0

núm. 34  |  any 2017  

Print Friendly, PDF & Email

«Són uns estudis molt enfocats a l’assistència clínica»

El grau en Podologia que ofereix la Facultat d’Infermeria i Podologia de la Universitat de València és molt específic. El peu és una entitat complexa i, com a tal, necessita l’atenció especialitzada de professionals que puguen prevenir, diagnosticar i tractar les afeccions relacionades amb els peus o fer una bona derivació a altres professions de sanitat si fóra el cas. Per aquesta raó, han de saber treballar dins d’un equip multidisciplinari i ser capaços de comunicar-se de manera eficaç amb els pacients.

Marta Navarro | Fotografies: Miguel Lorenzo
Entrevistats: Cecili Macián, director de la Clínica Podològica de la Universitat de València i coordinador de pràctiques externes del grau en Podologia | Pedro Campos, graduat en Podologia i podòleg a l’Hospital Pare Jofré de València.

Podologia és una carrera relativament nova. S’implantà l’any 2002 com a diplomatura a la Universitat de València i més tard, en el curs 2010-2011, es va convertir en un grau. Com i per què es creen aquests estudis?

CECILI MACIÁN. La Universitat de València tenia totes les titulacions de salut, excepte Podologia. D’altra banda, n’hi havia demanda social, aleshores vam implantar la diplomatura. Les notes de tall d’aleshores van ser altíssimes i, tot i que han baixat, es continuen cobrint totes les places ofertes.

Quines diferències i quines coincidències hi ha entre els graus en Podologia i en Infermeria?

CECILI. Sí, sí que hi ha coincidències, però en les assignatures bàsiques, com amb qualsevol altra titulació de la branca de Ciències de la Salut, com ara Fisioteràpia, Infermeria o Medicina. Ara bé, les assignatures obligatòries, el que nosaltres coneixem com el nucli central de la formació, són diferents, com ara Cirurgia podològica I i II –en les quals s’ensenya a l’estudiant a operar, competència que per exemple no es desenvolupa en Infermeria– o Ortopodologia I, II i III. Podríem seguir amb Quiropodologia I i II, amb les assignatures relacionades amb l’exploració biomecànica, etc. I aquestes quatre àrees són les que donen l’especificitat a la titulació i al posterior exercici de la professió.

És habitual que els estudiants facen, a més de Podologia, un altre dels graus de Ciències de la Salut?

CECILI. De vegades sí, però no és necessari. Aquest títol ha passat de tenir tres cursos a tenir-ne quatre i això comporta més temps, més formació i més preparació per al món laboral. Alguns alumnes de Podologia continuen formant-se a través d’un màster o bé d’una altra titulació reconeguda en el sistema públic de salut, com ara Infermeria o Fisioteràpia, per ampliar les eixides professionals en un context socioeconòmic en crisi.

Fins a on pot arribar un podòleg?

CECILI. Els podòlegs són metges dels peus i poden operar, però amb limitacions. Les intervencions que cobreix la Seguretat Social no són demanades amb freqüència pels pacients que van a una consulta privada. És com un pacte no escrit, però a les clíniques podològiques, les patologies més tractades són les que no cobreix la sanitat pública. Un podòleg o una podòloga és la persona encarregada de rebre, diagnosticar i tractar el pacient dins les seues competències professionals, com també de fer la prescripció mèdica que corresponga. De fet, els únics professionals que poden receptar medicaments a l’estat espanyol són els metges, els odontòlegs i els podòlegs, segons les seues competències.

La figura del podòleg hauria d’estar dins del Sistema Nacional de Salut?

CECILI. Podria estar-ho. Sobretot si pensem en els pacients que més pateixen. Els diabètics, per exemple, haurien de tenir un major control sobre la salut dels seus peus.

Podologia és un grau molt específic. Quins avantatges pot tenir això davant d’uns estudis més generalistes?

CECILI. L’especialització està lligada a l’excel·lència terapèutica. Un procés realitzat per una persona especialitzada té una garantia major d’èxit o de satisfacció. El peu, durant molts anys, ha estat ignorat o maltractat i pot ser la causa de molts problemes. Podríem dir que és una entitat complexa i que, fins i tot, les qüestions més mínimes, com uns fongs o una onicomicosi, són importants.

Per què triàreu aquest grau?

PEDRO CAMPOS. Sempre he volgut treballar en el camp de les Ciències de la Salut, perquè des de menut m’agradava. Vaig començar amb un cicle formatiu en Ortopèdia i vaig acabar fent Podologia, i al capdavall la Podologia ha esdevingut la meua professió i n’estic molt satisfet.

Els estudis de Podologia acompliren les vostres expectatives?

PEDRO. Per a mi va ser tot un descobriment; et donen les eines bàsiques per a poder desenvolupar-te professionalment i ser útil, un bon professional en definitiva. Aquest grau et dóna una formació molt completa des del principi i a mesura que avancen els cursos et va especialitzant cada volta més. Finalment, a la Clínica Podològica es posa en pràctica tot allò que s’ha après i es té un contacte directe amb els pacients.

Quin és el perfil de l’estudiant d’aquest grau? Teniu molts alumnes que no provinguen del batxillerat?

CECILI. El perfil ha anat canviant. Quan es va implantar la diplomatura hi havia molts estudiants que la feien com a segona titulació, gent una mica més major que decidia estudiar una segona carrera. Amb l’arribada del grau, la dedicació i la inversió de temps és major, s’ha passat de tres a quatre cursos. I a més a més, hi ha la possibilitat d’aprofundir amb un màster. Ara ja hi entra més gent que prové del batxillerat i que tria Podologia com a primera o segona opció.

La Universitat de València té una Clínica Podològica. Quin tipus de pacients en fan ús?

CECILI. A la clínica universitària el tipus de pacient és molt divers, des de la podologia pediàtrica, la geriàtrica, el pacient quirúrgic, els esportistes o la gent que necessita un control. Les visites també inclouen prevenció i educació per a la salut, i això es fomenta molt. Ací, pràcticament, podríem dir que es toquen totes les tecles.

PEDRO. A l’hospital on jo treballe molts pacients diversos són malalts crònics que necessiten un tipus d’assistència diferent dels que vénen a la clínica universitària. Són habituals els tractaments pal·liatius en pacients que tenen altres patologies de base, amb repercussió en els peus: enduriment de la pell, engreixament de les ungles, etc. D’altra banda, arriba un moment en què cal anar a l’hospital perquè, siga quina siga la raó (pocs recursos, poca cura…), el pacient no s’ha tractat i el problema ja és greu.

Quines són les patologies més freqüents que tracteu?

CECILI. En l’aspecte quirúrgic, podríem parlar de l’onicocriptosi (les ungles encarnades), dels dits en martell o de l’hallux valgus (renòs o galindó). En l’aspecte biomecànic tindríem la metatarsàlgia (dolor a l’avantpeu per un sobreesforç o mal recolzament), les fascïitis plantars, que també són molt comunes, etc. I també hi ha molts  problemes dermatològics.

PEDRO. A l’hospital tractem sobretot onicogrifosis (ungles molt engreixades), hiperqueratosis disseminades (durícies) i úlceres.

L’alumnat ha de cursar 36 crèdits de pràctiques. On es fan?

CECILI. Tot i que el gros de les pràctiques recau en la Clínica Podològica, nosaltres tenim un disseny de pràcticum pel qual els alumnes passen per quatre centres: la Policlínica de Dermatologia de l’Hospital General Universitari; la Unitat de Peu Diabètic de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe (on s’atenen úlceres, es fa prevenció i també es fan intervencions), l’Hospital Pare Jofré i, com hem dit abans, la Clínica Podològica de la Universitat. Cada estudiant té un cronograma i sap on ha d’anar cada dia a fer les pràctiques.

En què pot especialitzar-se un podòleg i a través de quins estudis?

PEDRO. Es poden complementar els estudis de grau, per exemple, amb el màster propi en Podologia Dermatològica; i també amb el màster propi en Valoració, Fisioteràpia i Readaptació en l’Esport ─on s’imparteix una part de biomecànica i podologia esportiva.

Quines opcions professionals té qui estudia aquest grau a banda d’exercir en una clínica?

CECILI. Darrerament hi ha hagut canvis en el terreny laboral. Per exemple, conec professionals que treballen de comercials per a empreses que venen caragols i plaques per a les intervencions. D’altra banda, també hi ha el vessant docent i l’investigador. Però si tenim tants crèdits de pràctiques en el grau és perquè són uns estudis molt enfocats a l’assistència clínica.

Per què és important tenir cura dels peus?

CECILI. No hem d’oblidar que en el peu es manifesten moltes patologies sistèmiques i per això és tan important acudir al professional. El peu, com qualsevol altra part del cos humà, necessita una sèrie de cures, com també passa amb la boca. Són dues zones molt delicades que quan generen dolor en generen molt. Per això la població es va conscienciant del fet que cal tenir-ne més cura.

 

Grau en Podologia

-S’imparteix a la Facultat d’Infermeria i Podologia, al campus de Blasco Ibáñez de la Universitat de València.

-Pertany a la branca de Ciències de la Salut.

-240 crèdits.

-4 cursos.

-36 crèdits de pràctiques externes.

-60 places per a primer curs.

-La nota de tall del curs 2016-2017 fou un 9,648 en la quota general, un 6,61 en la quota de majors de 25 anys i un 8,68 en la quota de titulats universitaris.

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 2 3 ?