núm.   |  any 2020  

«Som la primera línia del triatge en temes de visió»

Eva Llorenç | Fotografies: Miguel Lorenzo

Entrevistats: Santiago García Lázaro, professor del Departament d’Òptica i Optometria i Ciències de la Visió i coordinador del grau. | Rosa M. Hernández, professora del Departament d’Òptica i Optometria i Ciències de la Visió i directora del Màster en Optometria Avançada i Ciències de la Visió. | Celeste Briceño, graduada en Òptica i Optometria, màster en Optometria Avançada i Ciències de la Visió i òptica optometrista en un establiment d’òptica.

Amb més d’un 90% d’inserció laboral, molts estudiants comencen a treballar abans d’acabar el grau que, tot i pertànyer a Ciències de la Salut, s’estudia a la Facultat de Física del campus de Burjassot. Un grau tècnic i clínic alhora, que prepara per avaluar el funcionament i el rendiment visual i oferir una solució o derivar a altres professionals de la salut quan pertoque. Els establiments d’òptica, els centres d’optometria i de teràpia visual o les clíniques oftalmològiques són els llocs més habituals on trobem aquests professionals.

Com en dieu, de les òptiques? Establiment? Gabinet?

SANTIAGO GARCÍA LÁZARO. Establiment d’òptica. Els gabinets són els espais on els òptics i optometristes exploren els pacients.

50 places per curs i una nota de tall moderada. Com s’entén açò tenint en compte que és una titulació amb més d’un 90% d’inserció laboral?

ROSA M. HERNÁNDEZ. És de veres que ens quedem justets. Pense que aquest grau no és prou conegut per la societat. La gent coneix els establiments d’òptica però no coneix el concepte d’optometria, i passa el mateix amb l’estudiantat de batxillerat. Se n’hauria de fer més divulgació.

SANTIAGO. La divulgació ha de deixar clar que és un grau de Ciències de la Salut, perquè l’estudiantat no el relaciona amb aquesta branca. No estem al campus on hi ha la majoria de titulacions de la Salut i ens trobem dins la Facultat de Física, però som professionals de la salut com els de Podologia, Fisioteràpia o Infermeria.

I per què es dona aquesta combinació?

SANTIAGO. L’any 1993 s’inicien els estudis d’òptica i optometria a la Universitat de València, a petició de la Facultat de Física, per això estem ubicats en aquest centre. Després evolucionen de diplomatura a grau i, a escala nacional, s’inclouen dins la branca de la Salut.

ROSA. L’atenció visual es considera una part de l’atenció primària dins el sistema de salut, així és que no pot haver-hi cap dubte en aquest sentit.

Podeu explicar la diferència entre òptica i optometria?

CELESTE BRICEÑO. S’ha anat evolucionant d’òptica a optometria en el moment en què s’inclouen en els estudis assignatures de caràcter més clínic. Això ha fet que tinguem eines per a detectar el que no va bé, vull dir, alguns tipus de patologies i llavors derivem a oftalmologia. Som la primera línia del triatge en temes de visió.

SANTIAGO. El títol inclou els dos vessants: l’òptica és la part més física i l’optometria és la part més clínica. Dit açò, la gran eixida dels titulats i titulades és l’optometria i aquest camp guanya terreny a poc a poc.

Amb el canvi a grau, quins coneixements s’ampliaren?

ROSA. Al meu parer s’ha avançat en optometria, i dins l’optometria en contactologia. També s’han incorporant assignatures optatives com ara Teràpia visual i baixa visió, altres de processament d’imatges o de tècniques de diagnòstic, etc.

SANTIAGO. La clau del canvi ha estat l’ampliació d’assignatures. Les bàsiques han guanyat terreny, les optatives s’han ampliat –com diu Rosa– i s’ha afegit l’obligatorietat del treball de fi de grau i de les pràctiques externes a la Clínica d’Optometria.

Si parlem de pràctiques, en el pla d’estudis n’hi ha de contactologia, d’optometria i una assignatura de pràctiques externes. En què consisteixen i on es fan?

ROSA. Les pràctiques externes són 18 crèdits obligatoris que es fan a la Clínica Optomètrica de la Fundació Lluís Alcanyís de la Universitat. A la Clínica treballen amb pacients reals i, a més a més, ixen a fer screening a les escoles, un cribratge bàsic per a detectar problemes en infants en edat escolar. Pel que fa a les pràctiques de les assignatures d’Optometria i de Contactologia, es fan als gabinets d’òptica situats a la Facultat de Farmàcia.

SANTIAGO. Les pràctiques externes proporcionen més formació i seguretat a l’estudiantat a l’hora d’encarar la incorporació al mercat laboral.

Celeste, vares triar Òptica com a primera opció?

CELESTE. Sí, fou la meua primera opció. Jo ja havia treballat com a dependenta en una òptica i em va agradar, tenia el batxillerat i llavors vaig decidir estudiar aquest grau amb 28 anys, era una alumna una mica major.

Què li diries a qui té interès i no acaba de decidir-se?

CELESTE. Que la titulació és molt atractiva i trobarà feina aviat. L’òptica ha evolucionat molt i amb l’optometria s’obrin camps molt interessants. Que esbrinen i s’interessen pel grau.

La vostra és una titulació feminitzada on més del 80% són dones. Quin és el perfil de l’estudiantat?

ROSA. Sí, són majoritàriament dones i una bona part no han triat Òptica com a primera opció. N’hi ha més de batxillerat que de cicle formatiu i el que sí que està clar és que són estudiantes amb interès per titulacions de Salut, llavors si no poden fer Fisioteràpia o Infermeria, trien Òptica.

SANTIAGO. Aquest grau l’hem de comparar amb la resta de graus de Ciències de la Salut i en tots ells el percentatge de dones és molt alt. També ha augmentat l’interès de l’estudiantat que prové dels cicles formatius de grau superior; de fet, n’hi ha un cicle d’Òptica i protètica ocular. Aquest curs han arribat a un 20% els admesos en primer curs que provenen d’un cicle i s’espera que aquesta xifra augmente.

Quin és el rendiment al llarg del grau?

SANTIAGO. El nostre cas és peculiar. Gran part de l’estudiantat comença a treballar en feines relacionades molt prompte, quan encara no han acabat la carrera, llavors treballen i estudien alhora i el rendiment disminueix, fet que retarda una mica la finalització dels estudis.

Recomanaríeu una formació prèvia específica?

SANTIAGO. Física, Matemàtiques i Biologia són les assignatures més adequades, ja que és un grau que té una part més tècnica i una altra de més clínica.

Alguna gent pensa que els professionals de l’òptica t’ajuden a triar la muntura de les ulleres i et graduen la vista. Però què més podeu fer?

CELESTE. Triar la muntura d’unes ulleres ho podem fer nosaltres i ho poden fer els auxiliars d’òptica. A més, també adaptem lents de contacte, n’expliquem el manteniment i, amb la instrumentació adequada, podem detectar algunes patologies visuals com unes cataractes, per exemple, i diferenciar un cristal·lí sa d’un altre que no ho està.

SANTIAGO. Efectivament, són professionals de la salut, col·legiats, que tenen una responsabilitat davant la societat. Llavors poden avaluar el funcionament i el rendiment visual d’un pacient i oferir-li una solució o derivar-lo, generalment, a oftalmologia.

ROSA. Jo voldria afegir que és molt important la tasca preventiva i d’informació per a detectar problemes visuals com més aviat millor. Per exemple, la miopia és molt comuna en infants i adolescents, i cada volta comença més prompte perquè es fa molt de treball de visió pròxima i amb pantalles. Nosaltres intervenim per a fer detecció primerenca. També estan augmentant els problemes de visió binocular, és a dir, la capacitat de veure amb els dos ulls alhora de manera coordinada, eficaç, òptima i en tres dimensions, i aquesta disfunció es pot resoldre.

Hi ha alguna diferència entre una graduació feta per un oftalmòleg i per un òptic?

ROSA. En principi no hauria d’haver-hi cap diferència, però tot depèn dels instruments que s’utilitzen. En oftalmologia, de vegades, prefereixen que ho fem nosaltres perquè no tenen temps de detenir-se en una refracció òptica detallada i afinar bé perquè el pacient es trobe còmode amb les ulleres o les lents de contacte.

En què consisteix la feina en un establiment d’òptica?

CELESTE. Principalment faig feina de refracció, tria i adaptació de lents de contacte, i també venda d’ulleres. Moltes companyes de promoció treballen en establiments d’òptica, però en tinc una que ho fa en un centre d’optometria especialitzat en visió binocular. Vull dir que hi ha altres opcions.

SANTIAGO. També estan les clíniques oftalmològiques, i alguns alumnes s’endinsen en el món de la investigació.

Se sent a parlar de rehabilitació visual, tant en infants com en adults. Què és i quan està indicada?

ROSA. La rehabilitació o teràpia visual pretén recuperar l’equilibri del sistema visual quan hi ha hagut algun problema que l’ha alterat, com ara la capacitat d’acomodació, la capacitat de convergència i de divergència, etc. És eficaç, per exemple, en els tractaments d’insuficiències de convergència i d’ambliopia o ull gandul –que  fins ara es tractava amb l’oclusió de l’ull amb un pegat quantes més hores millor. Quan a un infant no li agrada llegir i no avança com la resta dels companys, descartats altres entrebancs, s’ha de fer un examen optomètric complet i mesurar l’amplitud d’acomodació (vista de prop), la posició dels eixos visuals, la capacitat i flexibilitat vergencials, etc. I com més aviat millor. Tot això ens facilita el diagnòstic per a saber si té o no un problema de visió binocular i intervenir. Els adults solen buscar aquesta ajuda quan han tingut accidents cerebrovasculars o tumors que han provocat una diplopia (visió doble) i, en alguns casos, gràcies a la teràpia es pot recuperar la visió senzilla i única. Una altra especialitat és la baixa visió en gent gran que sol tenir patologies pròpies de l’edat (degeneració macular, diabetis, etc.). El que fem és ensenyar a aprofitar la visió que els queda exercitant els ulls.

Quins són els camps professionals emergents?

SANTIAGO. Al meu parer, els camps principals que l’optometrista té davant seu ara mateix en són tres: les adaptacions complexes en contactologia; la rehabilitació, que ja ha explicat Rosa, i els problemes de baixa visió.

I després del grau què? A la Universitat hi ha un Màster en Optometria Avançada i Ciències de la Visió.

CELESTE.En un màster sempre s’aprofundeix. Jo vaig fer justament aquest màster i vaig adquirir més coneixements en farmacologia, patologies, teràpia visual i baixa visió, que després he pogut aprofitar.

Grau en Òptica i Optometria

• S’imparteix a la Facultat de Física de la Universitat de València.
• Pertany a la branca de Ciències de la Salut.
• Té 240 crèdits.
• El pla d’estudis està estructurat en 4 cursos.
• Té 18 crèdits de pràctiques externes obligatòries que es fan a la Clínica Optomètrica de la Fundació Lluís Alcanyís amb pacients reals.
• Hi ha 50 places per a primer curs.
• La nota de tall del curs 2019-2020 en la quota general fou un 8,806.