0

núm.   |  any 2020  

Print Friendly, PDF & Email

Eduard Ramírez | Fotografies: Anna Gascon

El Pla d’Actuació de Millora (PAM) dels centres promou accions que afavoreixen les habilitats socials i les competències emocionals de l’alumnat. Si l’experiència és vital per a aprendre, Amoraescena impulsa un procés positiu rellevant en el desenvolupament de les persones que transiten les provisionalitats adolescents. Una iniciativa consolidada, de textura artesana i fruit d’una renovació constant en l’IES Ferrer i Guàrdia de València.

«Benestimada amiga. Després d’haver fet un camí llarg les dues juntes, sempre al meu costat, de vegades davant, de vegades al darrere, ha aplegat el moment en què hem d’acomiadar-nos. Amb tu al voltant meu em sent controlada i arribat a aquest punt necessite llibertat de moviments, d’accions i fins i tot de pensament. Tu em cohibeixes i fas que dubte, que prenga decisions incòmodes o incorrectes. Així doncs, fuig d’ací, ves a buscar noves amistats, i deixa’m continuar el meu camí sola». Aquestes paraules formen part del text base que treballa durant el present curs Amoraescena. És el grup de teatre i literatura extraescolar, voluntari i gratuït, guiat per Anna Gascon, professora de Valencià, Literatura universal i Arts escèniques, amb el suport de Maria Josep Botella, professora d’Educació física, a l’IES Ferrer i Guàrdia de Benimaclet (València). I durant el present curs el tema que han decidit treballar és la por i la ràbia. Les pors i les ràbies, podríem dir amb més precisió, perquè practiquen una metodologia que parteix del descobriment íntim de cada participant per a acollir aquests descobriments en un debat col·lectiu de creixement i suport mutu. El teatre és l’eina pedagògica que permet fer avançar el procés.

Ací no hi ha la dinàmica jeràrquica en què algú dirigeix i distribueix personatges entre actrius i actors, sinó que comparteixen un procés. Junts generen relacions de respecte, propicien la confiança i les cures entre un alumnat divers en vivències i expectatives. El projecte d’enguany porta per títol «Ser nosaltres» i, entre els textos de les catorze persones que el conformen, reiteren la idea que la ràbia és destructiva quan se’ns apodera: «La ràbia trenca les persones per dins». Així com la necessitar de transformar-la per tal de debilitar-la i alliberar-nos-en. «A mi la ràbia em fa sentir xicoteta, no em deixa menejar-me. I no puc fer res fins que me la lleve de damunt. Si no elimines la ràbia, ella t’eliminarà». En Amoraescena 3.0 s’aboquen al pou de les frustracions viscudes per tal d’escalar a la creativitat, que assumeix el paper propi en les accions i els sentiments. I ho fan amb la corda de la cura i el suport terapèutic de Xaro Altable, psicopedagoga i escriptora, a més de dos exalumnes que, ara són universitaris, però fan de mentors del grup, que enguany s’ha renovat amb alumnat de l’ESO i de batxillerat.

Gascon entén el teatre en educació com una eina que fa possibles una sèrie d’aprenentatges i experiències motivadores. Un aprenentatge vivencial, a partir d’una investigació creativa, que permet reflexionar sobre la nostra identitat i les seues manifestacions en la pràctica de les interaccions socials. Com a llenguatge, el teatre és apte per a ser usat per qualsevol persona. De manera que obrim una via poderosa de creixement personal, de millora dels recursos expressius i comunicatius. Elements que fonamenten l’empoderament de cada un dels participants, ja que també exigeix responsabilitat per a fer fructífera aquesta metodologia en l’àmbit educatiu, des d’una visió col·lectiva i participativa.

Gestionar el jo des del nosaltres

Aquesta experiència peculiar és impulsada per les possibilitats teatrals i aconsegueix objectius educatius. De fet, integra quasi totes les competències bàsiques reconegudes en la planificació escolar. Si bé no usen la competència matemàtica, l’eina teatral reclama desenvolupar-se en competències artístiques, lingüístiques, en relacions socials i consciència ciutadana, a banda de l’adaptació a l’aprenentatge, l’autonomia i la iniciativa personal. Durant el procés seguit en aquesta activitat transversal, les persones participants han de fer ús de didàctiques creatives per tal de traslladar experiències viscudes.

Aquest procés compartit segueix quatre passos, i d’alguna manera tots són presents en cada sessió de treball. Primer, cal generar un tipus de relació afectiva amb el propi cos i amb tots els components del grup, basada en el bon tracte, el respecte i l’estima. En segon lloc, cal treballar la consciència del cos i de l’espai, tant de manera individual com col·lectiva, a través del joc dramàtic i les improvisacions. La tercera part és el cos creatiu. Totes les activitats adreçades a la creació del text i la construcció col·lectiva de l’obra. «És una part especialment engrescadora amb els joves participants», destaca Gascon, que inclou eines de creixement personal, com la imaginació activa i el tractament de somnis i desitjos, imatges, símbols i metàfores. Finalment, el cos escènic i la preparació de l’espectacle. Cal molt d’esforç i d’assaig de la veu i del moviment, més les adaptacions per a tancar l’obra. «L’espectacle és el resultat d’un procés, ha de ser digne i bell en la mesura de les possibilitats de l’àmbit educatiu», recorda Gascon, i apunta la preferència per textos amb deix poètic, evocadors.

El procés de decisió col·lectiva és un treball que genera estètiques i noves experiències personals, que són acollides i reelaborades per l’assemblea. Els i les joves fan participar tot el grup en la seua vivència, en el camí d’obrir àmbits íntims d’autoobservació i acceptació. Aquest plantejament ideològic de gestió col·lectiva necessita l’acompanyament continu i la mediació en conflictes, naturalment, perquè hi treballen emocions que sovint estaven colgades en les respectives vides quotidianes, i obrin experiències complexes per a compartir-les de manera més lleugera. I acabem amb una espurna. Apuntem el protagonisme de qui ho és de veritat, les persones que integren el seu procés personal d’empoderament en el procés grupal d’expressió col·laborativa: «Dic adéu a tot allò que algun dia em va ferir. Als comentaris i a no ser suficient, encara que quan patia aquesta por, ja era invisible. Hui ha arribat el dia en què encara que no siga ningú, no tinc temor de res».

L’expressió compartida en positiu

El teatre de l’oprimit pretén un resultat transformador a través de l’escriptura i de l’expressió en escena, des del treball de coneixement personal i d’introspecció. El reconeixement de la capacitat de pensar críticament esdevé una invitació personal a anar més enllà de la pròpia situació, conscientment. El teatre apareix com el catalitzador que mostra les capacitats de transcendir socialment. Esbrina un camí propi que retorne la paraula perduda en un sistema que ha assignat un lloc invisible, o que carrega amb un juí de valor pejoratiu, bé a una experiència personal o a unes necessitats col·lectives.

L’any 90, a Anna Gascon li tocà una optativa de teatre en un programa de diversificació en l’IES Federica Montseny (Burjassot). Començà a formar-s’hi amb tallers de dramatització organitzats per Antoni Navarro en l’antic CEFIRE de Godella i en el de Sagunt. Continuà amb contacontes com ara Anna Ballester i Domingo Chinchilla, i pedagogs de teatre com George Laferrière, Gisel Barret, Tomàs Motos i Valentí Piñot, amb qui continua col·laborant. El 2004 va fer el postgrau de Teatre i Educació, en què després rebé un seminari específic sobre el Teatre de l’oprimit, a cura de Motos. En el seu recorregut de formació, Gascon ha incorporat més elements al seu magatzem de recursos, com tai-txi, meditació, poesia, massatges, tallers corporals amb Xaro Altable… I juntes han creat una via pròpia més transversal, una aportació al treball d’expressió des de la valoració de la persona.

Entre adolescents també apareixen reaccions estereotipades davant d’un món adult que els limita i els oprimeix. Per això, Anna ha buscat plantejaments nous que permeten fer més enriquidor el treball personal i grupal. Superar la queixa reiterada per a aprofundir en les múltiples possibilitats personals. «I el teatre, el joc dramàtic, l’expressió corporal ens permeten introduir canvis i nous models de relació que passen, fonamentalment, pel cos i les emocions». Les tècniques d’escriptura creativa, les visualitzacions i els relaxaments ajuden a desenvolupar el coneixement personal. A més, ara les preguntes inicials i les primeres improvisacions són formulades en positiu. Amb jocs, exercicis i tècniques del teatre de l’oprimit troben respostes que permeten transformar el flux energètic adolescent en accions teatrals significatives, des de l’observació i l’escolta. I des d’aquesta experiència poder canviar la mirada i la percepció al voltant de qui som, què representem i com ens relacionem.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 5 4 ?