0

núm.   |  any 2020  

Print Friendly, PDF & Email

Coneixement i creativitat per al canvi social. El projecte europeu Free to choose.

Anna Giulia Ingellis. Departament de Sociologia  i Antropologia Social, membre de l’IUCIE (Institut de la Creativitat i Innovacions Educatives) i directora del grup d’investigació JOCASOT (Joves, Canvi Social i Treball). Universitat de València

De fa uns anys, la transferència del coneixement a la societat, la coneguda com a tercera missió, ha començat a cobrar importància com a funció de les universitats, juntament amb la investigació i la formació. Si en les ciències pures la seua incorporació a les funcions institucionals de la universitat porta ja una certa trajectòria, en les ciències socials es tracta d’un repte molt recent i d’una funció encara molt poc coneguda. El compromís social de les universitats amb les institucions que organitzen la vida social ha començat a visibilitzar-se i incorporar-se a la tasca dels científics socials de fa molt pocs anys. La sociologia assumeix un paper clau en aquest sentit, ja que és la disciplina que estudia la societat i els canvis que s’hi produeixen. Els sociòlegs estem cridats a produir coneixement per a la seua transferència a la societat i per fer costat a les institucions que vulguen intervenir-hi per canviar el que no funciona, per reduir les desigualtats i per re-orientar el comportament de les persones d’acord amb els canvis que estan obrant en la nostra societat.

Un clar exemple d’aquesta tasca ha sigut el treball realitzat en el marc del projecte europeu Free to choose, orientat a la creació d’eines innovadores per a la reducció de l’impacte dels estereotips de gènere en la transició de l’escola al treball. El projecte, finançat per la Comissió Europea en el marc d’un programa de lluita contra la discriminació de gènere, es va realitzar a 5 països de l’Europa mediterrània: Espanya, Itàlia, Portugal, Eslovènia i Xipre, entre el 2017 i el 2019.

Al llarg dels dos anys i mig de desenvolupament del projecte, un equip de més de deu  investigadors als 5 països involucrats ha realitzat un ampli estudi sobre bretxes de gènere i estereotips entre els i les joves, que he liderat al costat de les professores Capitolina Díaz i Marcela Jabbaz, del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València. Arran dels resultats de la investigació, s’ha creat un joc de taula que augmenta la consciència dels estereotips de gènere entre els adolescents. L’estudi, d’una banda, ha analitzat la segregació de gènere en l’educació i en el mercat de treball des d’una perspectiva comparada utilitzant dades de l’OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic) i d’Eurostat. D’altra banda, ha analitzat amb tècniques d’investigació qualitatives, una sèrie de narratives juvenils sobre els estereotips de gènere vinculats a les professions. Les dades estadístiques examinades han permès evidenciar com a gairebé tots els països estudiats, malgrat el major esforç i els millors resultats acadèmics aconseguits per les dones (factor que normalment incideix positivament en termes d’ocupació), la seua posició en el mercat de treball és bastant més feble que la dels homes. La bretxa de gènere en termes de participació en el mercat laboral (s’han considerat indicadors com les taxes de població activa, d’atur, d’ocupació, la distribució de l’ocupació per sectors productius, per ocupació principal, així com la bretxa salarial) encara hi és, tot i els avanços registrats en els últims anys. En termes comparatius entre països, podem destacar que Itàlia és sens dubte el país amb més desigualtat de gènere, no solament en comparació amb els països considerats, sinó també amb la mitjana de l’Europa dels 28, seguit d’Espanya, que presenta una situació semblant a la mitjana europea. Portugal, Eslovènia i Xipre aconsegueixen quasi en tots els indicadors posicions millors que la mitjana europea; i Portugal és el país on més avanços s’han aconseguit en termes de reducció de la bretxa de gènere en l’educació i en el món del treball.

«Malgrat el major esforç i els millors resultats acadèmics aconseguits per les dones la seua posició en el mercat de treball és bastant més feble que la dels homes»

En el vessant qualitatiu s’ha involucrat a més de cent persones als 5 països, joves i informants clau, a través d’entrevistes en profunditat i grups focals. L’objectiu de la investigació ha sigut proporcionar una sèrie d’evidències de suport a la creació del joc de taula com a eina d’intervenció pedagògica. La seua pretensió ha sigut treballar els estereotips viscuts pels i per les joves dels diferents països i augmentar la seua consciència, de manera que puguen triar amb major llibertat el seu futur professional i canviar així les moltes limitacions que la segregació de gènere implica.

En el treball qualitatiu s’han pogut comparar les narratives d’autorepresentació de gènere de les i els joves amb la visió d’educadors/es i orientadors/es sobre les barreres que troben en el mercat de treball. Una de les troballes principals de l’estudi és que, mentre que la joventut comença a construir la seua identitat amb uns majors graus de llibertat quant al gènere, continuen havent-hi resistències molt arrelades en la societat, en l’organització del sistema educatiu, en el treball i en les creences més esteses que limiten l’exercici d’aquesta llibertat.

Cal destacar que hi ha diferències rellevants en el grau d’autoconsciència sobre les desigualtats de gènere entre els diferents actors. Els joves són els més lliures d’estereotips. Tanmateix, hi ha diferències significatives entre els graus de consciència de les xiques i dels xics i aquestes diferències impliquen una actitud diferent envers el canvi. Les xiques, d’una banda, semblen més conscienciades sobre les limitacions que pateixen a l’hora d’incorporar-se al mercat laboral i, de l’altra, en els seus discursos queda palès com han assumit que els xics no pensen a conciliar vida familiar i vida laboral. Això implica que en la representació relativa a la seua vida adulta, les seues expectatives ja tenen en compte que hauran de cercar solucions de conciliació que no compten amb l’aportació equitativa de la parella. Gairebé absents de fet, entre els xics, són els discursos relatius al treball reproductiu, malgrat que s’imaginen en la seua vida adulta amb parella i fills a tots els països. En l’extrem oposat de l’escala de consciència dels estereotips trobem els ocupadors, els més poc inclinats a reconèixer com a tals els seus propis estereotips i els que més actuen com si un mercat de treball estereotipat fora immutable i natural.

«Els joves són els més lliures d’estereotips. Tanmateix, hi ha diferències significatives entre els graus de consciència de les xiques i dels xics»

Mentre que en els discursos conscients i racionals de totes les persones entrevistades la tensió cap a allò que és políticament correcte delata que la idea d’igualtat de gènere ha sigut assumida (tothom accepta que no haurien d’haver-hi desigualtats de gènere), quan passem a l’anàlisi de discursos relatius a la descripció narrativa de la vida quotidiana o a la representació de les diferents professions o de les seues biografies en el futur, la presència dels estereotips i de la seua influència emergeix sense dubtes.

Com l’estudi fa palès, els estereotips són pensaments automàtics que interioritzem en la fase de socialització, quan, de molt petits, esdevenim individus membres de la nostra societat. La interiorització els converteix en pensaments no conscients i justament per això invisibles i molt arrelats, capaços d’influir de manera significativa en els nostres comportaments. Per això que s’haja plantejat intervenir per portar aquests pensaments a la consciència dels joves, per fer-los més visibles i poder reduir-ne l’impacte en les eleccions educatives i laborals.

El joc i la creativitat han sigut les eines que s’han utilitzat per intervenir de manera innovadora, justament perquè els jocs ens permeten treballar sobre les nostres creences més interioritzades, les que cal canviar per erradicar els estereotips de gènere. Els resultats de la investigació, per tant, han servit de base per orientar el disseny del joc concordement amb l’evidència arreplegada, garantint-ne així l’eficàcia. Free to choose és el joc de taula que s’ha produït gràcies a l’homònim projecte europeu. Testat amb milers de joves als 5 països ha resultat una forma molt entretinguda d’involucrar-los en una reflexió profunda sobre les seues creences. Les cartes utilitzades en el joc inclouen imatges estereotipades i representacions sobre diferents professions que les i els joves han d’identificar, de manera que puguen escenificar els seus prejudicis i, posteriorment, reflexionar-hi. El coneixement produït per la investigació social i la creativitat del joc han permès, així, dissenyar una eina, disponible en l’IUCIE, per innovar tant en els serveis d’orientació educatius com en els serveis per a l’ocupació.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 10 13 ?