núm.   |  any 2020  

Anabel Forte Deltell. Departament d’Estadística i Investigació Operativa. Universitat de València | Silvia Rueda Pascual. Departament d’Informàtica. Universitat de València

Cada vegada són més nombroses les iniciatives adreçades a fomentar la presència de dones en la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques; en definitiva, en allò que en el món anglosaxó se’n diu àrees STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics). Tanmateix, davant aquestes iniciatives es repeteixen les mateixes preguntes: són realment necessàries?, no tenen ara les xiques llibertat per a estudiar el que vulguen?, només les branques STEM són importants?

I la realitat és que la mera formulació d’aquestes preguntes denota la falta de coneixement sobre l’existència d’estereotips i la falta de referents que empenyen les nostres xiques i xics a decantar-se per unes vocacions o altres.

Quan preguntem a xics i xiques a què es volen dedicar quan siguen majors, les professions STEM no se solen trobar precisament entre les respostes majoritàries. Metgesses, infermeres, advocades, futbolistes, bomberes, veterinàries, perruqueres o professores es barregen amb les noves youtubers o influencers. Sabem, però, a què es dedica un o una professional STEM? En el nostre entorn i en els mitjans de comunicació és fàcil trobar informació sobre el dia a dia de dones (i homes) que es dediquen a la medicina, la infermeria, l’ensenyament, l’advocacia o la política. Però, quant a les àrees STEM, són més els estereotips que els referents. Si pensem en els personatges STEM de pel·lícules i sèries, les imatges d’informàtics o científics ens arriben ràpidament a la ment, representades habitualment en un home, blanc i una mica estrany, una situació que genera estereotips en què les xiques difícilment es veuran representades.

I, per si no n’hi haguera prou, els missatges que reben cada dia xics i xiques a través d’aquests mateixos mitjans (publicitat, xarxes socials, etc.) continuen reforçant els rols de gènere: les xiques princeses que tenen cura i es preocupen dels altres; els xics campions, constructors i inventors. Aquests missatges, implícits però reiterats, fan que les xiques deixen de creure en les seues pròpies capacitats des de molt menudes. De fet, hi ha estudis que situen aquesta pèrdua de confiança a una edat tan primerenca com els 6 anys.

“Les xiques deixen de creure en les seues pròpies capacitats des de molt menudes”

Definitivament, ens trobem en un escenari en què les xiques, per més llibertat que tinguen, difícilment escolliran estudis que, a més de considerar-se complexos, es veuen com allunyats de la cura i el bé social. I aquest és tan sols el començament d’una llarga canonada plena de goteres per les quals es va perdent el talent femení, que desemboca en sectors (amb grans expectatives de treball i elevats sous) altament masculinitzats i empreses sense a penes dones en llocs de responsabilitat.

I quan insistim en les titulacions STEM, no és que siguen les més importants, per descomptat, és que per al 2030 es preveu que vora el 85% dels llocs de treball estaran relacionats d’una manera directa o indirecta amb la ciència, les matemàtiques, l’enginyeria i la tecnologia i hauran d’afrontar nous reptes, entre altres els Objectius de Desenvolupament Sostenible definits per les Nacions Unides. Nous reptes que necessiten equips de treball interdisciplinaris i diversos que ens porten cap a una societat més justa i igualitària i en la qual no podem deixar fora un 50% de la població.