguit que més de tres milions i mig d’estudiants hagen fet estades de mobilitat. A hores d’ara és força conegut a tot Europa, i fora dels països europeus molts professionals se sorprenen del seu èxit. Pomer creu que l’Erasmus «ha obtingut uns resultats increïbles amb un pressupost modest». Els darrers anys, però, hi ha hagut novetats. S’ha obert el programa a altres modalitats d’intercanvi. L’any 2007 es va crear el programa Erasmus Pràctiques, que és una experiència no solament cultural, sinó també professional per a l’alumnat acabat de graduar. I l’última novetat, aprovada amb l’Erasmus+ en 2014, ha sigut la introducció d’intercanvis fora d’Europa, modalitat en què han participat fins ara 200 estudiants.

Els aspectes professional i personal també influeixen en l’augment de la mobilitat. En l’informe de l’impacte del programa Erasmus publicat per la Unió Europea en 2014, s’evidenciava que els estudiants Erasmus tenen més fàcil aconseguir un lloc de treball adequat als estudis que han cursat. Sense oblidar l’experiència personal. Carlos Pomer ens recorda que «també es fan nous amics, millora el coneixement d’altres idiomes i, a més a més, és una magnífica oportunitat per a viatjar i conèixer Europa». Potser per això no recorda pràcticament cap persona que no pense en l’estada Erasmus amb un somriure i cada vegada són més els qui decideixen provar l’experiència.

El vicerector d’Internacionalització i Cooperació de la Universitat de València, Guillermo Palao Moreno, valora l’evolució del programa positivament, però remarca l’esforç que s’ha fet per arribar fins ací. Acréixer el nombre d’estudiants que se’n van ha costat més que acréixer el nombre d’estudiants que vénen. Abans «l’alumnat no ho veia com una necessitat per a la inserció professional i l’aprenentatge d’idiomes», afirma Palao.

 

Els ajuts econòmics

Els estudis Erasmus són, doncs, cada vegada més coneguts i reconeguts, tant en la societat com també dins la comunitat universitària i en entorns laborals. I a més, com diu Carlos Pomer, els estudiants ja no pateixen tanta incertesa perquè «tenen un suport administratiu i acadèmic sòlid». L’economia continua sent, però, un obstacle per a moltes persones: «Les ajudes econòmiques que atorga la Unió Europea són un incentiu, però haurien de ser més elevades perquè no responen a les necessitats reals dels estudiants». Per aquesta raó, la Universitat de València té un programa propi d’ajuts que se suma als de la resta d’administracions.

La quantitat de diners que rep l’estudiantat depèn de dos factors: el país on realitza l’estada i la condició de becari/ària. Sumant totes les ajudes i depenent d’aquests dos criteris, per al curs 2016-17 la quantitat màxima que percep un/a estudiant/a és de 475€ mensuals, i la mínima, de 275€ mensuals.

 

El perquè de l’èxit de l’Erasmus

La Universitat de València ha incrementat la presència de la institució en les dues fires d´educació superior més importants: NAFSA (National Association of Foreign Student Advisers), als Estats Units, i EAIE (European Association for International Education), a Europa. En aquestes fires s´han trobat noves universitats sòcies amb les quals signar convenis de mobilitat. Això ha possibilitat l´augment dels estudiants entrants dins el programa Erasmus fins al punt que no es cobreixen totes les places. En total hi ha uns 400 convenis, però s’envien estudiants només a 360 universitats. En algunes titulacions sí que falten places, però són una minoria.

A més, la UV ha ingressat en dues xarxes internacionals d´universitats de prestigi. La xarxa Utrecht Network i el Grup Compostel·la, amb les quals s’han fet activitats i projectes conjunts. D’altra banda, els centres també han dedicat gran part dels seus esforços a la internacionalització amb activitats diverses.

Guillermo Palao està convençut que a la Universitat de València «s’ha apostat per la internacionalització amb constància i dinamisme», gràcies al professorat que s’ha implicat en la mobilitat, a les activitats de formació en idiomes i al clima propiciat per l’estudiantat internacional.

 

Què es necessita per a fer una estada Erasmus?

Tenir, almenys, 42 crèdits superats en el moment de fer la sol·licitud.
La sol·licitud es fa al novembre de l’any anterior en què es realitza l’estada, període que coincideix amb la Setmana Internacional de la Universitat (llavors, difícilment es pot fer l’estada abans del tercer curs).
El nivell lingüístic requerit segons la destinació.
Com a màxim es poden fer 12 mesos d’estada per cicle d’estudis (grau, màster i doctorat).

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 5 15 ?